25
de juny
del
2018
Actualitzat
a la
13:28h
Els Centres de Fauna de la Generalitat han atès el 2017 un total de 14.833 animals, un 16% més que el 2016, la xifra més alta de la seva història. Així es desprèn de les dades de la darrera Memòria de Centres de Fauna. Concretament, dels 7 centres propis de la Generalitat, 4 acullen animals malferits per ser recuperats, a banda de dur a terme programes de cria en captivitat. En este sentit, el de Torreferrussa (Vallès Occidental) és el centre que més animals ha atès, concretament 10.536, seguit de Vallcalent (Segrià), amb 2.408 exemplars; Aiguamolls de l’Empordà (Alt Empordà), amb 1.363, i Canal Vell (Baix Ebre), amb 526.
La major part dels ingressos ha estat motivat per caigudes de niu (6.253), així com traumes desconeguts (1.589), i captures il·legals (1.270), entre altres.
Evoluciódels ingressos i alliberaments al conjunt dels Centres de Fauna del DTES. Foto: Gencat.
Augmenta la cria en captivitat
A més dels 4 centres propis que atenen i recuperen fauna salvatge, altres tres centres propis es dediquen exclusivament a programes de reproducció en captivitat: són Pont de Suert (Alta Ribagorça), Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre (Montsià), i Molí de les Fonts (Garrotxa).
La Generalitat també manté acords amb 4 centres més per a la recollida, recuperació i cria en captivitat de fauna: el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya (CRAMC), en col·laboració amb la Fundació CRAM; el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), en col·laboració amb l’Ajuntament de Masquefa; el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRTA), en col·laboració amb l’Associació Amics de la Tortuga de l’Albera, i el Centre Camadoca, en col·laboració amb l’Associació ADEFFA. També hi col·laboren el centre de Molí del Fort (Alt Camp) i el Zoo de Barcelona.
Entre tots, el 2017 han assolit xifres rècord en cria en captivitat en diverses espècies protegides, com ara el cranc de riu autòcton (Astropotamobius pallipes), amb 5.417 noves cries repartides entre el centre Molí de les Fonts (5.097), Camadoca (250) i Molí del Fort (70).
Pel que fa a peixos, s’ha aconseguit un estoc de 14.996 exemplars, sobretot de Fartet (Aphanius iberus), amb 5.895 peixos, Samaruc (Valencia hispanica), (noms científics sense accent) amb 4.799 exemplars, Llopet de riu (Cobitis paludica), amb 3.428 exemplars, Rabosa de riu (Salaria fluviatilis), amb 457 peixos, i Espinós (Gasterosteus aculeatus), amb 417 peixos, tots al Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
El balanç de cria en captivitat d’ocells, indica un total de 297 polls nous el 2017 de trencalòs (Gypaetus barbatus), xoriguer petit (Falco naumanni), trenca (Lanius minor), i òliba (Tyto alba). Concretament, als centres de Vallcalent i Torreferrussa han aconseguit 3 polls de trencalòs, amb un estoc actual de 17 animals. De xoriguer petit, el centre de Torreferrussa ha obtingut 62 polls, mentre que de trenca, n’han aconseguit 91 a Vallcalent. Finalment, a Pont de Suert han aconseguit 7 cries de visó europeu, amb un estoc de 12 animals.
Personal del Centre de Fauna de Torreferrussa mentre alimenten uns polls. Foto: Gencat.
Educació ambiental i hàckings
A més de la recuperació de fauna i la cria en captivitat d’espècies especialment sensibles, els centres de fauna de la Generalitat duen a terme una important tasca didàctica i de sensibilització, especialment dirigida a escolars. Així, organitzen visites i xerrades als propis centres de fauna, i també a escoles, amb l’alliberament d’animals recuperats. El 2017, van acollir 6.255 visites, sobretot el centre de Pont de Suert (2.734) i el de Vallcalent (2.525), que són els centres que es poden visitar de forma regular.
També impulsen els hàckings, que són alliberaments assistits d’animals per garantir la seva adaptació progressiva al medi. Així, es cedeixen polls criats en captivitat, sobretot d’òlibes, a escoles, entitats o institucions, perquè els alimentin i en tinguin cura durant les primeres setmanes. Durant el 2017, es van autoritzar un total de 40 hàckings de 135 òlibes, sobretot a cases-masies particulars, i nuclis urbans (68%), edificis històrics (14%), centres educatius (10%), i altres edificacions a la natura (8%).
Així mateix, s’han autoritzar 38 cessions d’animals considerats “irrecuperables” a nuclis zoològics autoritzats amb finalitats educatives.
Un 14% més d’informes forenses i pericials
Pel que fa als informes executats el 2017, en total els centres de fauna de la Generalitat en van elaborar 527, un 14% més que l’any anterior. Sobretot, per temes vinculats a electrocucions, enverinaments, comisos i trets de bala. Aquests últims, sobretot afecten a rapinyaires (un 80% dels casos).
Així mateix, mantenen la col·laboració amb diverses institucions i organismes per a la redacció d’estudis i el seguiment de malalties en fauna salvatge, en el marc del programa de de vigilància sanitària de la fauna salvatge, coordinat pel Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Els centres de fauna de la Generalitat són una peça clau per a la conservació de la biodiversitat del territori. La seva contribució quant a recuperació de fauna i reproducció d’espècies en perill d’extinció i vulnerables és determinant, així com la implicació i dedicació constant del seu personal i dels voluntaris que hi col·laboren. Durant el 2017, 57 voluntaris i 105 estudiants en pràctiques han donat suport als centres en diverses tasques. Des del 2010, aquesta xifra arriba als 394 voluntaris i 632 estudiants en pràctiques.