02
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
16:42h
La producció d'arròs al delta de l'Ebre continua mantenint la tendència a l'alça registrada els últims anys. Esta campanya s'han recol·lectat prop de 140.000 tones d'arròs, gràcies a l'expansió de les noves varietats més tardanes. Tot i que a finals d'estiu les previsions eren d'una collita extraordinària, la pedregada de principis de setembre així com la humitat que ha afectat les varietats més primerenques, han acabat moderant lleugerament les expectatives inicials. Els preus, de moment, es mantenen estables i són prou favorables, segons destaquen els productors: entre 285 i 295 euros la tona.
Finalitzat el període de frenètica activitat de les màquines recol·lectores als arrossars del Delta, el sector fa balanç de la campanya. Segons apunten, ha estat una collita dins la tendència "normal" dels últims anys. "No tan bona com la de fa dos anys, però que no té res a veure amb allò que van passar l'any passat", resumeix Jordi Casanova, president de la Cooperativa Arrossaires del Delta, la principal entitat que aplega els productors de l'hemidelta esquerre i propietària de marques com Nomen. Apunta que la producció a les més de 19.000 hectàrees d'arrossars de l'espai natural ha assolit, de mitjana, uns 7.500 quilos per hectàrea.
Finalment, però, alguns factors han acabat reduint lleugerament les encara més optimistes previsions inicials. D'una banda, l'afectació, que en alguns casos va superar el 90%, per la pedregada que va afectar unes 2.000 hectàrees de camps d'arròs entre Sant Carles de la Ràpita i Poblenou. Un fenomen que no es vivia al Delta des de fa almenys dos dècades i que va deixar tocats molts productors de la zona. A l'hemidelta esquerre, explica Casanova, l'excés d'humitat a les espigues de les varietats primerenques, com el bomba, va produir un efecte "lupa", emblanquint-les i reduint lleugerament la seua productivitat.
Per contra, les varietats més tardanes que s'han anat imposant als arrossars durant els últims anys són les que han acabat mantenint de forma considerable el creixement productiu. "La producció dels tardans ha anat força bé", certifica Casanova. Especialment paradigmàtic és el cas del JSendra, que ha acabat escurçant el seu cicle respecte a les previsions en el moment que va ser introduït en la sembra. La implantació d'estes noves varietats ha permès fer el salt, en uns cinc anys, de rendiments productius de 7.000 quilos per hectàrea als 7.500 actuals, subratlla.
Preus estables i alts
Esta estabilitat en la producció durant els últims set anys té també la seua traducció directa en l'evolució dels preus. Enguany, es mantenen entre els 285 i 295 euros per tona. Una xifra prou satisfactòria, segons reconeixen els productors. "El més important és l'estabilitat en la producció. Quan hi ha inestabilitat els preus fluctuen molt a l'alta i a la baixa. Això no permet fer bona feina", indica Casanova, tot recordant que el mercat està condicionat per la globalització i els preus marcats pels països productors pròxims –com Itàlia o Portugal- i de països tercers exportadors.
Tot i este optimisme moderat, el sector té sobre la taula diversos reptes per al futur més immediat. Més enllà de la imprevisió dels condicionants climatològics, els productors han fet front a la recerca d'alternatives viables i respectuoses ambientalment en matèria de productes fitosanitaris per evitar les afectacions de la piriculària. De moment, segons apunta el mateix president d'Arrossaires, la presència de la plaga del caragol maçana continua, sortosament, sense tenir efectes destacables sobre la producció. Les mesures per contenir-lo, principalment l'aplicació de la saponina, afecten però considerablement la butxaca dels pagesos.
Finalitzat el període de frenètica activitat de les màquines recol·lectores als arrossars del Delta, el sector fa balanç de la campanya. Segons apunten, ha estat una collita dins la tendència "normal" dels últims anys. "No tan bona com la de fa dos anys, però que no té res a veure amb allò que van passar l'any passat", resumeix Jordi Casanova, president de la Cooperativa Arrossaires del Delta, la principal entitat que aplega els productors de l'hemidelta esquerre i propietària de marques com Nomen. Apunta que la producció a les més de 19.000 hectàrees d'arrossars de l'espai natural ha assolit, de mitjana, uns 7.500 quilos per hectàrea.
Finalment, però, alguns factors han acabat reduint lleugerament les encara més optimistes previsions inicials. D'una banda, l'afectació, que en alguns casos va superar el 90%, per la pedregada que va afectar unes 2.000 hectàrees de camps d'arròs entre Sant Carles de la Ràpita i Poblenou. Un fenomen que no es vivia al Delta des de fa almenys dos dècades i que va deixar tocats molts productors de la zona. A l'hemidelta esquerre, explica Casanova, l'excés d'humitat a les espigues de les varietats primerenques, com el bomba, va produir un efecte "lupa", emblanquint-les i reduint lleugerament la seua productivitat.
Per contra, les varietats més tardanes que s'han anat imposant als arrossars durant els últims anys són les que han acabat mantenint de forma considerable el creixement productiu. "La producció dels tardans ha anat força bé", certifica Casanova. Especialment paradigmàtic és el cas del JSendra, que ha acabat escurçant el seu cicle respecte a les previsions en el moment que va ser introduït en la sembra. La implantació d'estes noves varietats ha permès fer el salt, en uns cinc anys, de rendiments productius de 7.000 quilos per hectàrea als 7.500 actuals, subratlla.
Preus estables i alts
Esta estabilitat en la producció durant els últims set anys té també la seua traducció directa en l'evolució dels preus. Enguany, es mantenen entre els 285 i 295 euros per tona. Una xifra prou satisfactòria, segons reconeixen els productors. "El més important és l'estabilitat en la producció. Quan hi ha inestabilitat els preus fluctuen molt a l'alta i a la baixa. Això no permet fer bona feina", indica Casanova, tot recordant que el mercat està condicionat per la globalització i els preus marcats pels països productors pròxims –com Itàlia o Portugal- i de països tercers exportadors.
Tot i este optimisme moderat, el sector té sobre la taula diversos reptes per al futur més immediat. Més enllà de la imprevisió dels condicionants climatològics, els productors han fet front a la recerca d'alternatives viables i respectuoses ambientalment en matèria de productes fitosanitaris per evitar les afectacions de la piriculària. De moment, segons apunta el mateix president d'Arrossaires, la presència de la plaga del caragol maçana continua, sortosament, sense tenir efectes destacables sobre la producció. Les mesures per contenir-lo, principalment l'aplicació de la saponina, afecten però considerablement la butxaca dels pagesos.