projecte Castor

L'Audiència Nacional arxiva definitivament la querella per la trama del projecte Castor

La Sala del Penal rebutja el recurs d'apel·lació negant l'existència d'una conxorxa i donant per bones les xifres de l'exconcessionària sobre els costos

Els querellants per la trama del projecte Castor recorreran al Constitucional perquè s'investigue el cas

| 12/09/2018 a les 17:18h
Arxivat a: Societat, projecte Castor, Castor, Audiència Nacional, Florentino Pérez
Estructura del magatzem submarí del projecte Castor.
Estructura del magatzem submarí del projecte Castor. | ACN
La secció tercera de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional ha decidit arxivar definitivament la querella contra diversos exministres i els promotors empresarials del projecte Castor. Els magistrats han rebutjat el recurs d'apel·lació presentat pels querellants, la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, X-Net i l'Institut de Drets Humans de Catalunya, després que la jutge d'instrucció de la mateixa instància, Carmen Lamela, n'ordenés inicialment l'arxiu.

La interlocutòria adduïx que no va existir "concert criminal" en la planificació, execució i intent de posada en marxa fracassat d'un magatzem de gas submarí que pot arribar a costar més de 3.300 milions d'euros als contribuents i que, sobre el paper, mai podrà entrar en funcionament. També dona per bones les xifres que contenen les auditories encarregades per la mateixa promotora Escal UGS i descarta obrir una investigació "prospectiva" sobre el cas. Entre els querellats figuraven els exministres Miguel Sebastián, José Montilla, José Manuel Soria, Joan Clos, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i el president d'ACS, Florentino Pérez, entre d'altres.


En un document de només sis pàgines, els magistrats ordenen l'arxivament de les actuacions, contra les quals no es pot interposar cap recurs, tancant així, de facto, el recorregut processal d'esta querella. La interlocutòria dona per bones totes les argumentacions que en el seu moment va efectuar Lamela per tombar inicialment la denúncia el passat 21 de juny i considera que els fets denunciats no tenen "aparença delictiva". Descarta que existisquen els delictes de malversació o frau a l'administració i prevaricació: "no és el mateix una il·legalitat administrativa que una actuació buscada a propòsit per acordar una actuació injusta", que en este cas es concretaria en la defraudació a l'administració i els usuaris, apunta. 

En este sentit, la Sala del Penal de l'Audiència Nacional adduïx que la Comissió Nacional de l'Energia va supervisar parcialment el desenvolupament dels contractes i dona per bones les auditories encarregades per la mateixa Escal UGS sobre el cost del projecte –que es va xifrar 1.461 milions l'any 2012-. Els jutges rebutgen, així, obrir una investigació "prospectiva, prejutjant la il·licitud de la total activitat de la concessionària", especialment "quan entre les diligències proposades no se demana la revisió de les auditories" o els acords de la CNE sobre les contractacions, que membres de l'organisme regulador van qüestionar posteriorment. Més encara, argumenten que la "convergència entre Escal i ACS no implica un sobrecost a l'administració, sinó més aviat al contrari", obviant els marges de beneficis de més del 17% en les subcontractacions que efectuava la constructora a empreses del mateix grup, posades en evidència per un informe intern del mateix govern espanyol. També assenyalen que el Reial Decret de la indemnització ja reconeixia l'existència de costos pendents de factura. Una mesura, aprovada pel llavors del govern del PP, que la interlocutòria no qüestiona en el fons, després de la declaració parcial d'inconstitucional, sinó en l'aspecte de la urgència.

La interlocutòria també intenta 'apuntalar la seua decisió sobre l'argument que les decisions administratives qüestionades en la tramitació del projecte Castor, que va arribar a causar més d'un miler de terratrèmols i es troba paralitzat des de setembre de 2013, van ser adoptades per governs "sostinguts per formacions polítics diferents" a la que va aprovar el Reial Decret del passat octubre de 2014 que indemnitzava l'empresa controlada per Pérez amb 1.351 milions d'euros –més els 110 que ja havia cobrat el 2012-. Fins i tot, apunta que el govern del PP va intentar "corregir" la legislació que permetia esta indemnització quan va presentar un recurs de lesivitat al Tribunal Suprem. Tampoc creu que hagen d'existir responsabilitats pel fet que les previsions de la planificació d'infraestructrures gasistes, sobre les quals es va basar el projecte, no es complissin i recorda que va ser una qüestió també de manca de "demanda de gas". 

Per tot plegat, exclou el concepte de "concert criminal" i rebutja qüestionar decisions "administratives" que van facilitar el projecte –com la modificació de les fronteres marítimes per evitar que Catalunya podés interferir en l'aprovació- o les irregularitats en el tràmit ambiental i urbanístic –com el gasoducte d'interconnexió o la planta terrestre declarats judicialment il·legals-. Sorprenentment, l'Audiència Nacional considera "banal a efectes incriminatoris" l'argument de que el PP va prolongar de cinc a 25 anys el període a partir del qual l'empresa podia renunciar a la concessió, fet que va permetre l'empresa reclamar la indemnització el 2014. "No consta que haguessen transcorregut el termini de cinc anys des que es va posar en marxa l'explotació", sosté. "L'aspecte a debat no és l'extinció de la concessió, sinó la procedència de la compensació econòmica", afegix. En la mateixa línia, els magistrats no entren a valorar el paper del finançament de l'operació per part del BEI, que llavors vicepresidia Magdalena Álvarez.

COMENTARIS

castor
colectivo canareu per la transparencia i bon govern, 13/09/2018 a les 15:48
+2
-0
por FIN se acabo la matraca del pajaro espino ,el banquero del pueblo y de la gordita ,ahora hay que saber quien subvenciono y conque dinero ,"ayudas " etc etc

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet | ACN
01/01/1970
La ministra de Política Territorial contesta al PDECat que "és bo que els partits decideixin els vots dels pressupostos en funció de si beneficien o no"
Un dia per gaudir de la platja, però amb para-sol i molta crema
Un dia per gaudir de la platja, però amb para-sol i molta crema | Albert Segura
01/01/1970
Diumenge per anar a la platja
Unes 150 persones es van reunir al carrer on hi ha la casa atacada la nit de dimecres.
Unes 150 persones es van reunir al carrer on hi ha la casa atacada la nit de dimecres. | Sofia Cabanes
01/01/1970
El CDR la Ràpita va convocar la concentració per repintar la casa, amb els diners aportats pels ciutadans en una col·lecta
Nou muntatge de l'ANC sobre la Diada 2018.
Nou muntatge de l'ANC sobre la Diada 2018.
01/01/1970
L'ANC ha compartit un vídeo amb reculls, aèris i a peu de carrer, de la multitudinària manifestació a la Diagonal de Barcelona
Inici del carrer Capità Cortés a Deltebre
Inici del carrer Capità Cortés a Deltebre | Google Street View
01/01/1970
La campanya de recollida de signatures s'allargarà fins al 15 d'octubre
01/01/1970
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
Detall de l'estelada onejant al monument.
Detall de l'estelada onejant al monument. | CDR Tortosa
01/01/1970
"La llibertat oneja al monument de la vergonya, visca la República", afirma el CDR de Tortosa en el seu compte de twitter
Els piragüistes van desplegar una pancarta davant del monument.
Els piragüistes van desplegar una pancarta davant del monument. | Cedida
01/01/1970
Despleguen una pancarta amb el lema «ERC i PDeCAT Tortosa blanquegen el feixisme» | L’acció vol solidaritzar-se amb les dos persones sancionades “injustament i sense proves” per haver escrit “fora” a la pilastra del monòlit
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts