12
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
20:59h
Agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Tortosa han denunciat quatre persones per simulació de delictes en el transcurs de l’últim mes al Baix Ebre. Les suposades víctimes havien denunciat haver patit delictes d’índole diversa contra la propietat, però les investigacions posteriors han permès determinar que les denuncies eren falses i que en realitat s’havien presentat amb l’ànim de treure’n un benefici econòmic.
Un dels casos ha consistit en una simulació de delicte i estafa a una companyia aseguradora. L’autor de la simulació havia denunciat als Mossos el furt d’un mòbil en local d’oci nocturn de Tortosa el passat mes de gener. La investigació, de gairebé 10 mesos de durada, ha pogut acreditar que el propietari del telèfon en realitat l’havia venut via internet i posteriorment va optar per denunciar que li havien sostret, de manera que va obtenir un doble benefici pel mateix aparell.
El segon cas de simulació de delicte ha estat per fals robatori amb violencia. Un home va denunciar un fals robatori amb violència a Camarles per cobrir el mal ús que havia fet d’un d’un vehicle de lloguer, el qual presentava diversos danys.
També per fals robatori amb violència han estat denunciats els protagonistes del tercer cas, presumptament succeït a Tortosa el passat mes de setembre. Es tracta d’una dona i el seu marit, investigats després de cobrar a una companyia aseguradora una indemnització per haver estat víctimes d’un suposat robatori violent –fals a la fi-, quan en realitat la denunciant havia perdut l’aparell de mòbil.
En el quart cas, la persona denunciant va inventar-se un robatori violent a Tortosa a l’octubre per estalviar-se el cost de la renovació dels seus documents personals quan, en realitat, els va perdre, de manera que també se l’acusa de simulació de delicte d’un fals robatori amb violència.
En general la majoria de simulacions de delictes porten aparellada l’estafa a la companyia asseguradora per obtindre alguna indemnització per objectes (majoritàriament telèfons mòbils) que realment han estat perduts, venuts o simplement s’han espatllat. En molts casos, el relat d’un fet penal que realment ha succeït és modificat en les denúncies de les víctimes per un altre tipus més greu, ja que així reben cobert6ura de l’assegurança. Així doncs, el que intenten és convertir una pèrdua o un furt real en un fals robatori amb violència.
La simulació de delictes també es dóna en els robatoris amb força en domicilis, quan la víctima decidix fer créixer la llista d'objectes sostrets amb la confiança que se li pagarà tot per part de l’assegurança. Ordinadors portàtils i tota mena d'electrodomèstics, diners, joies i, darrerament, també bicicletes d'alta gamma són a la llista dels més denunciats.
Tanmateix, també s’observen alguns casos de simulacions per tal d’aconseguir la gratuïtat en la renovacions de documentació que realment s’ha perdut, extraviat o s’ha conservat en mal estat (DNI, documentació de vehicles, targetes sanitàries, targetes de minusvàlids...)
Cal recordar que la simulació de delicte es castiga penalment com un delicte contra l'Administració de Justícia. Les conseqüències que el Codi Penal establix per a estos casos és una pena de multa. Quan l'objectiu de la simulació del delicte és cobrar de les companyies asseguradores això comporta la comissió d'un delicte d'estafa amb una pena de sis mesos a tres anys de presó si la quantia de la defraudació supera els 400 euros.
D’altra banda també cal tindre present que estes simulacions de delictes comporten un malbaratament de recursos policials per investigar delictes que en realitat no han existit.
Un dels casos ha consistit en una simulació de delicte i estafa a una companyia aseguradora. L’autor de la simulació havia denunciat als Mossos el furt d’un mòbil en local d’oci nocturn de Tortosa el passat mes de gener. La investigació, de gairebé 10 mesos de durada, ha pogut acreditar que el propietari del telèfon en realitat l’havia venut via internet i posteriorment va optar per denunciar que li havien sostret, de manera que va obtenir un doble benefici pel mateix aparell.
El segon cas de simulació de delicte ha estat per fals robatori amb violencia. Un home va denunciar un fals robatori amb violència a Camarles per cobrir el mal ús que havia fet d’un d’un vehicle de lloguer, el qual presentava diversos danys.
També per fals robatori amb violència han estat denunciats els protagonistes del tercer cas, presumptament succeït a Tortosa el passat mes de setembre. Es tracta d’una dona i el seu marit, investigats després de cobrar a una companyia aseguradora una indemnització per haver estat víctimes d’un suposat robatori violent –fals a la fi-, quan en realitat la denunciant havia perdut l’aparell de mòbil.
En el quart cas, la persona denunciant va inventar-se un robatori violent a Tortosa a l’octubre per estalviar-se el cost de la renovació dels seus documents personals quan, en realitat, els va perdre, de manera que també se l’acusa de simulació de delicte d’un fals robatori amb violència.
En general la majoria de simulacions de delictes porten aparellada l’estafa a la companyia asseguradora per obtindre alguna indemnització per objectes (majoritàriament telèfons mòbils) que realment han estat perduts, venuts o simplement s’han espatllat. En molts casos, el relat d’un fet penal que realment ha succeït és modificat en les denúncies de les víctimes per un altre tipus més greu, ja que així reben cobert6ura de l’assegurança. Així doncs, el que intenten és convertir una pèrdua o un furt real en un fals robatori amb violència.
La simulació de delictes també es dóna en els robatoris amb força en domicilis, quan la víctima decidix fer créixer la llista d'objectes sostrets amb la confiança que se li pagarà tot per part de l’assegurança. Ordinadors portàtils i tota mena d'electrodomèstics, diners, joies i, darrerament, també bicicletes d'alta gamma són a la llista dels més denunciats.
Tanmateix, també s’observen alguns casos de simulacions per tal d’aconseguir la gratuïtat en la renovacions de documentació que realment s’ha perdut, extraviat o s’ha conservat en mal estat (DNI, documentació de vehicles, targetes sanitàries, targetes de minusvàlids...)
Cal recordar que la simulació de delicte es castiga penalment com un delicte contra l'Administració de Justícia. Les conseqüències que el Codi Penal establix per a estos casos és una pena de multa. Quan l'objectiu de la simulació del delicte és cobrar de les companyies asseguradores això comporta la comissió d'un delicte d'estafa amb una pena de sis mesos a tres anys de presó si la quantia de la defraudació supera els 400 euros.
D’altra banda també cal tindre present que estes simulacions de delictes comporten un malbaratament de recursos policials per investigar delictes que en realitat no han existit.