MEMÒRIA HISTÒRICA

El PSC proposa prohibir i sancionar per llei símbols i actes d'exaltació del franquisme

La llei prevaldria sobre una consulta com la que es va fer a Tortosa per justificar que es mantingue el monument

per Sara González, Parlament de Catalunya, 2 de juliol de 2018 a les 09:42 |
Detall del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El PSC posa sobre la taula una regulació completa sobe la memòria històrica que aglutine les lleis del Memorial Democràtic (2007), la llei de fosses (2009) i la de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017). Els socialistes han registrat una proposició de llei que no només té vocació d'unificar en una tota la legislació que ha fet Catalunya fins ara sobre esta matèria, sinó que incorpora un règim sancionador davant dels incompliments i prohibició tant de símbols com d'actes d'exaltació del franquisme. Els socialistes catalans plantegen esta normativa en paral·lel a la reforma de la llei de memòria històrica que impulsa el PSOE a nivell estatal i la intenció de la consellera de Justícia, Ester Capella, de presentar-ne una de nova, tal i com ha avançat El Periódico

La proposició de llei presentada pels socialistes considera "contrària a la memòria democràtica" l'exhibició pública "d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions", com ara nomenclàtors de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats a la via pública realitzats "en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu" de la revolta militar del 36 o del franquisme, així com dels dirigents o organitzacions que van sostenir la dictadura. Si el text entrés en vigor, les administracions públiques, i això inclou els ajuntaments, haurien de "retirar-los o eliminar-los". 


El diputat socialista Ferran Pedret explica que això afectaria també, per exemple, a les banderes inconstitucionals o que fan referència al règim franquista que s'exhibeixen en manifestacions d'ultradreta. Admet també que es podria posar en qüestió el mètode pel qual es va decidir mantenir el monòlit de la batalla de l'Ebre a Tortosa. "Hauria de passar per una comissió tècnica", admet. Això vol dir que la llei prevaldria sobre una consulta com la que es va fer a Tortosa per justificar que es mantingui el monument. 

El text registrat al Parlament pels socialistes també insta les administracions públiques a "prevenir i evitar la realització d'actes efectuats en públic que comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars", així com d'"exaltació de la revolta militar o el franquisme" o "homenatge o concessió de distincions" a persones que hi van donar suport. Pedret puntualitza que, en virtut d'este article de la llei proposada, no es podria autoritzar la manifestació que cada any organitzen col·lectius d'ultradreta a Montjuïc. 

Incorporació d'un règim sancionador

Una de les novetats que incorporaria esta llei és la inclusió d'un règim sancionador inspirat en les regulacions que ja s'han fet a altres territoris com el País Valencià, Andalusia o Aragó. Així doncs, es consideren infraccions de caràcter molt greu excavar fosses sense autorització o destruir-les, construir sobre terrenys on hi haja la certesa que hi ha restes humanes, l'omissió del deure de conservar estos espais, l'incompliment de retirada d'elements contraris a la memòria o la celebració d'actes d'humiliació a les víctimes o d'exaltació de la revolta militar o el franquisme. Així doncs, actes d'ultradreta que fins ara s'han celebrat amb impunitat serien prohibits i, en el cas d'organitzar-se igualment, sancionats. S'inclouen com a punibles, precisa Pedret, les salutacions feixistes. També s'imposaren sancions a tots els ajuntaments que no complissin amb la retirada de símbols franquistes.


Cens general de víctimes 

Els socialistes plantegen també la creació d'un cens general de víctimes que incorpore les persones desaparegudes, torturades, assassinades, afusellades o executades de qualsevol forma durant la guerra civil. Però amplien la consideració de víctimes a les persones que es van haver d'exiliar, les que van ser obligades a fer treballs forçosos, les que van ser deportades a camps de concentració, les dones que van ser perseguides, humiliades o violades, les persones que van patir repressió per la seva ideologia o religió, els empresonats per haver defensat la República, els nadons sostrets o les persones reprimides per ensenyar o promoure el català.

Pedret ha explicat que ja han enviat la proposició de llei a les entitats memorialistes i que estan "oberts a discutir" el text tant amb elles com amb la resta de grups parlamentaris. "Les societats necessiten temps per fer les paus amb el passat i en els darrers 10 anys hi ha hagut una eclosió del moviment memorialista per recuperar la dignitat de totes les víctimes. Les lleis fetes fins ara a Catalunya han estat punteres, però calia una regulació completa", conclou el dirigent socialista.

 

Participació