projecte castor

La Plataforma del Sénia exigix a la ministra Ribera que rectifique desmantellant i deixant de pagar el Castor

La nova titular d'Energia i Medi Ambient va tindre un paper clau en l'impuls del fracassat magatzem de gas submarí aprovant de forma acrítica la declaració d'impacte ambiental

per ACN, 5 de juny de 2018 a les 21:06 |
Detall de la plataforma marina del Castor. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha rebut amb mal gust de boca l'anunci del nomenament de Teresa Ribera com a nova ministra d'Energia i Medi Ambient. Recorden que, com a secretària d'Estat de Canvi Climàtic, va signar la declaració d'impacte ambiental del projecte Castor, un pas gairebé definitiu en l'aprovació administrativa que assumia acríticament les tesis científicament infundades de l'empresa promotora, Escal UGS, i que desoïa els advertiments d'experts i el mateix moviment social sobre el potencial risc sísmic. No només això: Ribera va eximir la mateixa concessionària i Enagás d'avaluar l'impacte ambiental del gasoducte d'interconnexió construït entre la planta terrestre del Castor i la xarxa general. Una decisió que va acabar esmenant recentment el Tribunal Suprem. La Plataforma ha exigit a la nova ministra que rectifique ara la seua actuació i que deixe de pagar la indemnització pel tancament, que reclame responsabilitats a la filial d'ACS i que desmantelle les instal·lacions.

El PSOE trobarà de nou, en el seu retorn a la Moncloa la patata calenta del projecte Castor, que havia deixat administrativament encarrilat quan va perdre el govern espanyol l'any 2011. Després de més d'un miler de terratrèmols, d'un qüestionat decret de tancament i una encara més polèmica indemnització emparada pel decret de concessió que el 2008 va signar el llavors govern socialista –que podria disparar el cost final del projecte per sobre dels 3.300 milions d'euros-, l'executiu de Pedro Sánchez torna a tindre ara sobre la taula el desmantellament de les instal·lacions i el retorn de la indemnització declarada il·legal, que el mateix grup socialista al Congrés, sorprenentment, va portar també davant del Tribunal Constitucional juntament amb el govern i el Parlament.


El govern socialista encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero va ser l'administració que va apostar de forma més decidida pel magatzem de gas submarí -que va acabar capitanejant l'empresa de Florentino Pérez- allisant totes les traves burocràtiques i tècniques que el podessin entorpir. En aquest esquema de les coses, Ribera va acabar jugant un paper totalment clau, malgrat no figurar entre la vintena d'investigats –entre els quals, subordinats seus de la Secretari d'Estat de Canvi Climàtic- al jutjat de Vinaròs per suposats delictes ambientals i de prevaricació ambiental arran del miler de sismes que van provocar les injeccions de gas. Seva és la firma que avalava la Declaració d'Impacte Ambiental del projecte, publicada al BOE l'octubre de 2009. Un document llargament qüestionat, principalment, perquè malgrat els advertiments dels experts, la Generalitat i la Plataforma del Sénia, el govern espanyol donava per bones, de forma totalment acrítica, les tesis de l'empresa promotora, segons la qual, l'estructura geològica que havia d'acollir el magatzem de gas submarí funcionaria com un "tanc" i en cap cas es crearien sobrepressions que podrien conduir als sismes. Un plantejament que, posteriorment, els més de mil terratrèmols van acabar desmentint i que els experts independents consideren basat en suposicions sense cap base científica.

"Ara partim de zero: tornem a començar. Amb la diferència que fa uns mesos el PSOE va demanar que no es pagués el deute del Castor i que es desmantellés tant la planta terrestre com marina. Si diuen que d'humans és errar i de savis reconèixer els errors, confiem que esta vegada siguen més llestos i el que han de fer és rectificar", ha valorat el portaveu de la Plataforma del Sénia, Evelio Monfort, tot recordant que, efectivament, els socialistes van ser "qui van començar i van fer el més fort pel Castor quan manaven a Madrid". Dotze anys enrere, l'entitat va començar a avisar repetidament, basant-se en el criteri dels experts, sobre els perills d'ubicar el Castor aprofitant l'antic jaciment petrolier Amposta sobre la falla Oriental del Montsià.

Comptador a zero?
Amb el comptador a zero, la Plataforma vol ara que esta rectificació passe, obligatòriament, per rebutjar el pagament del deute pendent –que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va suspendre el passat desembre obrint la porta a les reclamacions patrimonials dels bancs que van prestar els 1.350 milions d'euros per la indemnització- i "reclamar" a Escal UGS responsabilitats "per dol i negligència" en la seua actuació. Al mateix temps, recorda Monfort, cal procedir al "desmantellament" efectiu i immediat de totes les instal·lacions. "Si esta senyora fa això ens oblidarem de les errades que va fer al seu dia. La recordarem com la persona que va desmantellar el Castor. Sinó, seguirà sent la persona que quan no era ministra va posar el peu fins a dalt i ara el tornarà a posar encara una mica més. Només que recapacite i diga que no es paga i es desmantella, serà recordada com la que va treure el Castor i de la resta ens n'oblidarem", ha afegit.


El portaveu de la Plataforma recorda que Ribera, la signatura de la qual la convertix en la "responsable" d'avalar el tràmit d'impacte ambiental, malgrat la implicació efectiva d'altres funcionaris en la seua confecció –motiu pel qual estan investigats judicialment-, va protagonitzar altres episodis relacionats amb la tramitació del Castor que la justícia ha acabat desautoritzant. El novembre de 2009, la nova ministra signava una resolució eximint del tràmit de superar l'Avaluació d'Impacte Ambiental per al gasoducte d'interconnexió de gairebé dotze quilòmetres entre la planta terrestre del Castor i la xarxa general. Ho va fer separant este  projecte del tram de gasoducte de prop de 30 quilòmetres entre les instal·lacions terrestres i la planta marina, amb l'argument que es tractava d'una infraestructura de transport privada, no formava part de l'emmagatzemament i els impactes que generava no eren "significatius". Després que l'Audiència Nacional donés la raó a l'empresa Río Cenia, que havia presentat un contenciós en contra de la resolució de Ribera, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència el passat 2015: el gasoducte construït per enllaçar les instal·lacions i el gasoducte principal entre Tivissa i Paterna es troba al marge de la llei perquè no disposa de la preceptiva declaració d'impacte ambiental.

Monfort recorda que el tram entre la mateixa Ribera va ser la responsable de no avaluar tampoc la modificació del traçat entre la planta terrestre i l'entrada al mar del gasoducte. "Ens van dir que com ho havien separat molt poc del primer trajecte, però no saben que hi ha tres o quinze metres més enllà. Esta senyora va dir això. I quan li vam dir que haurien terratrèmols, com va dir la Generalitat, va enviar la nostra al·legació a l'empresa i aquesta va dir que no hi hauria terratrèmols. No ens van fer cap cas. Esta senyora serà ara ministra. Com? Esperem que una mica millor que quan no ho era", ha tancat.

 

Participació