25
de juny
del
2018
Actualitzat
el
29
de juny
a les
12:51h
Carme Forcadell (Xerta, 1955) ja fa 94 dies que és a la presó d'Alcalá Meco -a banda de la nit que va passar-hi, el 9 de novembre, abans de pagar una fiança de 150.000 euros per sortir temporalment en llibertat-, junt a l'exconsellera Dolors Bassa. Hi és acusada de rebel·lió per la seua tasca com a presidenta del Parlament la legislatura passada, càrrec des del qual va permetre tots els debats i votacions relatius al procés, malgrat els vetos del Tribunal Constitucional.
La també expresidenta de l'ANC ha concedit a NacióDigital la primera entrevista d'esta dura etapa, a través de la qual es ratifica en què la cambra catalana ha de ser un lloc de debat lliure, sense censura. Valora un eventual acostament a presons catalanes, però subratlla que això no ha de fer oblidar la injustícia de l'empresonament i també evita valorar els gestos de Pedro Sánchez, a l'espera de fets. No s'atrevix a certificar que l'1-O i el 27-O van ser útils i carrega contra Cs per buscar la confrontació.
- Sovint es diu que la de Forcadell i Bassa és la pitjor presó d'entre les que estan dispersos els presos polítics, la que té les pitjors instal·lacions. Creu que és així?
- És una presó molt antiga, primer va ser un correccional durant el franquisme (dictadura) i als anys 80 va ser condicionada com a presó. Per això és de les més velles d'Espanya i les instal·lacions i les cel·les són antigues i petites, però és més oberta que les altres, crec. I quan et desplaces d'un mòdul a l'altre o quan vas al locutori pots veure el cel i això s'agraïx moltíssim.
- Com és la seua rutina a Alcalá Meco? Com se suporten tantes hores tancades a la cel·la?
- És ben bé una rutina, cada dia fem el mateix a la mateixa hora. Em llevo a les 7 h. Obren la cel·la a les 8 h, cal estar vestida i amb el llit fet. Esmorzar a les 8.30 h, fins a les 13.30 h podem fer alguna activitat i dinem, i a les 14.30 h ens tanquen fins a les 17.30. A les 19.30 h, sopem (ara a les 19.45 h, en ser estiu) i, a les 20.30 h (ara, les 21 h), ens tornen a tancar fins a l'endemà al matí.
Se suporta perquè l'ésser humà té una immensa capacitat d'adaptació a les adversitats. Aprofito per llegir les cartes, no me'n vaig a dormir sense haver-les llegit totes. Contesto les que puc. El que més greu em sap és no poder-les contestar totes, però llegir-les ens dona una força immensa. I també llijo molts llibres i diaris que envien de Catalunya.
- Com són les relacions amb les altres preses? I amb els funcionaris?
- Les relacions són bones amb preses i funcionaris, i en alguns casos, molt bones. Mai no hem tingut cap problema. Som com una més i fem les mateixes tasques, som a un mòdul de respecte autogestionat.
- Des de fa un mes, ja no dorm amb Dolors Bassa, sinó que ho fa en una cel·la individual. Com li ha canviat el dia a dia?
- Al principi, ens enyoràvem, sobretot a les nits per comentar les coses del dia i parlar en català. Però és millor, perquè tenim més espai i intimitat. Ara ens veiem ja a les 8.30 h, quan esmorzem.
- Com a dones preses, la seua situació està més silenciada o invisibilitzada? És més dura la seua situació?
- Vivim en una societat masclista i, per tant, estem més invisibilitzades: som dones i preses. Però agraïm als moviments de dones la feina que fan per revertir este fet i visibilitzar-nos. Es fan actes per nosaltres cada setmana, un, el del dia del meu aniversari, em va emocionar molt.
- Les concentracions i altres mostres de suport en forma de llaços o altres elements grocs a la via pública els influïxen? Senten el suport popular de la societat catalana?
- Sentim el suport i l'escalf de la gent en les cartes i els actes, com Quilòmetres per la Llibertat, les roses a les tanques d'Alcalá-Meco de Sant Jordi, els castells a la porta de la presó i els molts actes que es fan a Catalunya. M'emocionen i m'enorgullixen.
- Més enllà de l'actual moment processal, confia que el resultat del judici siga acurat a dret o serà tot polític?
- És un procés polític, sense dubte. No sé quin serà el resultat, però el procés és eminentment polític.
