El sector serveis lidera el creixement econòmic a les Terres de l’Ebre

L'economia ebrenca creix per sobre de la mitjana de Catalunya per quart trimestre consecutiu, tot i que continua baixant el nombre d'autònoms

Hospital Comarcal d'Amposta.
Hospital Comarcal d'Amposta. | Cedida
Redacció
18 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 18:38h
Segons un informe de la Universitat Rovira i Virgili (URV) l’economia de les Terres de l’Ebre ha tornat a créixer per quart trimestre consecutiu per sobre de la mitjana catalana. Concretament, un 5,7% respecte el segon trimestre del 2017, un dels valors més elevats dels últims anys. Així ho afirma la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del Campus Terres de l’Ebre amb la presentació del ‘Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del segon trimestre del 2018’.  

En este període, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social a les Terres de l’Ebre ha estat de 54.046, és a dir, 2.902 afiliats més que el segon trimestre de l’any anterior. En este ja són disset períodes consecutius acumulant creixement en l’ocupació. Ara bé, tot i que han crescut les afiliacions al règim general, han baixat les dels autònoms: 1,1 punts respecte el trimestre anterior. Això explica en gran part que mentre a la resta de Catalunya creixen el nombre d’empreses amb una evolució positiva, a les Terres de l’Ebre s’ha experimentat una davallada. “En principi no ho considerem una dada negativa, perquè creix el nombre d’assalariats i contractació”, puntualitza Juan Antonio Duro, director de la CELIR.

Pel que fa als sectors econòmics, el sector serveis lidera el creixement amb un ritme interanual del 7,3%, protagonitzat pels serveis col·lectius, és a dir serveis socials prestats tant pel sector públic com pel privat, els serveis empresarials i l’hostaleria. És, amb diferència, el sector que creix més, seguit de la construcció que ha evolucionat a un ritme interanual del 3,7%; i la indústria que ho ha fet a un ritme de 3,1 punts percentuals. Per contra el sector primari ha registrat una evolució negativa de 0,7 punts percentuals.
Per comarques s’observa una evolució positiva en totes elles, destacant el Baix Ebre, seguida de la Ribera d’Ebre; el Montsià i la Terra Alta.

Pel que fa a l’evolució de l’ocupació dels 21 municipis ebrencs analitzats (els de més de 500 afiliats), Flix, Santa Bàrbara, l’Aldea i l’Ametlla de Mar són els únics que presenten una evolució negativa amb una davallada d’entre 4,8 i 0,4 punts percentuals. Així doncs, l’afiliació s’ha mogut entre el 4,8% negatiu de Flix i el creixement del 14,8% d’Ascó. Després d’Ascó se situa Tortosa, amb uns significatius 11,8 punts percentuals, seguida de Camarles, Amposta, la Sénia, Deltebre, l’Ampolla, Gandesa, Flix, Roquetes, l’Aldea i Móra la Nova.

Davallada de l'atur

D’acord amb les dades subministrades pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, de mitjana mensual trimestral, el nombre d’aturats s’ha situat en 9.298, és a dir, 736 menys que en el segon trimestre del 2017.

Per comarques, l’atur ha disminuït a totes, excepte la Ribera d’Ebre. Els contractes laborals formalitzats a les Terres de l’Ebre el segon trimestre de 2018 han estat 5.727, dels quals 430 són indefinits i 5.297 són temporals.