04
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:44h
L’Ajuntament d’Alcanar ha iniciat un expedient per a aconseguir la declaració dels elements del patrimoni local de la Guerra Civil com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i, en conseqüència, la seua inclusió en el Catàleg del patrimoni cultural català, de la qual cosa es va donar compte en el Ple municipal del mes d’agost. “Este patrimoni material té un gran valor perquè és una garantia de la memòria democràtica del país, i també un actiu cultural amb un gran potencial d’interès turístic”, ha afirmat Ivette Fibla, regidora d’Urbanisme, Patrimoni i Ordenació del Patrimoni.
L’Ajuntament va encarregar a l’arqueòleg i historiador local Damià Griñó un estudi sobre estos elements, el qual fa palesa la necessitat de dur a terme accions per a protegir-los.
Igualment, els serveis tècnics municipals han elaborat un segon informe que ratifica la proposta d’iniciar l’expedient de declaració de Bé d’Interès Cultural Local dels elements de la Guerra Civil.
La seua situació és variada. N’hi ha alguns de situats en zones de domini públic i d’altres en finques privades, amb diferents qualificacions urbanístiques: sòl no urbanitzable, urbanitzable i urbà. Per este motiu s’ha suspès la tramitació de les llicències urbanístiques o de parcel·lació en els immobles afectats durant els pròxims divuit mesos, el termini màxim de resolució de l’expedient.
Fibla valora molt positivament “el gran treball de camp i l’elaboració de fitxes que ha fet Griñó”. Així mateix, agraïx a l’Associació Cultural Lo Rafal, "la seua col·laboració i participació en la redacció d’este nou document per a la declaració de BCIL d’estos elements defensius tan rellevants en la nostra història i identitat nacional”.
Cal recordar que l’any 2012 l’Ajuntament ja va iniciar l’expedient, però finalment no es va aprovar la declaració de BCIL per la dilatació del procés administratiu.
Patrimoni vinculat a la Guerra Civil
Tal com Griñó explica detalladament en el seu informe, Alcanar té un important patrimoni vinculat als fets de la Guerra Civil: “El nostre municipi va ser fortificat al llarg de tota la seua costa, arran de les obres defensives del litoral mediterrani, per part de l’organització d’Obres i Fortificacions de la Generalitat de Catalunya i la Defensa de Costes del Ministeri de Guerra de la II República Espanyola, davant el pànic per un desembarcament de les tropes feixistes”.
L’historiador local relata que Alcanar es trobava dins de dos sectors de fortificacions: “Per una banda, la Generalitat de Catalunya, que va dissenyar un programa de construccions defensives, i per l’altra, dintre de la fortificació del Mediterrani, per part del Ministeri de Guerra de la II República”, davant la possibilitat d’un desembarcament a les costes en posició republicana, ha apuntat.
L’estudi també explica que les fortificacions i trinxeres de la Guerra Civil a Alcanar s’emmarquen “dins de la fortificació de la costa catalana en els anys 1937-1938 per part de la República Espanyola, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar a les costes catalanes. És en este context que, des del Ministeri de Defensa de Costes a Madrid, es va planificar i projectar la fortificació de tot el litoral català, i especialment del municipi d’Alcanar, ja que la visualització a l’entrada de la badia dels Alfacs és idònia per al control des d’este litoral”.
Les fortificacions d’Alcanar són principalment nius de metralladora, que estan repartits estratègicament en funció de les bateries de costa. “Els nius de metralladora formaven part d’autèntics complexos defensius formats per diferents elements. Un element importantíssim en la defensa de la costa foren les trinxeres, que ocupaven gran part del litoral d’Alcanar”, conclou l’informe.
L’Ajuntament va encarregar a l’arqueòleg i historiador local Damià Griñó un estudi sobre estos elements, el qual fa palesa la necessitat de dur a terme accions per a protegir-los.
Igualment, els serveis tècnics municipals han elaborat un segon informe que ratifica la proposta d’iniciar l’expedient de declaració de Bé d’Interès Cultural Local dels elements de la Guerra Civil.
La seua situació és variada. N’hi ha alguns de situats en zones de domini públic i d’altres en finques privades, amb diferents qualificacions urbanístiques: sòl no urbanitzable, urbanitzable i urbà. Per este motiu s’ha suspès la tramitació de les llicències urbanístiques o de parcel·lació en els immobles afectats durant els pròxims divuit mesos, el termini màxim de resolució de l’expedient.
Fibla valora molt positivament “el gran treball de camp i l’elaboració de fitxes que ha fet Griñó”. Així mateix, agraïx a l’Associació Cultural Lo Rafal, "la seua col·laboració i participació en la redacció d’este nou document per a la declaració de BCIL d’estos elements defensius tan rellevants en la nostra història i identitat nacional”.
Cal recordar que l’any 2012 l’Ajuntament ja va iniciar l’expedient, però finalment no es va aprovar la declaració de BCIL per la dilatació del procés administratiu.
Patrimoni vinculat a la Guerra Civil
Tal com Griñó explica detalladament en el seu informe, Alcanar té un important patrimoni vinculat als fets de la Guerra Civil: “El nostre municipi va ser fortificat al llarg de tota la seua costa, arran de les obres defensives del litoral mediterrani, per part de l’organització d’Obres i Fortificacions de la Generalitat de Catalunya i la Defensa de Costes del Ministeri de Guerra de la II República Espanyola, davant el pànic per un desembarcament de les tropes feixistes”.
L’historiador local relata que Alcanar es trobava dins de dos sectors de fortificacions: “Per una banda, la Generalitat de Catalunya, que va dissenyar un programa de construccions defensives, i per l’altra, dintre de la fortificació del Mediterrani, per part del Ministeri de Guerra de la II República”, davant la possibilitat d’un desembarcament a les costes en posició republicana, ha apuntat.
L’estudi també explica que les fortificacions i trinxeres de la Guerra Civil a Alcanar s’emmarquen “dins de la fortificació de la costa catalana en els anys 1937-1938 per part de la República Espanyola, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar a les costes catalanes. És en este context que, des del Ministeri de Defensa de Costes a Madrid, es va planificar i projectar la fortificació de tot el litoral català, i especialment del municipi d’Alcanar, ja que la visualització a l’entrada de la badia dels Alfacs és idònia per al control des d’este litoral”.
Les fortificacions d’Alcanar són principalment nius de metralladora, que estan repartits estratègicament en funció de les bateries de costa. “Els nius de metralladora formaven part d’autèntics complexos defensius formats per diferents elements. Un element importantíssim en la defensa de la costa foren les trinxeres, que ocupaven gran part del litoral d’Alcanar”, conclou l’informe.