29
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
18:27h
El departament d'Agricultura implementa un pla pilot per previndre i reduir els danys que genera la plaga de conills en unes 17.000 hectàrees de conreu del Baix Ebre i el Montsià, especialment als camps de cítrics de la plana interior. El primer pas en esta direcció serà la creació d'una comissió tècnica, amb participació de totes les administracions –Generalitat, consells comarcals i ajuntaments- i sectors implicats –pagesos i caçadors, principalment-, que proposarà les mesures concretes i en farà el seguiment sobre el terreny. Sobre la taula es plantejaran mesures que, dins del marc legal, permetran delmar de forma considerable la gran població de conill a partir de l'ús de depredadors per a les captures, la caça nocturna o els paranys. Unes actuacions que s'hauran de combinar amb les mesures preventives que ja ha endegat el departament dins del Pla interdepartamental posat en marxa el 2017, amb una dotació anual de 300.000 euros per tot Catalunya, per a prevenir els danys que la sobrepoblació d'espècies cinegètiques generen als conreus.
El pla tindrà com zona d'actuació definida les 17.002 hectàrees acotades per Agricultura dels termes municipals de Roquetes, Tortosa –on s'inclou Campredó-, l'Aldea, Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Freginals, Godall, Ulldecona i Alcanar. Des de l'any 2010, les 25 autoritzacions anuals de caça per danys han permès capturar una mitjana de 30.000 exemplars. Una xifra, malgrat l'aparent rotunditat, es queda molt curta segons han denunciat en reiterades ocasions pagesos i organitzacions agràries. Una de les tasques que s'ha imposat agricultura, a través del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, és efectuar una valoració objectiva amb dades acurades sobre la plaga i els danys. I és que, tot i les batudes, asseguren els citricultors, els caçadors ja no donen l'abast. Els conills acaben rosegant la part baixa de l'escorça del tronc, fet que impedix la circulació de la saba. El resultat final és la mort de tarongers i mandarines. Uns arbres, recorden, que poden trigar vuit anys a produir uns 80 quilos de fruita.
L'aplicació de sulfat de coure i pintura plàstica a les soques per prevenir este fenomen ja pràcticament no resulta efectiu i les llodrigueres s'escampen sota els arbres amb forats visibles per tots els camps. Els agricultors, a més, veuen com els rosegadors aprofiten les infraestructures i les zones de garriga pròximes als camps de conreu per amagar-se, fet que en dificulta extraordinàriament la captura. Un dels casos paradigmàtics és el tram de l'antiga via fèrria entre Tortosa i Freginals, ara desmantellament, on aprofiten el talús envoltat de malesa per excavar els caus. Fins i tot a l'estructura d'alguns ponts. La percepció general, també a la Generalitat, és que la població de conill s'ha disparat especialment des del 2010. "Tenim alguns indicis: ha augmentat el nombre plantacions cítrics, són uns animals que es reproduïxen molt, no tenen malalties o depredadors que els facen molt de mal, la dificultat de caçar-los i un hàbitat favorable, que obliga a caçar-los d'una forma determinada. Això els està ajudant", admet el director territorial del departament d'Agricultura, Ferran Grau.
La posada en marxa del Pla interdepartamental en l'àmbit de Catalunya, durant el 2017 i el 2018, ha permès implementar algunes mesures administratives per agilitzar actuacions, segons ha apuntat la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol. Els agricultors ebrencs reclamen des de fa anys a la Generalitat que es reconega la plaga de conills i que s'actue de forma contundent –en altres llocs del país es treballa en espècies com el senglar. "La tramitació de petició de danys s'ha agilitzat, per donar resposta més ràpida en el moment d'atorgar permisos per a les actuacions", apunta. També s'han acotat les zones més afectades al voltant de zones de seguretat o a prop d'infraestructures, com les vies de tren esmentades, per permetre que caçadors i Agents Rurals puguen actuar de forma més efectiva. Malgrat això, la part "més coixa" del pla, admet Barniol, continua sent la de les mesures preventives entre els pagesos i les administracions. Un camí que vol recórrer Agricultura si, finalment, aconseguix que es prorrogue el pla i es dote de més pressupost per al pròxim 2019.
La comissió tècnica –en la qual s'integrarà el departament d'Agricultura, Territori i Sostenibilitat, consells comarcals, ajuntaments, Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, els sindicats i organitzacions agràries, Federació de Caçadors i vedats de caça- haurà d'estudiar quines mesures caldrà desplegar per "minorar al màxim possible" la població de conill. La idea, segons ha desenvolupat Grau, seria introduir millores a les actuacions que ja es duen a terme, evitant la caça de guineus o introduint depredadors i l'ús de gàbies en les captures, dins del marc que permet la legalitat. A través de plans guia i sistemes d'itineraris de cens per valorar contínuament l'evolució de la població, es preveu també "buscar altres mètodes" i discutir les tècniques més adequades. "Sumarem els esforços de la cacera amb armes, però també gàbies amb fures, tot allò que permeta llei, la cacera nocturna, sempre amb bona organització i evitant danys als que cacen i a tercers", apunta Grau. A això, caldrà afegir l'aplicació de mesures agronòmiques, campanyes informatives i de prevenció a través dels mitjans de comunicació.
L'aplicació de sulfat de coure i pintura plàstica a les soques per prevenir este fenomen ja pràcticament no resulta efectiu i les llodrigueres s'escampen sota els arbres amb forats visibles per tots els camps. Els agricultors, a més, veuen com els rosegadors aprofiten les infraestructures i les zones de garriga pròximes als camps de conreu per amagar-se, fet que en dificulta extraordinàriament la captura. Un dels casos paradigmàtics és el tram de l'antiga via fèrria entre Tortosa i Freginals, ara desmantellament, on aprofiten el talús envoltat de malesa per excavar els caus. Fins i tot a l'estructura d'alguns ponts. La percepció general, també a la Generalitat, és que la població de conill s'ha disparat especialment des del 2010. "Tenim alguns indicis: ha augmentat el nombre plantacions cítrics, són uns animals que es reproduïxen molt, no tenen malalties o depredadors que els facen molt de mal, la dificultat de caçar-los i un hàbitat favorable, que obliga a caçar-los d'una forma determinada. Això els està ajudant", admet el director territorial del departament d'Agricultura, Ferran Grau.
La posada en marxa del Pla interdepartamental en l'àmbit de Catalunya, durant el 2017 i el 2018, ha permès implementar algunes mesures administratives per agilitzar actuacions, segons ha apuntat la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montse Barniol. Els agricultors ebrencs reclamen des de fa anys a la Generalitat que es reconega la plaga de conills i que s'actue de forma contundent –en altres llocs del país es treballa en espècies com el senglar. "La tramitació de petició de danys s'ha agilitzat, per donar resposta més ràpida en el moment d'atorgar permisos per a les actuacions", apunta. També s'han acotat les zones més afectades al voltant de zones de seguretat o a prop d'infraestructures, com les vies de tren esmentades, per permetre que caçadors i Agents Rurals puguen actuar de forma més efectiva. Malgrat això, la part "més coixa" del pla, admet Barniol, continua sent la de les mesures preventives entre els pagesos i les administracions. Un camí que vol recórrer Agricultura si, finalment, aconseguix que es prorrogue el pla i es dote de més pressupost per al pròxim 2019.
La comissió tècnica –en la qual s'integrarà el departament d'Agricultura, Territori i Sostenibilitat, consells comarcals, ajuntaments, Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, els sindicats i organitzacions agràries, Federació de Caçadors i vedats de caça- haurà d'estudiar quines mesures caldrà desplegar per "minorar al màxim possible" la població de conill. La idea, segons ha desenvolupat Grau, seria introduir millores a les actuacions que ja es duen a terme, evitant la caça de guineus o introduint depredadors i l'ús de gàbies en les captures, dins del marc que permet la legalitat. A través de plans guia i sistemes d'itineraris de cens per valorar contínuament l'evolució de la població, es preveu també "buscar altres mètodes" i discutir les tècniques més adequades. "Sumarem els esforços de la cacera amb armes, però també gàbies amb fures, tot allò que permeta llei, la cacera nocturna, sempre amb bona organització i evitant danys als que cacen i a tercers", apunta Grau. A això, caldrà afegir l'aplicació de mesures agronòmiques, campanyes informatives i de prevenció a través dels mitjans de comunicació.