Museu

El rastre de les bruixes arriba al Museu de les Terres de l'Ebre

El Museu inaugura una exposició sobre la llegenda de bruixes i metzineres a Catalunya i les Terres de l'Ebre

Es publica un llibre sobre els inicis del cinema a la comarca del Montsià

, Amposta | 14/06/2018 a les 15:59h
Arxivat a: Societat, bruixes, Museu de les Terres de l'Ebre, llegendes, Museu d'Història de Catalunya, Amposta
Façana del Museu de les Terres de l'Ebre
Façana del Museu de les Terres de l'Ebre | Cedida
A partir del 1450, Europa es va veure assotada per una onada de persecucions a la que s’ha aglutinat sota el fenomen de la Cacera de bruixes. Fins gairebé la fi de l’època moderna, unes 60.000 dones van ser executades sense un judici legítim, acusades de provocar tempestes que arruïnaven les collites, practicar mal d’ull i assassinats, i reunir-se amb el diable.

La pervivència de l’estereotip de bruixa ha perviscut fins als nostres dies, estès a partir de la tradició popular, la literatura i el cinema. Però, qui eren realment estes dones? L’exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya i les Terres de l’Ebre que es podrà visitar al Museu de les Terres de l'Ebre fins al 29 de juliol, explica la gestació d’este procés durant l’Edat Mitjana i les rastres que han subsistit fins als nostres dies, posant especial èmfasis en la descontrucció dels tòpics i analitzant la seua evolució al llarg dels segles.

L’exposició, produïda pel Museu d’Història de Catalunya, compta amb nous panells en la seva itinerància a Amposta gràcies a la recerca duta a terme pel Museu de les Terres de l’Ebre. La mostra s’ha complementat i ampliat amb l’estudi del fenomen en este territori i la seua manifestació a diferents pobles i ciutats, tot incorporant nous processos i noms que permeten identificar un substrat comú arreu del Principat.

A les Terres de l’Ebre, ja durant l’Edat Mitjana, els documents ens relaten l’existència de dones que duien a terme pràctiques amb influències paganes. Encara que en aquell moment no van ser perseguides ferotgement, a finals d’aquell període s’aniria gestant la superstició que esdevindria clau per a la cacera de bruixes dels segles posteriors.

La gran repressió contra estes pràctiques apareixeria arreu del Principat durant l’època moderna, i les Terres de l’Ebre no en serien una excepció. De ser considerades inofensives van passar a convertir-se en activitats d’inspiració diabòlica, l’execució de les quals havia de ser castigada severament.

En este context, al tram final de l’Ebre trobem processos de persecució contra bruixes ja al segle XVI, que s’estengueren fins a gairebé finals del XVIII. Com a puntualització, cal assenyalar que en la majoria dels casos les dones foren acusades pels seus propis veïns, els quals les culpaven de les males collites, les malalties o les tempestes. Si acabaven en mans de les institucions legislatives locals, els esperaven una sèrie de tortures que acabarien en l’autoacusació i la mort a la forca. En canvi, si el procés arribava a la Inquisició les penes acostumaven a ser més lleus, com l’expulsió del territori o la presa de béns.

És justament en este moment en el que la documentació trobada fins ara ens permet constatar que fou el període més virulent arreu del territori, amb referències a bruixes d’Amposta, Tortosa, Godall i Arnes i, també a comarques veïnes a vil·les com Sant Mateu i Benicarló.

Però cap a finals del segle XVIII i amb l’arribada de l’època contemporània, este fenomen quedà relegat a segon terme i fins a dia d’avui ha perviscut la llegenda en la memòria oral i en topònims de les Terres de l’Ebre. És així com trobem nombroses referències a llegendes sobre, per exemple, les bruixes de Miravet, o llocs com la cova de les Bruixes a Ulldecona, la roca de la Bruixeta a Vinebre, el barranc de les Bruixes a Jesús o la roca de la Bruixa d’Ascó.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Dos efectius dels Bombers, davant la nau calzinada.
Dos efectius dels Bombers, davant la nau calzinada. | Bombers
01/01/1970
L'empresa tonyinaire busca seguir abastint els clients i salvar la campanya després del virulent incendi d’este divendres | Els Bombers van controlar el foc a les 01.39 hores i este dissabte continuaran treballant-hi
Imatge del foc que afecta la nau del grup Balfegó, a les 21.30 hores.
Imatge del foc que afecta la nau del grup Balfegó, a les 21.30 hores. | Bombers
01/01/1970
El foc fa col·lapsar part de l'estructura, però no hi ha constància que cap persona haja resultat ferida
Agents de policia vigilant la zona del barri de Ferreries de Tortosa on s'ha fet l'actuació.
Agents de policia vigilant la zona del barri de Ferreries de Tortosa on s'ha fet l'actuació. | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
Un operatiu al febrer ja va acabar amb sis detinguts i el tancament del local on es venia i es consumia marihuana
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, durant una entrevista amb l'ACN.
Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, durant una entrevista amb l'ACN. | ACN
01/01/1970
L’alcalde de Tarragona s’ha referit al malestar generat a les Terres de l’Ebre per no acollir cap seu dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018
La plataforma Castor
La plataforma Castor | ACN
01/01/1970
El grup querellant, que té el suport de la Plataforma del Sénia, presentaran el recurs a la sala de l'Audiència Nacional
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència.
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP.
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts