ENTREVISTA

Jordi Monfort: «tanquem dos mandats, amb una activitat inversora important, deixant una economia sanejada per a Alcanar»

El regidor d’Hisenda, Turisme i Agricultura, entre d'altres àrees, de l'Ajuntament d'Alcanar fa balanç de la situació econòmica de la població i el consistori i també sobre alguns dels projectes més importants empresos

, Alcanar | 02/11/2018 a les 08:00h
Arxivat a: Política, Alcanar, entrevista, Jordi Montfort, economia, hisenda, agricultura, turisme
Jordi Monfort és regidor d’Hisenda;  Turisme; Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Mitjans de Comunicació
Jordi Monfort és regidor d’Hisenda; Turisme; Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Mitjans de Comunicació | Sofia Cabanes
Jordi Montfort és regidor d’Hisenda, Turisme, Empresa, Comerç, Indústrica i Agricultura de l’Ajuntament d’Alcanar. En esta recta final de mandat, analitzem en esta entrevista quina ha estat la evolució en termes econòmics de la població i del consistori en el present mandat, també ens fixem en els reptes turístics de la població i en els projectes encaminats a enfortir els seus sectors productius.

Ens acostem al final del mandat i un dels vostres objectius clars, tal com vau anunciar fa unes setmanes, és acabar el mandat pràcticament sense deutes. De moment heu reduït el nivell d’endeutament de l’Ajuntament en més d’un 76%. Què s’ha fet per aconseguir-ho?

Partim de la liquidació de l'exercici 2017, on vam obtenir un marge de compliment del principi d'estabilitat pressupostària, és a dir, un superàvit, de 1.750.111,82 euros. Este resultat s'obté per dos vies. Una, mitjançant l'estalvi generat en l'execució del pressupost - aproximadament un 25% - i l'altra, pel cobrament de vora 1,2 MEUR de subvencions pendents de diversos exercicis anteriors.

La llei d'estabilitat pressupostària marca unes directrius sobre quines poden ser les finalitats d'estos diners. D'una banda, pagar a proveïdors amb factures pendents d'exercicis tancats, en este cas no els teníem. També preveu la possibilitat de fer inversions financerament sostenibles – opció que no es va considerar -i l'altra, és reduir l'endeutament. Com que tenim en vigor un préstec important, de vora 2,3 MEUR corresponent a l'obra de la piscina municipal, vam considerar oportú aprofitar aquest superàvit per a amortitzar anticipadament una part important del capital pendent, el que ens ha permès millorar notablement l'estructura financera de l'Ajuntament i generar un estalvi d'uns 160.000 euros a l'any. El nivell d'endeutament de l'Ajuntament ha passat del 26,58% a només el 6,32%, el que suposa passar d'un deute per habitant de 360 euros anuals el 2015, a 58 euros anuals actualment.

Amb estos números que heu deixat a final de mandat, quines inversions importants es poden encarar?

El projecte més gran que tenim entre mans en estos moments és el nou auditori municipal, pressupostat en més de 2,4 MEUR. Fins al moment, el finançament que hem trobat (uns 500.000 euros) és molt menor al cost del projecte, per tant, si no ens surten més oportunitats de finançament, s'haurà d'assumir des de l'Ajuntament via finançament aliè. Precisament, la reducció del nivell d'endeutament duta a terme ens permet poder-nos plantejar esta possibilitat sense cap impediment.

Cal destacar que tanquem una etapa de dos mandats amb una activitat inversora molt important i els tanquem deixant una economia sanejada, sense hipoteques, que permetrà el pròxim govern municipal plantejar els futurs projectes de la manera que estimen més oportuna, sense condicionants.

"El cas Turov condiciona i condicionarà el futur econòmic de l'Ajuntament, en tant que els recursos destinats a fer front a sentències judicials i indemnitzacions no es poden destinar a altres projectes"

Com pot afectar a tot això el desenvolupament del cas Turov amb l’enderrocament dels habitatges afectats i les reclamacions dels propietaris dels apartaments?

Evidentment, condiciona i condicionarà el futur econòmic de l'Ajuntament, en tant que els recursos destinats a fer front a sentències judicials i indemnitzacions no es poden destinar a altres projectes. La primera indemnització derivada de la sentència judicial l'hem pogut assumir amb els nostres propis recursos. El consistori ja ha pagat, en dos anualitats, a la promotora Turov una indemnització d'1,068 MEUR, però el recorregut judicial serà llarg, perquè els propietaris dels pisos que es van vendre i que s'han d'enderrocar també volen ser indemnitzats. És un potencial problema que haurem d'afrontar en els anys vinents, com també ho és el contenciós que l'Ajuntament manté amb l'empresa Sorea, també heretat de mandats anteriors.

Quina era la situació econòmica i d’atur al poble quan vas entrar com a regidor i com voldries deixar-la?

El 2013, Alcanar va assolir un màxim de 750 i escaig aturats i, a principi de l'actual mandat, el 2015, estàvem al voltant dels 600, amb una clara tendència a la baixa que s'ha anat prolongant fins a l'actualitat, que estem al voltant dels 450. Evidentment, en aquestes xifres hi intervenen diversos factors. La població d'Alcanar va créixer durant uns anys de forma molt pronunciada, coincidint amb l'auge de la construcció i després de tocar sostre, ha anat baixant i estabilitzant-se i això explica, en part, la baixada de l'atur. Però d'altra banda, també hem pogut comprovar com les altes i el nivell de filiació a la Seguretat Social s'han anat incrementant any rere any, per tant, és evident un repunt econòmic.

Així i tot, som conscients que tenim diversos problemes importants sobre la taula: un teixit industrial escàs, un sector turístic encara poc desenvolupat i un sector primari molt marcat per la temporalitat i poc diversificat, sotmès a la crisi estructural del sector del cítric i cada vegada més exposat a les amenaces que suposen les plagues i les importacions de països del con sud, amb uns costos de producció i uns requisits sanitaris molt menors. Malgrat això, el sector citrícola –tant els productors de fruita com de vivers- no s'adorm, està treballant de valent i invertint en noves plantacions i instal·lacions per tal d'adaptar-se a aquesta nova realitat i seguir endavant.

El que és segur és que, en els pròxims anys, la citricultura tal com la coneixem canviarà per complet. La irrupció de plagues com l'HLB o la Xylella obligarà a fer fortes inversions als productors de cítrics i vivers per seguir desenvolupant la seua activitat, i això ens inquieta perquè és un sector del qual, directament o indirectament, en depenen econòmicament moltes famílies i per a moltes d'altres és una font d'ingressos complementària important.

Amb tot, som conscients que des de l'administració local tenim poques competències i disposem de pocs recursos per influir de manera decisiva en tots estos àmbits, malgrat això, però, intentem estar al costat dels sectors productius oferint-los suport i treballant al seu costat. També vull destacar la faena feta els darrers anys amb els restauradors que integren el Col·lectiu Gastronòmic d'Alcanar i les Cases, els empresaris turístics, la Federació de Comerç i els paradistes del Mercat ha estat important. I encara que tenim clar que queda molt per fer, penso que estem remant en la direcció correcta.
 

En el present mandat el deute de l'Ajuntament d'Alcanar ha passat del 26,58% al 6,32%. Foto: Sofia Cabanes


Un dels projectes cabdals de l’àrea d’Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació és el Programa de Competitivitat Empresarial que, any rere any, s’ha ocupat de donar suport als sectors productius del municipi i millorar l’ocupabilitat de les persones que es troben a l’atur. Quin balanç en fa?

És un projecte del qual n'estem molt satisfets. Partint d'una proposta inicial modesta, ha anat creixent i ampliant l'oferta, any rere any. Enguany hem pujat un esglaó més. Hem incrementat notablement les accions respecte de l'any anterior i, quan vam acabar la primera part del programa del 2018, ja havíem igualat el nombre total de participants de l'any passat, que van ser de poc més de 200. Penso que hem sabut encarar problemàtiques en clau local que des de l'àmbit global, molts cops, les diferents administracions troben dificultats per resoldre. Ara comencem a veure els efectes sobre els diferents sectors: comerç i petita empresa, restauració, sector agrari... i esperem que aquesta repercussió vaja incrementant-se amb el temps. D'altra banda, tenim la sort de comptar amb la complicitat de molts professionals que s'han implicat molt activament en el disseny de les propostes formatives. Tenim formadors de luxe i això es nota en el resultat i les valoracions que els usuaris fan del projecte.

