La Ràpita rememora el Primer d'Octubre com el dia de la «dignitat del poble»

Centenars de veïns de la Ràpita van tornar a concentrar-se este dilluns al vespre al mateix punt on fa justament un any agents de la Guàrdia Civil van carregar violentament contra els votants del referèndum de l'1-O causant 86 ferits. "Benvinguts de nou a l'escenari de la dignitat del poble rapitenc". Així els va rebre l'alcalde, Josep Caparrós, a l'inici de la seua intervenció des de la plaça de davant del pavelló firal, convertit fa un any en col·legi electoral. L'acte, al qual hi va assistir la consellera de Justícia, Ester Capella, va servir per retre homenatge a les víctimes de l'atac policial, als periodistes de la població que van documentar gràficament els fets i també per inaugurar un monòlit que oficialitza sobre el terreny el nom de l'espai com a plaça de l'1-O.

El concepte de dignitat va ser el més repetit per tots a l'hora de definir l'actuació davant dels veïns de la Ràpita davant el contingent d'antidisturbis del cos armat que va aparèixer poc després de les nou del matí per començar a carregar sense contemplacions entre els votants del referèndum. "No oblidem la força que tenim com a poble. L'1 d'Octubre el poble rapitenc, tots a una, va defensar els seus drets, llibertats i democràcia amb una dignitat incomensurable i avui tornem perquè no oblidem que som un poble únic, junts tenim mes força que les armes, no ens doblegaran. Aquí seguim tossudament alçats: aquest 1-O volem celebrar la dignitat poble rapitenc. Valor, dignitat, valentia i civisme dels veïns que van rebre garrotades defensant els nostres drets", va manifestar Caparrós, fent explícit el seu orgull cap a l'actitud mostrada pels seus conciutadans.

L'acte va servir per homenatjar els 86 veïns i veïnes que van resultar ferits per les càrregues. Més d'una vintena d'ells van pujar a l'escenari davant del pavelló firal on van rebre, de mans del mateix Caparrós i de Capella, la reproducció commemorativa d'una foto del pavelló firal convertit en pavelló electoral ple de gom a gom en el moment que la gent dipositava el seu vot a les urnes. També van intervenir relatant la seua experiència els periodistes Dani Sainz de Aja i Sofia Cabanes, que van documentar tot l'episodi de forma exhaustiva amb vídeo i fotos, respectivament.
 

Al final de l'acte, la consellera, l'alcalde i els ferits d'aquell dia van destapar el monòlit amb les lletres '1-O' que formalitza sobre el terreny el canvi de nom que la junta de portaveus municipal va aprovar pocs dies després del referèndum. El centre de la lletra 'O', en una placa, figura la inscripció "Per la dignitat d'un poble alçat", així com "En homenatge als rapitencs i les rapitenques que, davant la repressió, van defensar el dret a la llibertat i el dret a vot".

Caparrós es va mostrar especialment contundent a l'hora de criticar aquells que minimitzen o aplaudeixen les càrregues de l'1-O, just el mateix dia que la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, arribés a assegurar que moltes de les imatges d'aquella jornada eren falses. "Alguns diuen que no va ser per tant. Que els policies i la guàrdia civil van ser agredits que només van respondre els atacs de la gent que anava a votar. Fins i tot s'atreveixen a dir que és culpa nostra perquè vam posar les urnes, que els presos polítics, els exiliats i els centenars d'imputats ho estem perquè no els vam fer cas a ells. Evidentment que no els vam fer cas: vam complir el mandat democràtic del nostre poble. No tenen vergonya de dir això al poble català i no els ho perdonarem mai", va etzibar.
 

Per la seua banda, la consellera de Justícia va agraïr als veïns de la Ràpita el "compromís" i la "valentia" per fer possible el referèndum de l'1-O i la voluntat de decidir "de forma pacífica". Capella, a més, va recordar la "repressió desfermada" de la qual "encara som objecte". "Patim presó, exili, la persecució judicial de membres del Govern, parlamentaris, activistes, artistes i la immensa majoria del país. Repressió que no s'atura perquè saben que no renunciarem, no defallirem i persistirà la voluntat de construir la República Catalana. Hem de mirar endavant sense oblidar i amb orgull de la vostra, la nostra resposta ara fa un any: és el millor fonament del camí amb el qual hem de construir la República", va argumentar.

Una estona abans de la intervenció de la consellera, l'únic dels ferits en la jornada de l'1-O que va voler prendre la paraula durant l'acte, havia fet una demanda molt concreta dirigida al Govern. "Jo, tots els rapitencs i els catalans ens tornarem a posar davant per defensar la dignitat com a país i com a democràcia. Només demano que el Govern de la Generalitat estiga a l'altura del poble", va reclamar Manel Baila.