08
d'octubre
del
2018
El Catedràtic d'Història Contemporània de la UAB, Pelai Pagès, ha defensat la importància de seguir mantenint viva la memòria de la guerra civil. Ho ha fet este dissabte, en el marc del Congrés Internacional de la Batalla de l'Ebre que ha acollit ponències dedicades a la Caiguda de la República i de Catalunya.
"Quan parlem de memòria històrica hem de tenir molt present la importància de la Guerra Civil perquè mantenir-ne la memòria ha de servir perquè un fenomen d'estes característiques no es torne a produir mai més", ha sentenciat Pagès.
Segons l'historiador Pelai Pagès la Batalla de l'Ebre va ser significativa perquè en cap indret de la Península s'havia allargat tant la confrontació armada. "Va ser la batalla més dura i llarga de tota la Guerra Civil, va comportar importants baixes sobretot per la República", ha recordat Pagès. L'aviació també va tenir un pes rellevant en el transcurs de la batalla pel fet que l'exèrcit republicà va perdre uns 200 avions mentre que els franquistes una seixantena, ha detallat. "Va ser un desgast definitiu que no va tenir solució", ha sentenciat Pagès.
En la seua ponència 'Caiguda de Catalunya, refugiats i exili', el Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, també ha explicat la rellevància del mig milió de persones que van traspassar la frontera dels Pirineus, dels quals unes 300.000 persones, en el transcurs del 1939 i 1940, van retornar a l'Estat Espanyol. "La frustració dels 200.000 exiliats que no van tornar va ser enorme, perquè els hi esperava la Segona Guerra Mundial i els camps d'exterminis i no van retornar fins a la mort de Franco", ha constatat.
D'altra banda, durant el congrés s'han exposat microhistòries locals fins ara desconegudes. A tall d'exemple, s'han recollit les experiències d'un metge de campanya o la història d'un avi explicada per la seua neta a través del seu dietari. "Hem tingut més de trenta comunicacions, la resposta de la gent és que estan molt contents", ha precisat el president de l'associació Amics i Amigues de l'Ebre, Marc March.
Amb tot, segons March, sobre la Batalla de l'Ebre encara no està tot dit. "Segurament sortiran noves informacions o documents que poden fer replantejar alguns aspectes o com a mínim complementar-los", ha afirmat. I ha afegit que es tracta de l'esdeveniment històric "més important" ocorregut a les Terres de l'Ebre al segle XX, el qual "va marcar a molta gent i famílies, i que encara ara determina als pobles. Després de 80 anys encara es nota la por i les diferències entre famílies", ha considerat March.
El congrés, celebrat durant este cap de setmana i el passat, ha acollit dotze ponències d'historiadors de renom. També s'han organitzat activitats lúdiques paral·leles com les visites guiades als espais de la Tortosa bombardejada, visites al camp d'aviació de la Sénia, i tres exposicions de cartells fotografies i plànols on s'explica l'estratègia militar dels dos bàndols.
La ponència del catedràtic de la URV Josep Sànchez Cervelló sobre com va influir el context internacional en el desenvolupament de la Batalla de l'Ebre i una taula rodona sobre les seves conseqüències han clos el congrés este diumenge.
"Quan parlem de memòria històrica hem de tenir molt present la importància de la Guerra Civil perquè mantenir-ne la memòria ha de servir perquè un fenomen d'estes característiques no es torne a produir mai més", ha sentenciat Pagès.
Segons l'historiador Pelai Pagès la Batalla de l'Ebre va ser significativa perquè en cap indret de la Península s'havia allargat tant la confrontació armada. "Va ser la batalla més dura i llarga de tota la Guerra Civil, va comportar importants baixes sobretot per la República", ha recordat Pagès. L'aviació també va tenir un pes rellevant en el transcurs de la batalla pel fet que l'exèrcit republicà va perdre uns 200 avions mentre que els franquistes una seixantena, ha detallat. "Va ser un desgast definitiu que no va tenir solució", ha sentenciat Pagès.
En la seua ponència 'Caiguda de Catalunya, refugiats i exili', el Catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, també ha explicat la rellevància del mig milió de persones que van traspassar la frontera dels Pirineus, dels quals unes 300.000 persones, en el transcurs del 1939 i 1940, van retornar a l'Estat Espanyol. "La frustració dels 200.000 exiliats que no van tornar va ser enorme, perquè els hi esperava la Segona Guerra Mundial i els camps d'exterminis i no van retornar fins a la mort de Franco", ha constatat.
D'altra banda, durant el congrés s'han exposat microhistòries locals fins ara desconegudes. A tall d'exemple, s'han recollit les experiències d'un metge de campanya o la història d'un avi explicada per la seua neta a través del seu dietari. "Hem tingut més de trenta comunicacions, la resposta de la gent és que estan molt contents", ha precisat el president de l'associació Amics i Amigues de l'Ebre, Marc March.
Amb tot, segons March, sobre la Batalla de l'Ebre encara no està tot dit. "Segurament sortiran noves informacions o documents que poden fer replantejar alguns aspectes o com a mínim complementar-los", ha afirmat. I ha afegit que es tracta de l'esdeveniment històric "més important" ocorregut a les Terres de l'Ebre al segle XX, el qual "va marcar a molta gent i famílies, i que encara ara determina als pobles. Després de 80 anys encara es nota la por i les diferències entre famílies", ha considerat March.
El congrés, celebrat durant este cap de setmana i el passat, ha acollit dotze ponències d'historiadors de renom. També s'han organitzat activitats lúdiques paral·leles com les visites guiades als espais de la Tortosa bombardejada, visites al camp d'aviació de la Sénia, i tres exposicions de cartells fotografies i plànols on s'explica l'estratègia militar dels dos bàndols.
La ponència del catedràtic de la URV Josep Sànchez Cervelló sobre com va influir el context internacional en el desenvolupament de la Batalla de l'Ebre i una taula rodona sobre les seves conseqüències han clos el congrés este diumenge.