- Com entoma i com valora els revesos judicials contra Llarena en l'àmbit internacional?
- Demostren que el que estem vivint aquí és un procés polític, pel que pensem, i no pel que hem fet. És una bona notícia que els exiliats hagen trobat justícia a Europa.
- Creu que la recent presidència de Pedro Sánchez influirà en algun sentit?
- Estem en un procés polític, a Catalunya hi ha conflicte polític i, per tant, cal resoldre'l políticament i no a través dels tribunals. No puc valorar les intencions de l'actual president del govern espanyol, en podré valorar els fets.
- I la conformació d'un govern efectiu a la Generalitat? Els partidaris de prioritzar la formació d'un executiu argumentaven que això podia beneficiar els presos...
- Els presos i les preses no volem que se'ns utilitze, però hi havia moltes persones que ens escrivien que deien que calia un govern sobretot per les entitats socials i les persones més desafavorides.
- ERC ha exigit l'acostament immediat dels presos polítics a presons catalanes. Veu factible que es produïsca en breu? Suposaria un canvi rellevant per a vostè?
- Entenc l'acostament com anar a Catalunya, això seria positiu especialment per a les nostres famílies. Ara, si acostament vol dir portar-nos, per exemple, a Saragossa, no resoldria res. La meua mare té 90 anys i tampoc no podria vindre.
I, més enllà d'això, cal no oblidar la injustícia del nostre empresonament. Estiguem a 600 o a 10 quilòmetres de casa nostra.
- Com valora la nova estratègia de l'independentisme, aparcant -com a mínim temporalment- la via unilateral?
- Crec que són les persones que estan al capdavant del procés les qui els pertoca ara assumir responsabilitats i valorar-ho. I, sobretot, fer sempre el millor per a Catalunya i les persones que hi viuen.
- Ha valgut la pena tot plegat?
- Això li ho contestaré d'aquí a uns anys. No tenim prou perspectiva històrica.
- No tenim República..., però tenim llavor?
- La llavor fa anys que està plantada i va creixent.
- Quan es critica l'actuació de l'Estat, l'unionisme sovint respon apel·lant als plens del 6 i 7 de setembre. Es va calibrar prou això en el seu moment? Creu que s'hauria pogut gestionar diferent?
- Pel que correspon a la meua responsabilitat, puc dir que vaig respectar el reglament del Parlament i vaig defensar la separació de poders i la sobirania del Parlament. Sempre he defensat que, en un Parlament, s'hi ha de poder parlar de tot, no hi cap la censura.
- Veu justificades les acusacions de la CUP a JxCat i ERC conforme han tornat a l'autonomisme, pel fet d'acatar els vetos de l'Estat a l'hora de fer govern?
- Tots els partits es van presentar a les eleccions del 21 de desembre.
- Confia que es puga fer un procés constituent similar al que va aprovar la comissió d'estudi del Parlament?
- Això ho ha de decidir el Parlament que és sobirà.
- Fa dos setmanes, Gerardo Pisarello les va visitar a vostè i a Bassa. Veu els comuns prou compromesos amb la lluita contra la repressió de l'Estat?
- Veig als comuns compromesos amb la justícia i la democràcia. A més de Gerardo Pisarello, també han vingut l'alcaldessa Ada Colau i Jaume Asens, i tots tres han estat molt empàtics.
- Com valora la polèmica al Parlament generada per les crítiques de Cs a la presència de llaços grocs?
- Ciutadans viu de la confrontació i, quan no hi és, la fabriquen. Cadascú ha de poder actuar en funció de les seues creences i amb absoluta llibertat. Per tant, qui vulga portar el llaç groc ho ha de poder fer sense ser criminalitzat i qui no vulga que no ho faça, faltaria més. Per sort, la societat catalana estima la llibertat, és madura i respectuosa, molt més que alguns dels seus representants.
La també expresidenta de l'ANC ha concedit a NacióDigital la primera entrevista d'esta dura etapa, a través de la qual es ratifica en què la cambra catalana ha de ser un lloc de debat lliure, sense censura. Valora un eventual acostament a presons catalanes, però subratlla que això no ha de fer oblidar la injustícia de l'empresonament i també evita valorar els gestos de Pedro Sánchez, a l'espera de fets. No s'atrevix a certificar que l'1-O i el 27-O van ser útils i carrega contra Cs per buscar la confrontació.
- Sovint es diu que la de Forcadell i Bassa és la pitjor presó d'entre les que estan dispersos els presos polítics, la que té les pitjors instal·lacions. Creu que és així?
- És una presó molt antiga, primer va ser un correccional durant el franquisme (dictadura) i als anys 80 va ser condicionada com a presó. Per això és de les més velles d'Espanya i les instal·lacions i les cel·les són antigues i petites, però és més oberta que les altres, crec. I quan et desplaces d'un mòdul a l'altre o quan vas al locutori pots veure el cel i això s'agraïx moltíssim.
- Com és la seua rutina a Alcalá Meco? Com se suporten tantes hores tancades a la cel·la?
- És ben bé una rutina, cada dia fem el mateix a la mateixa hora. Em llevo a les 7 h. Obren la cel·la a les 8 h, cal estar vestida i amb el llit fet. Esmorzar a les 8.30 h, fins a les 13.30 h podem fer alguna activitat i dinem, i a les 14.30 h ens tanquen fins a les 17.30. A les 19.30 h, sopem (ara a les 19.45 h, en ser estiu) i, a les 20.30 h (ara, les 21 h), ens tornen a tancar fins a l'endemà al matí.
Se suporta perquè l'ésser humà té una immensa capacitat d'adaptació a les adversitats. Aprofito per llegir les cartes, no me'n vaig a dormir sense haver-les llegit totes. Contesto les que puc. El que més greu em sap és no poder-les contestar totes, però llegir-les ens dona una força immensa. I també llijo molts llibres i diaris que envien de Catalunya.
"No me'n vaig a dormir sense haver llegit totes les cartes. El que més greu em sap és no poder-les contestar totes, però llegir-les ens dona una força immensa"
- Com són les relacions amb les altres preses? I amb els funcionaris?
- Les relacions són bones amb preses i funcionaris, i en alguns casos, molt bones. Mai no hem tingut cap problema. Som com una més i fem les mateixes tasques, som a un mòdul de respecte autogestionat.
- Des de fa un mes, ja no dorm amb Dolors Bassa, sinó que ho fa en una cel·la individual. Com li ha canviat el dia a dia?
- Al principi, ens enyoràvem, sobretot a les nits per comentar les coses del dia i parlar en català. Però és millor, perquè tenim més espai i intimitat. Ara ens veiem ja a les 8.30 h, quan esmorzem.
Cartells amb els rostres de Carme Forcadell, Carles Puigdemont, Josep Rull i Dolors Bassa en una manifestació per la llibertat del presos Foto: Adrià Costa
- Com a dones preses, la seua situació està més silenciada o invisibilitzada? És més dura la seua situació?
- Vivim en una societat masclista i, per tant, estem més invisibilitzades: som dones i preses. Però agraïm als moviments de dones la feina que fan per revertir este fet i visibilitzar-nos. Es fan actes per nosaltres cada setmana, un, el del dia del meu aniversari, em va emocionar molt.
"Vivim en una societat masclista i, per tant, estem més invisibilitzades: som dones i preses. Però agraïm als moviments de dones la feina que fan per revertir este fet"
- Les concentracions i altres mostres de suport en forma de llaços o altres elements grocs a la via pública els influïxen? Senten el suport popular de la societat catalana?
- Sentim el suport i l'escalf de la gent en les cartes i els actes, com Quilòmetres per la Llibertat, les roses a les tanques d'Alcalá-Meco de Sant Jordi, els castells a la porta de la presó i els molts actes que es fan a Catalunya. M'emocionen i m'enorgullixen.
- Més enllà de l'actual moment processal, confia que el resultat del judici siga acurat a dret o serà tot polític?
- És un procés polític, sense dubte. No sé quin serà el resultat, però el procés és eminentment polític.
- Com entoma i com valora els revesos judicials contra Llarena en l'àmbit internacional?
- Demostren que el que estem vivint aquí és un procés polític, pel que pensem, i no pel que hem fet. És una bona notícia que els exiliats hagen trobat justícia a Europa.
"És una bona notícia que els exiliats hagin trobat justícia a Europa. Demostra que el que estem vivint aquí és un procés polític"
- Creu que la recent presidència de Pedro Sánchez influirà en algun sentit?
- Estem en un procés polític, a Catalunya hi ha conflicte polític i, per tant, cal resoldre'l políticament i no a través dels tribunals. No puc valorar les intencions de l'actual president del govern espanyol, en podré valorar els fets.
Carme Forcadell, en una imatge d'arxiu, conversant amb Raül Romeva, durant el ple d'investidura de Jordi Turull. Foto: Adrià Costa
- I la conformació d'un govern efectiu a la Generalitat? Els partidaris de prioritzar la formació d'un executiu argumentaven que això podia beneficiar els presos...
- Els presos i les preses no volem que se'ns utilitze, però hi havia moltes persones que ens escrivien que deien que calia un govern sobretot per les entitats socials i les persones més desafavorides.
"Els presos i preses no volem que se'ns utilitzi, però molts ens escrivien i deien que calia un govern per les entitats socials i les persones més desfavorides"
- ERC ha exigit l'acostament immediat dels presos polítics a presons catalanes. Veu factible que es produïsca en breu? Suposaria un canvi rellevant per a vostè?
- Entenc l'acostament com anar a Catalunya, això seria positiu especialment per a les nostres famílies. Ara, si acostament vol dir portar-nos, per exemple, a Saragossa, no resoldria res. La meua mare té 90 anys i tampoc no podria vindre.
I, més enllà d'això, cal no oblidar la injustícia del nostre empresonament. Estiguem a 600 o a 10 quilòmetres de casa nostra.
- Com valora la nova estratègia de l'independentisme, aparcant -com a mínim temporalment- la via unilateral?
- Crec que són les persones que estan al capdavant del procés les qui els pertoca ara assumir responsabilitats i valorar-ho. I, sobretot, fer sempre el millor per a Catalunya i les persones que hi viuen.
[Sobre si l'1-O i el 27-O van valer la pena] "No tenim prou perspectiva històrica"
- Ha valgut la pena tot plegat?
- Això li ho contestaré d'aquí a uns anys. No tenim prou perspectiva històrica.
- No tenim República..., però tenim llavor?
- La llavor fa anys que està plantada i va creixent.
Carme Forcadell, en un acte d'ERC a Sant Vicenç dels Horts, el desembre passat. Foto: Adrià Costa
- Quan es critica l'actuació de l'Estat, l'unionisme sovint respon apel·lant als plens del 6 i 7 de setembre. Es va calibrar prou això en el seu moment? Creu que s'hauria pogut gestionar diferent?
- Pel que correspon a la meua responsabilitat, puc dir que vaig respectar el reglament del Parlament i vaig defensar la separació de poders i la sobirania del Parlament. Sempre he defensat que, en un Parlament, s'hi ha de poder parlar de tot, no hi cap la censura.
- Veu justificades les acusacions de la CUP a JxCat i ERC conforme han tornat a l'autonomisme, pel fet d'acatar els vetos de l'Estat a l'hora de fer govern?
- Tots els partits es van presentar a les eleccions del 21 de desembre.
Sobre les acusacions de retorna a l'autonomisme de la CUP a JxCat i ERC: "Tots els partits es van presentar a les eleccions del 21-D"
- Confia que es puga fer un procés constituent similar al que va aprovar la comissió d'estudi del Parlament?
- Això ho ha de decidir el Parlament que és sobirà.
- Fa dos setmanes, Gerardo Pisarello les va visitar a vostè i a Bassa. Veu els comuns prou compromesos amb la lluita contra la repressió de l'Estat?
- Veig als comuns compromesos amb la justícia i la democràcia. A més de Gerardo Pisarello, també han vingut l'alcaldessa Ada Colau i Jaume Asens, i tots tres han estat molt empàtics.
"Veig els comuns compromesos amb la justícia i la democràcia. Han vingut Colau, Pisarello i Asens, i tots tres han estat molt empàtics"
- Com valora la polèmica al Parlament generada per les crítiques de Cs a la presència de llaços grocs?
- Ciutadans viu de la confrontació i, quan no hi és, la fabriquen. Cadascú ha de poder actuar en funció de les seues creences i amb absoluta llibertat. Per tant, qui vulga portar el llaç groc ho ha de poder fer sense ser criminalitzat i qui no vulga que no ho faça, faltaria més. Per sort, la societat catalana estima la llibertat, és madura i respectuosa, molt més que alguns dels seus representants.
Llaços grocs al Parlament, recordant els presos polítics i exiliats. Foto: Adrià Costa