En el sector amb què fa més temps que treballem és el del comerç i la petita empresa. Van ser el primer públic a qui vam dirigir el Programa. Se'ls hi van fer evidents les necessitats que tenien de formar-se i adaptar-se als nous temps i així ens ho van transmetre i, evidentment, la faena feta s'ha anat notant, assumint, però, que es tracta d'un procés llarg. Els resultats no són immediats ni evidents, però anem fent faena de formigueta.

En el sector agrícola, els resultats han estat molt més visibles, sobretot per l'elevada demanda d'assistència als cursos de manipuladors de productes fitosanitaris. Hi havia una necessitat molt gran de disposar d'estes acreditacions necessàries per a aplicar tractaments al camp per part dels treballadors agrícoles i hem estat capaços d'organitzar un nombre molt important de cursos al poble que han permès donar-li resposta. Igualment, el fet de disposar d'esta acreditació permet millorar l'ocupabilitat de persones aturades que busquen feina al sector.

També cal destacar els seminaris, cursos i visites tècniques centrades en la citricultura que organitzem conjuntament amb l'IRTA, que cada vegada tenen major repercussió. Estem en un moment on estan passant moltes coses al sector citrícola i l'interès per formar-se és creixent, per tant, és important posar a disposició de tothom estes formacions.
En definitiva, és un projecte en què hi creiem molt, en el que hem invertit molts d'esforços, del que esperem molt i que estem segurs que serà important per al nostre poble.

"el que estem convençuts que tindrà un impacte més important en el sector turístic a llarg termini és la posada en marxa de l'alberg dels Josepets, a les Cases"
 
Pel que fa a Turisme, quines han estat les línies de treball més destacades durant este mandat?

A partir d'un procés de diagnosi que vàrem fer el 2015, vam detectar que teníem un problema de falta de posicionament com a destí turístic. Si bé les Cases eren molt conegudes en l'àmbit gastronòmic, no se'ns ubicava en cap altre àmbit. I, òbviament, això és un handicap molt important a l'hora de desenvolupar estratègies de promoció turística. Per això, vam engegar un seguit d'accions, sobretot basades en la comunicació via web, xarxes socials, premsa... per tal de revertir aquest problema.

Seguidament, vam posar en marxa una estratègia centrada, en primer terme, en posicionar les Cases com un poble pescador amb encant estretament lligat a la cuina marinera -aquella idea de 'la petita perla marinera'-. I per això, la feina feta de la mà del Col·lectiu Gastronòmic en els darrers anys ha estat tan important a l'hora d'assolir este objectiu.

En aquests moments, pensem que aquest objectiu ja s'ha assolit en gran mesura, per això estem en una nova etapa on intentem explicar que, a banda de ser un destí de sol i platja amb bona gastronomia també tenim un entorn natural, un patrimoni històric i cultural, una oferta d'allotjament, etc. que permeten oferir als visitants bona part d'allò que esperen d'un destí de vacances. I, evidentment, això també ens ha d'ajudar a desestacionalitzar la demanda.

Hem reforçat la idea del 'Jardí vora el mar' que ve de molt enrere i que, al final, ve a dir que som un destí que és diferent del que es pot trobar al voltant. No som Delta ni interior, ni costa massificada. Som una combinació de paisatges molt singular que ens esforcem per
explotar.

A banda, hem emprès altres projectes com el festival iber TYRIKA a Alcanar, que ens ha permès aixecar la bandera de la cultura i el patrimoni iber, que estem segurs que contribuirà enormement a posicionar-nos com un destí de referència en el món iber al nostre país. I, malgrat que és un projecte que no es fa d'un any per l'altre i que requereix més temps per consolidar-se definitivament, estem veient que està tenint una bona acceptació i molta rellevància.

