13
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
20:43h
El Govern ha aprovat este dimecres la memòria preliminar del projecte de llei de memòria democràtica, que pretén "actualitzar i harmonitzar en una sola llei la normativa de memòria històrica", segons ha explicat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Esta norma, segons Artadi, preveu facultar la Generalitat per retirar la simbologia franquista en l'espai públic, suprimir noms de carrers dedicats a personatges vinculats amb les dictadures i dirigents culpables de crims de lesa humanitat.
Un dels punts que ha destacat la consellera de la Presidència ha estat que la llei no només s'aplicarà en casos de Guerra Civil i de franquisme, sinó també de la Transició. Es podrà anul·lar condecoracions a dirigents de la dictadura i, també, insistir en la reparació a les famílies de les víctimes del franquisme. Segons Artadi, hi ha unes 20.000 persones que encara no s'han identificat.
Comissió de la veritat
En este sentit, la llei -anunciada per la consellera de Justícia, Ester Capella, en una compareixença al Parlament del mes de juliol- posa en marxa una comissió de la veritat amb la voluntat de reconstruir els fets succeïts durant la Guerra Civil i de reparar els danys que es va provocar. L'organisme estudiarà, aclarià i quantificarà els crims de lesa humanitat, n'informarà les víctimes i les assistirà en el seu dret a la justícia.
La idea de l'executiu és que, amb esta norma, s'unifiquen totes les lleis aprovades pel Parlament en clau de memòria democràtica: la llei del Memorial Democràtic (2017), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica (2017).
Un dels punts que ha destacat la consellera de la Presidència ha estat que la llei no només s'aplicarà en casos de Guerra Civil i de franquisme, sinó també de la Transició. Es podrà anul·lar condecoracions a dirigents de la dictadura i, també, insistir en la reparació a les famílies de les víctimes del franquisme. Segons Artadi, hi ha unes 20.000 persones que encara no s'han identificat.
Comissió de la veritat
En este sentit, la llei -anunciada per la consellera de Justícia, Ester Capella, en una compareixença al Parlament del mes de juliol- posa en marxa una comissió de la veritat amb la voluntat de reconstruir els fets succeïts durant la Guerra Civil i de reparar els danys que es va provocar. L'organisme estudiarà, aclarià i quantificarà els crims de lesa humanitat, n'informarà les víctimes i les assistirà en el seu dret a la justícia.
La idea de l'executiu és que, amb esta norma, s'unifiquen totes les lleis aprovades pel Parlament en clau de memòria democràtica: la llei del Memorial Democràtic (2017), la llei de fosses (2009) i la llei de reparació jurídica (2017).