13
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
10:53h
El doctor en Geologia i professor de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Giner ha afirmat este dilluns que Escal UGS "podia i tenia l'obligació de saber el 1995, abans de començar el projecte", que el magatzem Castor no seria viable, entre altres motius perquè l'últim pou citat en els seus informes havia estat perforat el 1988. Així ho va explicar este dilluns en la compareixença a la Comissió d'Investigació sobre el projecte Castor, al Parlament.
Alfons Pérez, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització i cofundador del grup del Cas Castor -promotor de la querella contra el projecte-, va lliurar a la comissió un document inèdit que han aconseguit en els últims dies sobre la relació contractual entre el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i Escal UGS, que establia una "via de fiscalització".
De la seua banda, el periodista de l'ACN i autor del llibre 'Castor: la bombolla sísmica', Jordi Marsal, va apel·lar a la legitimitat del Parlament per intentar esclarir el que ha titllat com un dels "escàndols ambientals, econòmics i polítics més grans de les últimes dècades a l'estat espanyol".
Per a Giner, el "més greu" és que l'empresa concessionària del cas Castor no només podia saber, sinó que també tenia l'obligació de saber, que el magatzem tindria problemes perquè disposava de les principals dades abans de començar el projecte. Així, el pou més modern s'havia perforat el 1988 i la metodologia de treball estava disponible per a la comunitat internacional des del 1993.
El geòleg va criticar que els informes sobre el projecte Castor que s'han fet fins ara, com el del MIT, no expliquen per què es van produir els terratrèmols. "Si s'injecta gas al magatzem i s'exerceix una pressió, el segell es trenca i el gas s'escapa. Quan un segell es trenca, es trenca pel mateix lloc, que és la part més alta de l'estructura, perquè és la part més dèbil. Què hi ha a la part més dèbil? La falla d'Amposta", ha explicat, per continuar: "El gas que s'escapa del magatzem produeix un canvi en les forces que mantenen l'equilibri de la falla, que es mou i produeix uns terratrèmols. Esta és la història del Castor". "Tothom sap què passa si vols encabir 25 litres en un ampolla de 5 litres. Això és el que fan", ha resumit de manera molt gràfica Giner.
El periodista Jordi Marsal va afirmar que espera que la Comissió d'Investigació servisca per "posar sobre la taula la inviabilitat, les deficiències i la injustícia" del model del projecte Castor i va voler subratllar que el Parlament sí que ha de poder "esclarir la quantitat immensa de porqueria que subjau ja no al fons del mar, sinó emergida a la superfície".
Marsal ha afirmat que la Generalitat, així com les administracions locals, van ser "sistemàticament menystingudes" durant els tràmits del projecte Castor, especialment l'ambiental, i ha afegit que "no es pot entendre" com el govern espanyol no va controlar, entre altres aspectes, el cost del projecte.
Per a Marsal, el projecte Castor és "la versió salvatge del capitalisme, que sempre està apadrinada per l'estat perquè requereix l'extracció de recursos públics" i va lamentar que "per tot plegat ningú vol donar la cara". El periodista va assegurar que s'ha trobat amb un "mur de formigó" a l'hora d'investigar el projecte Castor, i va explicar que sempre que ho ha demanat se li ha denegat l'accés a la plataforma.
De la seua banda, Pérez va exposar que el grup del Cas Castor ha lliurat un document contractual entre el BEI i Escal UGS que han obtingut gràcies als contactes de la xarxa internacional de l'Observatori del Deute en la Globalització. Es tracta d'un document que ja havien reclamat fa alguns anys i que no han pogut aconseguir fins ara. Pérez ha afirmat que el BEI va ser un "gran facilitador" del projecte.
Segons va subratllar Pérez després de la compareixença, en el contracte Escal UGS es comprometia a complir els estàndards de construcció i calendari del projecte, i el BEI a fer-ne un seguiment exhaustiu. El cofundador del grup del Cas Castor va assenyalar davant dels periodistes que es tracta d'un "document de documents" que "obre un camp de treball".
Alfons Pérez, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització i cofundador del grup del Cas Castor -promotor de la querella contra el projecte-, va lliurar a la comissió un document inèdit que han aconseguit en els últims dies sobre la relació contractual entre el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i Escal UGS, que establia una "via de fiscalització".
De la seua banda, el periodista de l'ACN i autor del llibre 'Castor: la bombolla sísmica', Jordi Marsal, va apel·lar a la legitimitat del Parlament per intentar esclarir el que ha titllat com un dels "escàndols ambientals, econòmics i polítics més grans de les últimes dècades a l'estat espanyol".
Per a Giner, el "més greu" és que l'empresa concessionària del cas Castor no només podia saber, sinó que també tenia l'obligació de saber, que el magatzem tindria problemes perquè disposava de les principals dades abans de començar el projecte. Així, el pou més modern s'havia perforat el 1988 i la metodologia de treball estava disponible per a la comunitat internacional des del 1993.
El geòleg va criticar que els informes sobre el projecte Castor que s'han fet fins ara, com el del MIT, no expliquen per què es van produir els terratrèmols. "Si s'injecta gas al magatzem i s'exerceix una pressió, el segell es trenca i el gas s'escapa. Quan un segell es trenca, es trenca pel mateix lloc, que és la part més alta de l'estructura, perquè és la part més dèbil. Què hi ha a la part més dèbil? La falla d'Amposta", ha explicat, per continuar: "El gas que s'escapa del magatzem produeix un canvi en les forces que mantenen l'equilibri de la falla, que es mou i produeix uns terratrèmols. Esta és la història del Castor". "Tothom sap què passa si vols encabir 25 litres en un ampolla de 5 litres. Això és el que fan", ha resumit de manera molt gràfica Giner.
El periodista Jordi Marsal va afirmar que espera que la Comissió d'Investigació servisca per "posar sobre la taula la inviabilitat, les deficiències i la injustícia" del model del projecte Castor i va voler subratllar que el Parlament sí que ha de poder "esclarir la quantitat immensa de porqueria que subjau ja no al fons del mar, sinó emergida a la superfície".
Marsal ha afirmat que la Generalitat, així com les administracions locals, van ser "sistemàticament menystingudes" durant els tràmits del projecte Castor, especialment l'ambiental, i ha afegit que "no es pot entendre" com el govern espanyol no va controlar, entre altres aspectes, el cost del projecte.
Per a Marsal, el projecte Castor és "la versió salvatge del capitalisme, que sempre està apadrinada per l'estat perquè requereix l'extracció de recursos públics" i va lamentar que "per tot plegat ningú vol donar la cara". El periodista va assegurar que s'ha trobat amb un "mur de formigó" a l'hora d'investigar el projecte Castor, i va explicar que sempre que ho ha demanat se li ha denegat l'accés a la plataforma.
De la seua banda, Pérez va exposar que el grup del Cas Castor ha lliurat un document contractual entre el BEI i Escal UGS que han obtingut gràcies als contactes de la xarxa internacional de l'Observatori del Deute en la Globalització. Es tracta d'un document que ja havien reclamat fa alguns anys i que no han pogut aconseguir fins ara. Pérez ha afirmat que el BEI va ser un "gran facilitador" del projecte.
Segons va subratllar Pérez després de la compareixença, en el contracte Escal UGS es comprometia a complir els estàndards de construcció i calendari del projecte, i el BEI a fer-ne un seguiment exhaustiu. El cofundador del grup del Cas Castor va assenyalar davant dels periodistes que es tracta d'un "document de documents" que "obre un camp de treball".