El Museu de les Terres de l'Ebre inaugura una exposició de les festes majors del territori

L'exposició està dividida en tres parts, dos d'elles amb fotografies de Roser Arques i l'altra amb videoprojeccions

Imatge de l'exposició Festes a les Terres de l’Ebre. Mirades contemporànies
Imatge de l'exposició Festes a les Terres de l’Ebre. Mirades contemporànies | Roser Arques
Redacció
10 d'agost del 2018
Actualitzat a les 17:23h
Este dijous a la tarde es va inaugurar l'exposició "Festes a les Terres de l'Ebre. Mirades contemporànies", on diferents artistes mostren al visitant fotografies i vídeocreacions realitzats des d'un punt de vista propi i personal en les que cinc autors i equips diferents han volgut mostrar la sociabilitat, la identitat, la cohesió, però també el caos, la violència, la lluita pel prestigi, els límits simbòlics i tota la gramàtica oculta que hi ha darrere de la celebració d'una festa popular.

Tradició i modernitat dialoguen en les festes contraposant el vell i el nou, els protocols més arrelats i el no estar-se de res. Les cinc mirades dels cinc creadors contemporanis evoquen aquest diàleg entre realitats simbòliques i escenaris col·lectius que conviuen en les festes populars de les Terres de l'Ebre.

Una d'elles és La Festa a les Terres de l'Ebre. Una mirada creativa i contemporània de Roser Arques, on Influenciada pels textos del llibre "La festa de Catalunya avui" de l'antropòleg Manuel Delgado i amb l'objectiu de mostrar com és en l'acte festiu on descobrim el costat més desvergonyit de les persones.

L'altra és Correbars Amposta 2016. Festa i disbauxa de Roser Arques, on l'autora mostra un dels actes més populars de les festes de Surt al Castell d'Amposta, on s'hi poden veure joves i no tan joves, gaudint de la festa popular. 

Per últim trobem Vídeocreacions Festa major d'Amposta. 2006-2009, el resultat de 4 encàrrecs a 4 creadors audiovisuals, els quals en anys successius (2006-2009) van haver de realitzar el procés de filmació, producció i muntatge a temps real en el marc dels dies que durava la Festa major per tal de ser projectats en públic com a acte final de la pròpia festa.