agricultura

El programa NEURICE comença a provar la resistència a la sal de noves varietats d'arròs

Experts mundials sobre el caragol maçana destaquen que el delta de l'Ebre opti per conviure amb la plaga i per revertir el problema de la salinitat contra ella

per Redacció, Amposta, 26 de juliol de 2018 a les 10:12 |
Dos científics observant els camps experimentals amb les noves varietats d'arròs més resistents a la sal que es proven prop de l'estació de l'IRTA a Amposta. | ACN / A. Ferràs
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El programa NEURICE per desenvolupar noves varietats comercials d'arròs més resistents a la salinitat ha començat a fer les proves ens camps de les primeres varietats modificades cromosòmicament perquè siguen més resistents a la sal. De moment, s'han provat 20 línies, obtingudes a partir del creuament de dues varietats, una autòctona i una asiàtica portadora de la regió cromosòmica en qüestió, un fragment del cromosoma 1 conegut com Saltol (Salt Tolerance). De cara l'any vinent es podran provar fins a 60 línies i la previsió és, el 2020, entrar a registre dos varietats de cada país del programa, Itàlia, Espanya i França, a més de comptar amb informació genètica de 500 varietats de tot el món per afegir-los més resistència a la salinitat a llarg termini.

La salinitat, un problema creixent amb el canvi climàtic al cultiu de l'arròs, es pot convertir en la millor "arma" de control de la plaça del caragol maçana, que infesta tot l'hemidelta esquerra i part del dret. Experts mundials en esta espècie invasora han visitat la zona i han destacat l'esforç dels científics i els pagesos per combatre la plaga a través de les armes del propi medi. Si s'aconsegueix adaptar el cultiu a la sal, la inundació dels camps amb aigua de mar acabarà sent el millor remei contra esta espècie invasora.


La salinitat cada vegada més presents als arrossars del delta de l'Ebre a causa del canvi climàtic i per la regressió de la plana deltaica pot acabar sent la millor arma contra la plaga del caragol maçana que també està fent estralls al cultiu de l'arròs, sobretot a l'hemidelta esquerre on ho ha infestat tot. Les proves contra esta espècie invasora que s'havien fet amb la inundació dels camps amb aigua marina tenia bons resultats respecte a la mortalitat del caragol però suposava una reducció posterior de la producció en els terrenys inundats amb aigua salada de fins al 30%. "Vam veure que calia accelerar en la recerca de noves varietats més adaptables a la salinitat", ha apuntat Xavier Xerrat, gestor del NEURICE. 

L'IRTA, la Universitat de Barcelona, la de Milà i la de Glasgow, i entitats i instituts de recerca com CRAG, Cirad, Crea, Indear, el xinès CAAS, la Cambra Arrossera de Montsià, el centre francès RIZ i la societat italiana Sementi treballen en este projecte NEURICE, finançat per la UE amb 4,6 milions d'euros i amb l'objectiu de generar varietats autòctones comercials d'arròs resistents a la salinitat. La incorporació de més tolerància a la sal protegirà el sector del canvi climàtic i de plagues com el caragol maçana.
 

Cartell del programa NEURICE en un camp experimental a tocar de la platja de la Marquesa, a Deltebre, on es proven les noves varietats d'arròs. Foto: ACN / A. Ferràs



El Cromosoma 1 i la regió Saltol


Mentre al delta de l'Ebre es batallava amb la inundació dels camps amb aigua salada, s'acabava de descobrir la clau per la qual algunes varietats d'arròs cultivades al sud de l'Índia, en zones amb molta salinitat als terrenys, la resistien. Es tracta d'una regió del cromosoma 1 de l'espècie que aporta l'alta resistència a la sal a les plantes d'arròs que tenen capacitat per discriminar-la. 

Si s'hagués seguit un procés "normal", les proves de modificació genètica de les varietats autòctones haurien costat una dècada, però la bioquímica no transgènica i el finançament europeu ha permès accelerar la creació d'estes noves línies. Es tracta de plantes d'arròs que mantenen tot el genoma de les varietats autòctones menys una petita proporció on se li afegeix el fragment anomenat saltol, responsable de la tolerància a la sal. Amb el programa NEURICE s'ha pogut començar a fer les proves de camp en només 2 anys, enlloc de 10. " La Unió Europea va veure clar que havia d'invertir per preparar el sector arrosser enfront al canvi climàtic i preparar Europa per una eventual dispersió del caragol maçana per tot el continent", ha apuntat Serrat.

Els primers creuaments s'han fet amb un arròs de gra llarg i una d'aquestes varietats asiàtiques molt resistents. L'any vinent també s'assajarà a camp amb un altre arròs de gra tipus bomba amb el qual enguany no s'ha arribat a temps. Es provaran 30 subvarietats resultats de cada creuament. 

A més, dins del projecte es buscarà nous gens resistents a la sal en el genoma de 500 varietats d'arròs. En dos anys –el NEURICE acaba al febrer de 2020-, es vol entrar al registre comercial dos varietats de cada país així com tenir informació genètica de 500 varietats de tot el món a les quals se'ls pugui anar afegint cada vegada més tolerància a la salinitat per anar-les adaptant al canvi climàtic. "Volem que els 'milloradors' puguin fer-les encara més resistents i que el 2022 o 2023 puguin ser comprades i comercialitzades pels agricultors", ha dit el gestor del NEURICE. 

L'enemic del caragol maçana 

Entre els observadors que participen al projecte NEURICE destaquen experts mundials del caragol maçana, com l'indi Ravindra Joshi i l'austríac Fingarr Horgan. De visita al delta per conèixer la feina del programa europeu, Joshi, que havia visitat al zona fa tres anys, ha destacat que hi ha hagut millores en el control de la plaga però lligades a l'ús de les saponines. El científic ha apuntat que mantenir un nivell elevat de salinitat en els terrenys infestats per la plaga pot ser una solució a llarg termini i ha explicat que, malgrat els caragols estan adaptant-se a les temperatures adverses no ho fan a la sal i aquesta ha de ser una de les principals armes contra la plaga.

També Horgan ha remarcat que els pagesos i científics del delta de l'Ebre hagen buscat solucions contra el caragol més enllà dels plaguicides. "El millor del projecte –NEURICE- és que no només s'enfoca en l'ús de plaguicides sinó en usar el propi medi ambient per manejar l'animal", ha dit. "Es tracta d'usar la realitat i usar les èpoques de la salinitat alta per controlar altres problemes. És una manera de convertir una cosa negativa en una de positiva", ha afegit.

Horgan ha assenyalat que el clima del delta de l'Ebre juga a favor perquè la propagació del caragol maçana no siga més greu, ja que hi ha poques pluges, però ha apostat per oblidar l'eradicació i aprendre a conviure-hi . "Parlem de la nova pangea, quan els animals vivien en el mateix continent. Estem experimentant una reunificació dels continents pels mitjans del transport i la mobilitat. Les espècies invasores seran un problema a tot el món i hem d'aprendre a viure amb elles", ha defensat. 
 

 

Participació