25
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
10:01h
La CUP de Deltebre va presentar este dimecres 165 firmes a l'Ajuntament per pressionar-lo a canviar el nom del carrer Capitán Cortés, un guàrdia civil franquista condecorat pel dictador.
Fa dos anys que el consistori es va comprometre a retirar el nom de militar de la via, arran d'una moció dels cupaires, però la actuació està aturada després que els veïns afectats presentessin 32 firmes a l'alcalde per aturar-ho. La CUP ha volgut contraatacar i n'ha presentat cinc vegades més, 165 suports recollits en menys d'un mes, perquè el militar franquista deixe de tenir un carrer a Deltebre.
Un informe del secretari municipal avala la petició dels cupaires i el Síndic de Greuges també requereix a l'Ajuntament que retire, complint la Llei de Memòria Històrica, els elements i símbols franquistes de l'espai públic. La CUP no descarta presentar un contenciós administratius si no hi ha gestos aviat.
La CUP ha entrat via instància, les 165 signatures que han recollit en 26 dies per tal d'exigir que l’Ajuntament de Deltebre elimine el nom franquista del carrer Capitán Cortés. "L'alcalde Lluís Soler té damunt la taula del seu despatx 165 firmes, la resposta del Síndic de Greuges, l'informe del secretari municipal, i si no fa cas, aviat potser també tindrà amb aquests papers un contenciós administratiu", ha dit Pere Magrané, membre de la CUP de Deltebre.
La iniciativa es va aprovar el juliol de 2016, amb una moció de la CUP al plenari, que van aprovar tots els regidors excepte l'edil del PP, per fer complir amb la llei de memòria històrica. Al juny d'enguany es va fer un requeriment directe a l'alcalde i este va justificar que calia fer un procés de pedagogia amb els veïns i veïnes del carrer ja que tenien 32 signatures demanant que no es canviés el nom. "La millor pedagogia que pots fer és ser tolerant zero amb estos símbols franquistes. Per fer pedagogia canvies el nom del carrer i els expliques per què ho fas", ha defensat Magrané.
La CUP també es va encarregar de presentar una queixa al Síndic de Greuges i en van tenir resposta el passat 10 d'octubre. Rafel Ribó conclou que la retirada dels símbols franquistes de l'espai públic és una obligació establerta a l'article 15.1 de la Llei 52/2007, del 26 de desembre, la Llei de Memòria Històrica, i que no es pot "sotmetre ni condicionar a la voluntat dels veïns del municipi o a altres condicions no previstes a la norma esmentada".
També l'informe que es va demanar sobre la qüestió al secretari municipal afirma que "és l'Ajuntament de Deltebre qui ha de prendre les mesures oportunes per la retirada de simbologia d'exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura".
La CUP Deltebre ha responsabilitzat també als partits polítics de l'oposició, Compromís d'Esquerres i ERC, que a dia d'avui "Deltebre, continuï homenatjant a un franquista i continuï incomplint la llei de memòria històrica que obliga als ajuntaments a retirar la simbologia franquista dels carrers".
Fa dos anys que el consistori es va comprometre a retirar el nom de militar de la via, arran d'una moció dels cupaires, però la actuació està aturada després que els veïns afectats presentessin 32 firmes a l'alcalde per aturar-ho. La CUP ha volgut contraatacar i n'ha presentat cinc vegades més, 165 suports recollits en menys d'un mes, perquè el militar franquista deixe de tenir un carrer a Deltebre.
Un informe del secretari municipal avala la petició dels cupaires i el Síndic de Greuges també requereix a l'Ajuntament que retire, complint la Llei de Memòria Històrica, els elements i símbols franquistes de l'espai públic. La CUP no descarta presentar un contenciós administratius si no hi ha gestos aviat.
La CUP ha entrat via instància, les 165 signatures que han recollit en 26 dies per tal d'exigir que l’Ajuntament de Deltebre elimine el nom franquista del carrer Capitán Cortés. "L'alcalde Lluís Soler té damunt la taula del seu despatx 165 firmes, la resposta del Síndic de Greuges, l'informe del secretari municipal, i si no fa cas, aviat potser també tindrà amb aquests papers un contenciós administratiu", ha dit Pere Magrané, membre de la CUP de Deltebre.
La iniciativa es va aprovar el juliol de 2016, amb una moció de la CUP al plenari, que van aprovar tots els regidors excepte l'edil del PP, per fer complir amb la llei de memòria històrica. Al juny d'enguany es va fer un requeriment directe a l'alcalde i este va justificar que calia fer un procés de pedagogia amb els veïns i veïnes del carrer ja que tenien 32 signatures demanant que no es canviés el nom. "La millor pedagogia que pots fer és ser tolerant zero amb estos símbols franquistes. Per fer pedagogia canvies el nom del carrer i els expliques per què ho fas", ha defensat Magrané.
La CUP també es va encarregar de presentar una queixa al Síndic de Greuges i en van tenir resposta el passat 10 d'octubre. Rafel Ribó conclou que la retirada dels símbols franquistes de l'espai públic és una obligació establerta a l'article 15.1 de la Llei 52/2007, del 26 de desembre, la Llei de Memòria Històrica, i que no es pot "sotmetre ni condicionar a la voluntat dels veïns del municipi o a altres condicions no previstes a la norma esmentada".
També l'informe que es va demanar sobre la qüestió al secretari municipal afirma que "és l'Ajuntament de Deltebre qui ha de prendre les mesures oportunes per la retirada de simbologia d'exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura".
La CUP Deltebre ha responsabilitzat també als partits polítics de l'oposició, Compromís d'Esquerres i ERC, que a dia d'avui "Deltebre, continuï homenatjant a un franquista i continuï incomplint la llei de memòria històrica que obliga als ajuntaments a retirar la simbologia franquista dels carrers".