Petits talents ebrencs dels escacs, al Mundial

Xavier Mompel, del Club Escacs Tortosa, estarà al Campionat del Món al novembre, juntament amb una de les fermes promeses dels escacs a Catalunya, el també tortosí Gerard Añó, en Sub-12

A l'esquerra de la imatge, Gerard Añó i a la dreta, Xavier Mompel.
A l'esquerra de la imatge, Gerard Añó i a la dreta, Xavier Mompel. | Cedida
S.Berbís
13 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 10:35h
Encara es veu al vídeo que guarden els pares: tenia només un anyet quan, en un viatge a Canàries, intentava moure les peces d’un escacs gegant que hi havia a l’hotel. Com gairebé eren més grans els peons que ell, s’enfadava en no aconseguir moure cap element. Ara, aquella frustració infantil s’ha transformat en una aliança. Xavier Mompel és una mica més gran, tampoc tant, té només 8 anys, però li ha pres la mida als taulers i, en només uns mesos, s’ha perfilat com un campió d’un joc que, diries en sentir-lo parlar, li està donant claus per enfrontar-se a qüestions molt més essencials de la vida. Això de retruc, perquè si parlem exclusivament d’escacs, haurem de dir que només en uns mesos d’aprenentatge, i en molt bona part gràcies al Club d’Escacs Tortosa, on pren classes amb l'escaquista Pere Colomer, i també al seu mestre particular, Michel Accensi, ha aconseguit passar de zero a ser una joveníssima promesa, avalat per una projecció en el joc espectacular que l’ha portat al tercer lloc al premundial sub’8 i al Mundial que tindrà lloc a Santiago de Compostela del 3 al 16 de novembre. També hi serà present un altre tortosí, ferma promesa dels escacs a Catalunya. És Gerard Añó, en categoria sub-12, que amb uns quants anys més d'experiència que Xavier, desplega un joc "impressionant", destaquen els especialistes de la zona. Gerard, que estudia 6è de primària i és membre del Club Peó 8 de Roquetes, enguany ha estat setè al campionat de Catalunya i segon a l'estatal, posició que el catapulta al Mundial.

És asseure's davant el tauler i Xavier perd la timidesa ni que siga per uns instants. Parla d’escacs i somriu, com si un alè de felicitat li recorregués la mirada. Fins i tot amb les derrotes: “Un dia al principi va perdre totes les partides en una trobada i em va dir: papa avui he aprés un munt”, recorda Xavi, el pare, que li insistix que “de la partida que perds és de la que més aprens”. Xavier porta així, absorbint coneixements, jugades, tàctiques, estratègies, menys d'un any. “Tinc un amic que es diu Ian que va començar i vaig decidit provar-ho jo també”, comenta. “Amb la dama és amb la peça que pots fer més mal, però el més important és el rei”, explica. Tot i que seguint la màxima del pare, està clar que haurà perdut unes quantes partides, el palmarès de victòries l’ha fet destacar. A més de l’excel·lent resultat al Premundial, esta temporada ha guanyat en sub’8 el primer ‘Open d’Escacs de la Diputació de Castelló’, també el l‘Open Internacional de Masdenverge’ en sub’8 i durant l’estiu ha pres part en nombrosos tornejos que a més de donar-li experiència, li permeten fer amics amb els que compartir la passió que sent.
  
Per endavant té, immediatament, tot un Mundial, que més que res li ha de servir per agafar experiència per afrontar, la propera temporada, com a sub’10, el Campionat de les Terres de l’Ebre, el Campionat de Catalunya, l’Estatal i intentarà també estar present al Campionat d’Europa. El seu costat, els pares, Xavi i Pili Ferruz, i els sus entrenadors. “Té totes les qualitats per ser un bon jugador: talent i molta fortalesa mental, aquí en pot sortir alguna cosa bona”, augura el tècnic Pere Colomer.

Possiblement Xavier no hagués destacat com ho ha fet sense la tasca que fan entitats com el Club Escacs Tortosa, que oferix classes gratuïtes a les tardes, una iniciativa que ha permès eixamplar la base social del club, des dels més petits. La idea ha tingut molt bona acollida. La directiva agraïx a l'Ajuntament "que ens hagi cedit dos tardes més el local municipal que utilitzem, al Centre Cívic de Ferreries" i ara demanarien poder utilitzar-lo també els divendres i dissabtes, que és quan als xiquets els va millor. “A poc que estudien i practiquen, al cap de dos o tres anys els petits guanyen als adults, és espectacular”, apunta el secretari del club, Manolo Rodríguez. El cert és que la mitjana d’edat dels membres de l’entitat ha baixat en picat. Bona senyal de cara al que pot vindre.