27
d'agost
del
2018
Actualitzat
el
29
d'agost
a les
12:38h
Els Agents Rurals de les Terres de l'Ebre tenen detectat un problema que cada temporada d'emigració d'aus es repetix, les torres de tensió elèctrica provoquen l'electrocució de cigonyes i d'altres aus de certa envergadura. "Amb les cigonyes és especialment destacable, ja que, en viatjar en massa durant l'època d'emigració en cauen moltes de cop, i es produïxen situacions com les dels anys 2015 i 2017, quan en vam trobar unes 25 de mortes al Mas de Barberans i la d'este estiu on ja en són més d'una desena", afirma el cap d'Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia.
En època d'emigració, com l'actual, les morts es multipliquen sobretot en torres de mitja tensió, que són aquelles que per les seues dimensions faciliten que les aus se situen allà i puguen tocar dos cables a la vegada, el que els provoca una electrocució que pot arribar a ser mortal.
"El 90% de les morts passen en torres de mitja tensió", explica Miquel Àngel. De fet, a les torres de molt alta tensió hi ha aïlladors perquè les aus no es puguen electrocutar, i per a que això passe han de ser aus d'una certa envergadura; en canvi, en les de mitja tensió, per la forma que estan dissenyades, també per les derivacions que fan que una línia es dividisca, acaben sent una trampa. A més, la presència de presses, com la plaga actual de conills, és un tercer factor que afavorix que hi hage més morts per electrocució.
Com a solució, Miquel Àngel apunta que "creiem que Endesa pot resoldre la major part del problema, aïllant els suports on es fiquen els ocells o canviant la infraestructura. Dit això, però, també hem de dir que aquí a les Terres de l'Ebre, des de fa dos anys s'està treballant en el tema i els suports on les aus més s'electrocuten s'estan eliminant".
Un 48% de les aus electrocutades són rapinyaires diürns, com àligues, voltors i ducs, encara que les cigonyes són les que més s'electrocuten a Catalunya, sobre el 35% del total de les aus electrocutades a Catalunya són cigonyes. Només el 10% dels pals suposen el 90% de les morts, i estos són els prioritaris a l'hora d'eliminar-se o modificar-se. En els últims dos anys, l'empresa ha corregit 50 suports a les Terres de l'Ebre.
En època d'emigració, com l'actual, les morts es multipliquen sobretot en torres de mitja tensió, que són aquelles que per les seues dimensions faciliten que les aus se situen allà i puguen tocar dos cables a la vegada, el que els provoca una electrocució que pot arribar a ser mortal.
"El 90% de les morts passen en torres de mitja tensió", explica Miquel Àngel. De fet, a les torres de molt alta tensió hi ha aïlladors perquè les aus no es puguen electrocutar, i per a que això passe han de ser aus d'una certa envergadura; en canvi, en les de mitja tensió, per la forma que estan dissenyades, també per les derivacions que fan que una línia es dividisca, acaben sent una trampa. A més, la presència de presses, com la plaga actual de conills, és un tercer factor que afavorix que hi hage més morts per electrocució.
Suport a les torres elèctriques per evitar electrocucions Foto: Cedida
Com a solució, Miquel Àngel apunta que "creiem que Endesa pot resoldre la major part del problema, aïllant els suports on es fiquen els ocells o canviant la infraestructura. Dit això, però, també hem de dir que aquí a les Terres de l'Ebre, des de fa dos anys s'està treballant en el tema i els suports on les aus més s'electrocuten s'estan eliminant".
Un 48% de les aus electrocutades són rapinyaires diürns, com àligues, voltors i ducs, encara que les cigonyes són les que més s'electrocuten a Catalunya, sobre el 35% del total de les aus electrocutades a Catalunya són cigonyes. Només el 10% dels pals suposen el 90% de les morts, i estos són els prioritaris a l'hora d'eliminar-se o modificar-se. En els últims dos anys, l'empresa ha corregit 50 suports a les Terres de l'Ebre.