06
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
17:23h
L’invent del cinema també va arribar relativament aviat a les zones rurals, però com ho va fer i quin impacte va representar en aquells pobles més petits és una part de la història encara no massa ben estudiada pels historiadors. A l’obra s’analitza un període molt poc estudiat, que va des de principis del segle XX fins als anys 40. Precisament per posar llum a les ombres dels orígens del cinema en l’àmbit rural, la Unitat d’Investigació del Cinema de la URV acaba de publicar "La nostra gran il·lusió. Els inicis del cinema als pobles del Montsià". Els autors són Pedro Nogales i José Carlos Suárez, investigadors d’esta unitat i este és el segon llibre d’una sèrie que van encetar el 2014 amb la publicació de "El nostre cinema Paradís. Els inicis del cinema als pobles del Tarragonès". L’objectiu és posar la lupa en aquells municipis més petits on l’arribada del cinema no ha estat mai estudiada i que presenten unes peculiaritats que no es troben en municipis o pobles més grans. La idea és ampliar la investigació a la resta de comarques de la demarcació. De fet, ja tenen pràcticament enllestit el llibre de la Conca de Barberà.
El llibre es presentarà este divendres 8 de juny al Museu de les Terres de l’Ebre, on precisament l’any passat es va realitzar una exposició sobre els orígens i les sales de cinema a les quatre comarques de l’Ebre. La presentació serà a les 19:30 hores i anirà a càrrec dels dos autors i del director del Museu, Àlex Farnós, i també comptarà amb la presència del rector en funcions, Josep Anton Ferré; i de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs.
“En el cas del Montsià ens hem trobat que moltes de les projeccions es van fer a través d’entitats vinculades al món de la música o societats culturals”, explica Pedro Nogales, un dels autors de l’estudi, tot precisant que l’arribada del cinema en este territori on a principis del segle XX només un poble –Ulldecona- tenia més de 5.000 habitants, va anar molt lligada a l’impuls d’estes associacions culturals que veien el cinema com un símbol de la modernitat. No obstant, en el cas de Sant Carles de la Ràpita, s’han trobat que les primeres projeccions es van fer a través d’una taverna, el Cafè del Garxo; i en altres municipis fronterers amb el País Valencià, com la Sénia o Ulldecona, a través de les entitats que organitzaven les competicions de trinquet o pilota valenciana.
El llibre analitza el període històric comprès entre el 1906 i el 1940. El 1906 perquè va ser la primera projecció de cinema a la comarca del Montsià, al Teatre Tívoli d’Amposta. Es tracta d’un esdeveniment ja documentat prèviament per altres historiadors. En aquest sentit, Nogales destaca sobretot haver pogut constatar, a través d’un document trobat a l’Ajuntament de Freginals, que als anys 20 del segle passat, els dotze pobles del Montsià tenien programació més o menys estable de cinema, i que la mateixa persona que projectava a Freginals ho feia a Masdenverge. “Ha estat una recerca complicada ja que la documentació d’alguns arxius municipals va ser destruïda durant la guerra, i a més molts municipis no declaraven els passis de cinema per no pagar l’impost corresponent”, apunta Nogales.
Cal destacar també que la investigació recupera la memòria d’alguns espais i persones vinculades a l’inici del cinema als pobles del Montsià, i en descriu l’evolució i com les projeccions anaven guanyant protagonisme, des dels passis de pocs minuts d’esdeveniments reals fins a les sèries de ficció com la de Judex, que il·lustra la portada del llibre. El títol "La nostra gran il·lusió", fa referència a la pel·lícula "La gran il·lusió" de Jean Renoir, una obra mestra estrenada el 1937 que recrea les peripècies de dos oficials francesos del 1914 al 1919, durant la Primera Guerra Mundial. Més enllà del conflicte bèl·lic esta època també va ser important dins la història del cinema en l’àmbit més rural i el títol defineix la il·lusió de centenars de persones que van anar per primera vegada al cinema, per poc a poc convertir-lo en part essencial de les seues vides.
El llibre ha estat editat per Publicacions URV amb el suport de la Diputació de Tarragona, forma part del catàleg digital de la URV i es pot descarregar gratuïtament.
El llibre es presentarà este divendres 8 de juny al Museu de les Terres de l’Ebre, on precisament l’any passat es va realitzar una exposició sobre els orígens i les sales de cinema a les quatre comarques de l’Ebre. La presentació serà a les 19:30 hores i anirà a càrrec dels dos autors i del director del Museu, Àlex Farnós, i també comptarà amb la presència del rector en funcions, Josep Anton Ferré; i de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs.
“En el cas del Montsià ens hem trobat que moltes de les projeccions es van fer a través d’entitats vinculades al món de la música o societats culturals”, explica Pedro Nogales, un dels autors de l’estudi, tot precisant que l’arribada del cinema en este territori on a principis del segle XX només un poble –Ulldecona- tenia més de 5.000 habitants, va anar molt lligada a l’impuls d’estes associacions culturals que veien el cinema com un símbol de la modernitat. No obstant, en el cas de Sant Carles de la Ràpita, s’han trobat que les primeres projeccions es van fer a través d’una taverna, el Cafè del Garxo; i en altres municipis fronterers amb el País Valencià, com la Sénia o Ulldecona, a través de les entitats que organitzaven les competicions de trinquet o pilota valenciana.
El llibre analitza el període històric comprès entre el 1906 i el 1940. El 1906 perquè va ser la primera projecció de cinema a la comarca del Montsià, al Teatre Tívoli d’Amposta. Es tracta d’un esdeveniment ja documentat prèviament per altres historiadors. En aquest sentit, Nogales destaca sobretot haver pogut constatar, a través d’un document trobat a l’Ajuntament de Freginals, que als anys 20 del segle passat, els dotze pobles del Montsià tenien programació més o menys estable de cinema, i que la mateixa persona que projectava a Freginals ho feia a Masdenverge. “Ha estat una recerca complicada ja que la documentació d’alguns arxius municipals va ser destruïda durant la guerra, i a més molts municipis no declaraven els passis de cinema per no pagar l’impost corresponent”, apunta Nogales.
Una sala de cinema plena de gom a gom. La fotografia és del 1935 i d’autor desconegut. Foto: Museu de les Terres de l’Ebre.
Cal destacar també que la investigació recupera la memòria d’alguns espais i persones vinculades a l’inici del cinema als pobles del Montsià, i en descriu l’evolució i com les projeccions anaven guanyant protagonisme, des dels passis de pocs minuts d’esdeveniments reals fins a les sèries de ficció com la de Judex, que il·lustra la portada del llibre. El títol "La nostra gran il·lusió", fa referència a la pel·lícula "La gran il·lusió" de Jean Renoir, una obra mestra estrenada el 1937 que recrea les peripècies de dos oficials francesos del 1914 al 1919, durant la Primera Guerra Mundial. Més enllà del conflicte bèl·lic esta època també va ser important dins la història del cinema en l’àmbit més rural i el títol defineix la il·lusió de centenars de persones que van anar per primera vegada al cinema, per poc a poc convertir-lo en part essencial de les seues vides.
El llibre ha estat editat per Publicacions URV amb el suport de la Diputació de Tarragona, forma part del catàleg digital de la URV i es pot descarregar gratuïtament.