24
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a la
13:29h
Les organitzacions SEO / BirdLife i Ríos con Vida celebren la sentència favorable al recurs que van presentar al Tribunal Suprem sobre una modificació de la normativa impulsada pel Govern espanyol que perjudicava a l'estat dels rius i zones humides en permetre reduccions generalitzades dels cabals ecològics.
La sentència, que suposa “un pas molt positiu en la protecció dels nostres rius i aiguamolls”, és ferma, i no cap recurs contra la mateixa, encara que segons les ONG són necessaris més avenços en l'establiment i aplicació del règim de cabals ecològics.
Les organitzacions ambientals Ríos con Vida i SEO / BirdLife van presentar un recurs contenciós-administratiu contra el Reial Decret 638/2016 pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic en matèria de cabals ecològics. El Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de l'apartat segon de l'article 49 quinquies, relatiu al "control i seguiment del règim de cabals ecològics.
Este article permetia reduccions generalitzades en l'aplicació dels cabals ecològics determinats pels plans hidrològics, inclosos els que estiguessin en Xarxa Natura 2000, zones humides Ramsar i reserves naturals fluvials. “És especialment significativa perquè el seu abast s'estén a tots els rius i aiguamolls de l’Estat i a totes les demarcacions hidrogràfiques, i amb això es garanteix que no es perjudicarà el seu règim de cabals ecològics. La sentència, a més, és ferma i, per tant, no cap recurs contra la mateixa”, asseguren les organitzacions.
La reforma dels cabals ecològics en el Reglament de 2016, davant la qual les entitats conservacionistes van interposar un recurs davant del Tribunal Suprem en 2017 i que ara estima el Suprem, “suposava una regressió ambiental de primer ordre per als ecosistemes aquàtics del territori espanyol, especialment en el punt principal del recurs, que permetia reduccions generalitzades en l'aplicació dels ja de per si ridículs cabals mínims fixats en els plans hidrològics”.
El Tribunal Suprem afirma que és indubtable que, com afirmen en el seu recurs SEO / BirdLife i AEMS-Rius amb Vida, "aquestes exclusions sobre les exigències que s'imposen en els plans al règim dels cabals ecològics, desnaturalitzen el mateix règim que es imposa vigilar els organismes de conca ", la qual cosa és manifestament contrari a les exigències de la Llei d'Aigües.
Així mateix, la sentència és conforme a les exigències estatals i comunitàries, especialment amb els objectius mediambientals de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA).
Les organitzacions ambientals recorden que el règim de cabals ecològics està format per quatre components: cabals mínims, màxims i cabals generadors, i taxes de canvi. I que és molt important que els cabals tinguin una distribució temporal adequada, segons l'estació de l'any. No obstant això, les tres ONG assenyalen que els plans hidrològics segueixen sense assumir tots els components i per tant el ple compliment de les obligacions legals en aquesta matèria.
De fet, apunten que l'últim informe de seguiment dels plans hidrològics, corresponent a l'any 2017, reconeix que tan sols el 76,9% dels rius compten amb cabals mínims establerts, el 9% amb cabals màxims, un 8,7% amb cabals generadors i un 11,4% amb taxes de canvi. “Una penosa situació que, sens dubte, perjudica la qualitat hidromorfològica dels rius, dificulta la consecució dels objectius ambientals i amenaça, especialment, a les poblacions piscícoles i els ecosistemes aquàtics i terrestres associats a rius i aiguamolls”, lamenten.
La sentència, que suposa “un pas molt positiu en la protecció dels nostres rius i aiguamolls”, és ferma, i no cap recurs contra la mateixa, encara que segons les ONG són necessaris més avenços en l'establiment i aplicació del règim de cabals ecològics.
Les organitzacions ambientals Ríos con Vida i SEO / BirdLife van presentar un recurs contenciós-administratiu contra el Reial Decret 638/2016 pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic en matèria de cabals ecològics. El Tribunal Suprem ha declarat la nul·litat de l'apartat segon de l'article 49 quinquies, relatiu al "control i seguiment del règim de cabals ecològics.
Este article permetia reduccions generalitzades en l'aplicació dels cabals ecològics determinats pels plans hidrològics, inclosos els que estiguessin en Xarxa Natura 2000, zones humides Ramsar i reserves naturals fluvials. “És especialment significativa perquè el seu abast s'estén a tots els rius i aiguamolls de l’Estat i a totes les demarcacions hidrogràfiques, i amb això es garanteix que no es perjudicarà el seu règim de cabals ecològics. La sentència, a més, és ferma i, per tant, no cap recurs contra la mateixa”, asseguren les organitzacions.
La reforma dels cabals ecològics en el Reglament de 2016, davant la qual les entitats conservacionistes van interposar un recurs davant del Tribunal Suprem en 2017 i que ara estima el Suprem, “suposava una regressió ambiental de primer ordre per als ecosistemes aquàtics del territori espanyol, especialment en el punt principal del recurs, que permetia reduccions generalitzades en l'aplicació dels ja de per si ridículs cabals mínims fixats en els plans hidrològics”.
El Tribunal Suprem afirma que és indubtable que, com afirmen en el seu recurs SEO / BirdLife i AEMS-Rius amb Vida, "aquestes exclusions sobre les exigències que s'imposen en els plans al règim dels cabals ecològics, desnaturalitzen el mateix règim que es imposa vigilar els organismes de conca ", la qual cosa és manifestament contrari a les exigències de la Llei d'Aigües.
Així mateix, la sentència és conforme a les exigències estatals i comunitàries, especialment amb els objectius mediambientals de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA).
Les organitzacions ambientals recorden que el règim de cabals ecològics està format per quatre components: cabals mínims, màxims i cabals generadors, i taxes de canvi. I que és molt important que els cabals tinguin una distribució temporal adequada, segons l'estació de l'any. No obstant això, les tres ONG assenyalen que els plans hidrològics segueixen sense assumir tots els components i per tant el ple compliment de les obligacions legals en aquesta matèria.
De fet, apunten que l'últim informe de seguiment dels plans hidrològics, corresponent a l'any 2017, reconeix que tan sols el 76,9% dels rius compten amb cabals mínims establerts, el 9% amb cabals màxims, un 8,7% amb cabals generadors i un 11,4% amb taxes de canvi. “Una penosa situació que, sens dubte, perjudica la qualitat hidromorfològica dels rius, dificulta la consecució dels objectius ambientals i amenaça, especialment, a les poblacions piscícoles i els ecosistemes aquàtics i terrestres associats a rius i aiguamolls”, lamenten.