Però el que estem convençuts que tindrà un impacte més important en el sector turístic a llarg termini és la posada en marxa de l'alberg dels Josepets, a les Cases, ja que ens ha permès resoldre una de les principals mancances que teníem, la falta d'allotjament. A partir d'ara, se'ns obre un escenari nou que hem de saber aprofitar, tant des de l'administració com des del mateix sector turístic. Les oportunitats que ens ofereix un equipament d'aquestes característiques ens permet jugar a un altre nivell i plantejar-nos moltes més possibilitats a l'hora de fer campanyes de promoció i plantejar una estratègia turística molt més evolucionada.

Per tant, el rellançament de TYRIKA en substitució de l’antic mercat iber de Sant Miquel ha contribuït a promocionar Alcanar a partir del seu patrimoni iber?

I tant! Pensem que l'aposta de reubicar-lo en el cap de setmana iber a Catalunya ha estat un encert. El municipi que fa l'activitat més potent este cap de setmana és Alcanar. D'alguna manera som els "cap de cartell" quant a activitats i pel plantejament que fem, amb exposicions, conferències, recreacions històriques, espectacles, tallers, etc. I tot això, contribueix a assolir l'objectiu del qual parlàvem abans. Es comença a parlar d'Alcanar com un destí imprescindible per als qui estan interessats en el món iber, i això ho hem de saber aprofitar!

El fet de tenir un terme tan gran i dispers, amb Alcanar Platja, les Cases i Alcanar us complica molt la vida a l’hora de plantejar estratègies turístiques?

Si i no... Per una banda, resulta pràcticament impossible traçar una estratègia de promoció que permeta reflectir la nostra realitat, tenint en compte, a més, que les dinàmiques dels tres nuclis res tenen a veure les unes amb les altres i que les sinergies entre elles són pràcticament inexistents. Malgrat això, el potencial turístic dels tres nuclis, els seus recursos, són perfectament compatibles i complementaris.

Amb això vull dir que, tot i que ens queda molt camí per recórrer, tenim tots els elements per poder desenvolupar un model turístic molt potent, amb allotjament de qualitat, bona gastronomia, amb mar i muntanya, patrimoni històric i cultural, etc.

El regidor d'Alcanar, Jordi Monfort, durant l'entrevista. Foto: Sofia Cabanes


 
El poblat de la moleta del Remei és ja tot un emblema del patrimoni canareu. Però us plantegeu que el poblat de Sant Jaume que està oferint descobertes arqueològiques molt importants, puga ser també visitable durant tot l’any?

Sí, aquesta és una idea amb la qual fa temps que anem pensant malgrat que és un projecte que tardarà a materialitzar-se a causa de la seua complexitat. De fet, des del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP), responsable de les excavacions, s'ha començat a treballar en un projecte per museïtzar la part del jaciment que ja s'ha excavat i que, com bé dius, ha ofert unes descobertes molt importants, que estan fent replantejar moltes de les idees que, des de fa molt, s'havien establert sobre els pobles i la cultura pre-ibèrica. Per tant, la singularitat i la importància d'este jaciment és enorme. Pensa que, amb 21 campanyes, ben just s'ha pogut excavar una tercera part del jaciment. Imagina't en què encara ens queda per descobrir!

"Em sento amv ganes de continuar 4 anys més"
 
Va entrar ara fa 4 anys com a regidor d’Hisenda;  Turisme; Empresa, Comerç, Indústria i Ocupació;  Agricultura, Ramaderia i Pesca i Mitjans de Comunicació. Es planteja continuar de cara a les properes eleccions municipals?

La veritat és que sempre et quedes amb les ganes de fer més coses i de continuar amb els projectes que has engegat. Com tot procés d'aprenentatge, el treball al davant d'una regidoria requereix un temps per situar-te i posar-te a fer coses. Arribes amb unes idees i quan has teixit prou contactes i trobes la manera d'aplicar-les ja ha passat un temps... Per tant, un mandat es fa curt.

Hi ha projectes que han pogut avançar molt de pressa, sobretot aquells que depenen en gran mesura de nosaltres, però aquells que requereixen la implicació de tercers solen necessitar més temps per materialitzar-se. I tot i que, en molts d'ells ja comencem a veure resultats, sempre et queden les ganes de seguir treballant en aquells que són més de llarg termini.

A més, la major part de projectes que hem emprés durant este temps parteixen d'una visió i un plantejament més tècnic que polític. Amb això vull dir que s'han formulat amb un horitzó temporal que sobrepassa els tempos que marquen els mandats de 4 anys. Crec que en aspectes com el desenvolupament local, les estratègies de dinamització de sectors productius, etc. la visió a llarg termini és bàsica i fonamental.

A banda, he de dir que he tingut la sort de formar part d'un equip fantàstic format per un grup de persones d'una vàlua professional i humana enorme, amb una capacitat de treball i de col·laboració molt gran, amb qui m'he sentit molt a gust. Per tant, em sento amb ganes de continuar!
 

COMENTARIS

No gasten ni un duro!!!
Anònim, 02/11/2018 a les 13:57
+2
-0
Evidentment!!! Com no han de deixar una economia sanejada si no invirteixen en el territori?? Qualsevol persona que visqui a una de les urbanitzacions del seu gran terme municipal sap del què parlo. És que aquí no cal fer despesa, segurament. Pos crec que hi ha una sentència que els ho diu que els serveis els tenen que donar ells i no La Ràpita.
No hi ha cap tipus de servei continu per a n'aquestes vivendes diseminades del nucli d'Alcanar; per tant, es fàcil tenir una economia sanejada quan no s'invirteix només que en la població d'Alcanar i prou (exp.auditori). Només faria falta!!! I que boniques són aquestes paraules: " tot i que ens queda molt camí per recórrer, tenim tots els elements per poder desenvolupar un model turístic molt potent, amb allotjament de qualitat, bona gastronomia, amb mar i muntanya, patrimoni històric i cultural, etc." Realment pensen vostès, polítics d'Alcanar, en potenciar el turisme tractant com tracten el territori on concretament, resideix o va el turisme??? Va home va!!! Qualsevol que veigue l'estat dels carrers, les males herbes, els contenidors plens de brossa, faroles trencades, caguerades de gos... la deixadesa en general, s'ho pensarà dos cops ans de tornar aquí, ben li aseguro jo senyor regidor. Hi ha molts llocs millors!!
I ja no cal parlar de la inexitent policia local ni dels serveis de neteja municipals. En fi, crec que vostès no es donen cap volteta per la zona i veuen la realitat de les urbanitzacions. Aixi va i així es reflecteix en els presupostos i l'economia "sanejada".
I sempre surt algú que diu que sempre ens estem queixant els de les urbanitzacions!!! (És la defensa fàcil, clar).
Aquests que parlen així, que sapiguen que paguem igual, per n'això, crec, que tenim el dret de queixar-mos i més quan no rebem el que toca.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pardos, segona per la dreta, en el moment de recollir el premi amb la resta de l'equip.
Pardos, segona per la dreta, en el moment de recollir el premi amb la resta de l'equip. | @Premios_Ondas
És el segon premi Ondas que rep la periodista, dos anys després d’obtenir-lo dirigint El Foraster
Imatge exterior de l'Hospital Comarcal de Vinaròs.
Imatge exterior de l'Hospital Comarcal de Vinaròs. | Google Maps
La menor va ingressar a l'Hospital de Vinaròs per una gastroenteritis i hauria entrat en coma per un possible error en el subministrament d'un medicament
Una marxa lenta dels transportistes al seu pas per Tarragona, en una imatge d'arxiu
Una marxa lenta dels transportistes al seu pas per Tarragona, en una imatge d'arxiu | Jonathan Oca
Els transportistes veuen insuficients els ajustos que ja s'han aplicat i exigeixen que es resolguen tots els problemes que suposa la restricció de pas
Camp de cítrics a la zona de Mianes, a Tortosa, deteriorat a causa del temporal.
Camp de cítrics a la zona de Mianes, a Tortosa, deteriorat a causa del temporal. | ACN
Alcanar i Ulldecona van ser dos de les poblacions més afectades pels forts aiguats
Ofrena d'espelmes al mosaic de Miró
Ofrena d'espelmes al mosaic de Miró | Jordi Bes
Aida Morales
Driss Oukabir, Mohamed Houli i Said Ben Iazza estan actualment en presó provisional a l'espera del judici
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts