14
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
9:49h
Acord de mínims entre les diferents administracions i les comunitats de regants del delta de l'Ebre per consensuar les mesures tècniques per fer front al fenomen de la regressió que amenaça l'espai natural. La constitució formal de l'anomenada Taula de Consens i Territori ha servit per constatar la voluntat d'ajuntaments, Generalitat, govern espanyol i regants de posar sobre la taula solucions efectives. Trobar-les i consensuar-les, però, requerirà superar les possibles divergències: tant el en l'elecció del tipus de mesures -toves o dures- o en la priorització d'un pla global d'actuació enfront de la necessitat d'actuar urgentment en punts concrets. Els regants ja han nomenat un interlocutor tècnic per poder abordar directament estes mesures amb els experts de la Generalitat i el govern espanyol.
Alcaldes o regidors representants dels set ajuntaments deltaics –l'Aldea, l'Ampolla, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja- i els principals dirigents de les comunitats de regants de la Dreta i l'Esquerra de l'Ebre han fet efectiva la constitució de la Taula anunciada el passat mes de juliol. A l'acte també han estat presents el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, a més de càrrecs tècnics de les respectives administracions.
Prèviament i de forma interna, consistoris i regants han aprovat un acord que sol·licita, tant a la Generalitat com al govern espanyol, l'elaboració d'un pla de protecció del litoral en una primera fase i un pla de regeneració de les badies i llacunes, en una segona fase. Per implementar estes accions, de forma consensuada, reclamen concretament assumir el compromís de mantenir la morfologia actual del Delta. "No és de rebut proposar simplement retirades de 500 metres sense cap altra acció. Això no és acceptable", ha avisat Xavier Curto, directiu de la Comunitat de l'Esquerra, entitat que juntament amb la de la Dreta, assumeix el rol de portaveu i impulsora de la Taula.
També consideren necessari restablir l'aportació de sediments del riu de forma "estructural". Consideren que de no materialitzar-se, la resta de mesures poden resultar difícilment efectives en el temps, a mig i llarg termini. Per últim, recorden que cal impulsar mesures urgents a curt termini acceptant la diversitat de situacions al llarg de la costa deltaica i aplicant diferents actuacions en funció del tipus de zona a protegir i segons la gravetat de la situació.
Actuacions urgents
Les administracions, tant la catalana com l'estatal, han saludat positivament la constitució de la Taula com un mecanisme per esperonar les administracions a prendre mesures efectives. En este sentit, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha manifestat també la voluntat de seguir impulsant les obres i projectes en marxa, com el camí de guarda dels Alfacs i estendre'l a la resta de la línia de costa deltaica. "L'amenaça és real i requereix urgència en les actuacions. Per això defensava la necessitat de no esperar a tenir un pla de protecció de tot el litoral, que tant de bo l'acabem de completar amb consens, sinó de començar actuacions puntuals que servisquen de mesures de contenció per als problemes més urgents, que els tenim força ben identificats, i seguir parlant d'esta solució global", ha manifestat.
Unes mesures globals, a més, que no haurien de ser "idèntiques" en tots els casos i poden requerir projectes "diferents" en funció de la problemàtica concreta existent a cada tram de costa i la seua afectació. "El que compartim és l'objectiu d'evitar la regressió del Delta, el retrocés i la inundació de la plana deltaica. Sabem que no en totes les solucions estem d'acord. Per això les comunitats de regants han impulsat la taula per buscar el consens possible. No són solucions fàcils", ha dit Sabaté, reconeixent la distància existent entre els partidaris de mesures toves i dures, o les dificultats que pot suposar implementar un mecanisme efectiu per recuperar sediments dels pantans. Malgrat tot, apunta, el govern espanyol no es tanca a estudiar o provar diferents projectes per valorar la seua efectivitat.
De moment, la discussió sobre les mesures que es posaran sobre la taula per frenar la regressió serà abordada en una comissió tècnica. Així, els regants podran tenir accés directe als departaments tècnics de la Generalitat i el govern espanyol, amb la designació del científic Rafael Sánchez com a interlocutor. La segona part, i no menys complicada, malgrat les bones intencions manifestades per les administracions, serà dotar de pressupost material la seua execució.
Alcaldes o regidors representants dels set ajuntaments deltaics –l'Aldea, l'Ampolla, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d'Enveja- i els principals dirigents de les comunitats de regants de la Dreta i l'Esquerra de l'Ebre han fet efectiva la constitució de la Taula anunciada el passat mes de juliol. A l'acte també han estat presents el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, a més de càrrecs tècnics de les respectives administracions.
Prèviament i de forma interna, consistoris i regants han aprovat un acord que sol·licita, tant a la Generalitat com al govern espanyol, l'elaboració d'un pla de protecció del litoral en una primera fase i un pla de regeneració de les badies i llacunes, en una segona fase. Per implementar estes accions, de forma consensuada, reclamen concretament assumir el compromís de mantenir la morfologia actual del Delta. "No és de rebut proposar simplement retirades de 500 metres sense cap altra acció. Això no és acceptable", ha avisat Xavier Curto, directiu de la Comunitat de l'Esquerra, entitat que juntament amb la de la Dreta, assumeix el rol de portaveu i impulsora de la Taula.
També consideren necessari restablir l'aportació de sediments del riu de forma "estructural". Consideren que de no materialitzar-se, la resta de mesures poden resultar difícilment efectives en el temps, a mig i llarg termini. Per últim, recorden que cal impulsar mesures urgents a curt termini acceptant la diversitat de situacions al llarg de la costa deltaica i aplicant diferents actuacions en funció del tipus de zona a protegir i segons la gravetat de la situació.
Actuacions urgents
Les administracions, tant la catalana com l'estatal, han saludat positivament la constitució de la Taula com un mecanisme per esperonar les administracions a prendre mesures efectives. En este sentit, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, ha manifestat també la voluntat de seguir impulsant les obres i projectes en marxa, com el camí de guarda dels Alfacs i estendre'l a la resta de la línia de costa deltaica. "L'amenaça és real i requereix urgència en les actuacions. Per això defensava la necessitat de no esperar a tenir un pla de protecció de tot el litoral, que tant de bo l'acabem de completar amb consens, sinó de començar actuacions puntuals que servisquen de mesures de contenció per als problemes més urgents, que els tenim força ben identificats, i seguir parlant d'esta solució global", ha manifestat.
Unes mesures globals, a més, que no haurien de ser "idèntiques" en tots els casos i poden requerir projectes "diferents" en funció de la problemàtica concreta existent a cada tram de costa i la seua afectació. "El que compartim és l'objectiu d'evitar la regressió del Delta, el retrocés i la inundació de la plana deltaica. Sabem que no en totes les solucions estem d'acord. Per això les comunitats de regants han impulsat la taula per buscar el consens possible. No són solucions fàcils", ha dit Sabaté, reconeixent la distància existent entre els partidaris de mesures toves i dures, o les dificultats que pot suposar implementar un mecanisme efectiu per recuperar sediments dels pantans. Malgrat tot, apunta, el govern espanyol no es tanca a estudiar o provar diferents projectes per valorar la seua efectivitat.
De moment, la discussió sobre les mesures que es posaran sobre la taula per frenar la regressió serà abordada en una comissió tècnica. Així, els regants podran tenir accés directe als departaments tècnics de la Generalitat i el govern espanyol, amb la designació del científic Rafael Sánchez com a interlocutor. La segona part, i no menys complicada, malgrat les bones intencions manifestades per les administracions, serà dotar de pressupost material la seua execució.