Memòria històrica

El Govern farà una llei per retirar tots els símbols franquistes

La Generalitat podrà anul·lar condecoracions i suprimir els noms dedicats a dirigents de la dictadura tot i l'oposició dels ajuntaments

| 11/07/2018 a les 13:31h
Arxivat a: Societat, Ester Capella, memòria històrica, simbologia franquista, Departament de Justícia, espai públic
Vista del monument franquista de Tortosa.
Vista del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
El Departament de Justícia treballa en un projecte de llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica i que suposarà un nou pas endavant en aquesta matèria. Serà una nova llei integral que facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat tot i que els consistoris s'hi oposin. “La nova llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar amb el dol”, ha explicat la consellera, Ester Capella, que aquest dimecres al matí ha comparegut per primera vegada davant la Comissió de Justícia del Parlament.

La nova llei pretén harmonitzar el corpus legal existent i vol donar resposta a les demandes de la societat civil, al dret a la memòria dels ciutadans i al deure de memòria dels estats. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). Per això ha agraït la feina dels anteriors responsables de memòria i dels exconsellers Raül Romeva i Carles Mundó. La voluntat del Departament de Justícia és que la nova llei incorpori les sensibilitats de les entitats memorialistes, de l’àmbit acadèmic i de l’administració local. 


La nova llei integral de memòria preveu la creació de la Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició. La llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han estat especialment castigats i oblidats.

D’acord amb els principis de veritat, justícia, reparació i no-repetició, els departaments de Justícia i d’Ensenyament estudien la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, així com la formació específica dels docents que facin classes vinculades a aquesta matèria. 

El passat mes de juny, el PSC també va presentar una regulació complea sobre la memòria històrica que aglutinés les lleis del Memorial Democràtic (2007) i la llei de fosses (2009) i la reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). 

Més de 500 fosses a Catalunya

A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat treballa amb un pla d’obertura per analitzar les restes, retornar-les als seus familiars i garantir una sepultura digna. Per a fer-ho possible, Justícia i Salut col·laboren en un programa d’identificació genètica, que consisteix en el creuament de les mostres d’ADN de les restes mortals localitzades a les fosses i les dels familiars vius de les persones desaparegudes.

D’altra banda, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.

COMENTARIS

El monument de Tortosa no es tocarà
Anònim, 11/07/2018 a les 16:33
+24
-3
Si el referèndum de l'u d'octubre té validesa encara que es va saltar alguna llei, per que la democràcia està per damunt de tot; suposo que la consulta a Tortosa sobre el monument del riu també és democràcia, no?.
La llei de memòria històrica, l'ètica i el rescabalament de les víctimes de la Guerra
Una néta dels que vau voler fer desaparèixer, 12/07/2018 a les 13:38
+1
-13
La Llei de memòria històrica ja estava en vigor i, amb tot i això, van fer un referèndum, en què, per cert hi va participar poc electorat. A més, la pregunta no era gaire clara i el resultat, menys.

Després, la maleïda inscripció que en 80 anys no han estat capaços ni de canviar per una altra "A los que hallaron gloria en la Batalla del Ebro". Quina ètica és aquesta? I els exiliats, empresonats, desapareguts, represaliats, afusellats??? Quina pau? Quina democràcia?

Tortosa es mereix evolucionar i deixar d'estar presonera d'un conflicte mal tancat, d'una humiliació històrica i de massa silencis.

Lo Monument per a ferro, a pes. Ni art ni memòria. Humiliació i crueltat per a les víctimes durant 80 anys. Prou. Fora.
No se
Anònim 8, 15/07/2018 a les 12:24
+2
-0
Jo lo unic que se, es que foto que es veu de Tortosa!! Foto que surt el monument !!!

Ajo i agua

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet | ACN
01/01/1970
La ministra de Política Territorial contesta al PDECat que "és bo que els partits decideixin els vots dels pressupostos en funció de si beneficien o no"
Un dia per gaudir de la platja, però amb para-sol i molta crema
Un dia per gaudir de la platja, però amb para-sol i molta crema | Albert Segura
01/01/1970
Diumenge per anar a la platja
Unes 150 persones es van reunir al carrer on hi ha la casa atacada la nit de dimecres.
Unes 150 persones es van reunir al carrer on hi ha la casa atacada la nit de dimecres. | Sofia Cabanes
01/01/1970
El CDR la Ràpita va convocar la concentració per repintar la casa, amb els diners aportats pels ciutadans en una col·lecta
Nou muntatge de l'ANC sobre la Diada 2018.
Nou muntatge de l'ANC sobre la Diada 2018.
01/01/1970
L'ANC ha compartit un vídeo amb reculls, aèris i a peu de carrer, de la multitudinària manifestació a la Diagonal de Barcelona
Inici del carrer Capità Cortés a Deltebre
Inici del carrer Capità Cortés a Deltebre | Google Street View
01/01/1970
La campanya de recollida de signatures s'allargarà fins al 15 d'octubre
01/01/1970
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
Detall de l'estelada onejant al monument.
Detall de l'estelada onejant al monument. | CDR Tortosa
01/01/1970
"La llibertat oneja al monument de la vergonya, visca la República", afirma el CDR de Tortosa en el seu compte de twitter
Els piragüistes van desplegar una pancarta davant del monument.
Els piragüistes van desplegar una pancarta davant del monument. | Cedida
01/01/1970
Despleguen una pancarta amb el lema «ERC i PDeCAT Tortosa blanquegen el feixisme» | L’acció vol solidaritzar-se amb les dos persones sancionades “injustament i sense proves” per haver escrit “fora” a la pilastra del monòlit
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts