29
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
17:59h
Les activitats de serveis i industrials han arrossegat l'ocupació a les Terres de l'Ebre durant el primer trimestre del 2018 a un increment del 6,2%, un percentatge per sobre de la mitjana catalana per tercer cop consecutiu i una xifra "rècord", segons els autors del Butlletí d'Anàlisi de la Conjuntura Local de la URV.
En xifres absolutes, durant els tres primers mesos d'enguany s'han registrat 3.030 nous afiliats a la Seguretat Social que el mateix període anterior, que arriben a les 52.180 persones en total. "Es tracta del valor més elevat registrat en un primer trimestre" des que la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV analitza l'economia del territori, segons el director, Juan Antonio Duro. No només això: per tercer trimestre consecutiu, este increment supera el de la mitjana catalana. Bona part d'esta tendència, ha afegit Duro, s'explica pel creixement del sector serveis, amb una evolució interanual rècord del 8%, i també de la indústria, amb un ritme interanual del 4% i 4,4% més que el mateix període del 2017.
En menor mesura ha contribuït a l'increment de l'ocupació al territori la construcció, amb 2,1% més, i de forma molt més modesta el sector primari, amb 0,1% respecte al primer trimestre de fa un any. Per a Duro, resulta especialment significatiu el comportament de l'activitat industrial. "És el millor semestre pel que fa a evolució industrial des que analitzem les dades. Per a nosaltres, no només quantitativament sinó qualitativament, pel model econòmic i el funcionament del mercat de treball, és una dada que ens produïx una especial satisfacció", ha subratllat. Este ha estat el quinzè informe trimestral de conjuntura econòmica que elabora la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV.
Des de la perspectiva territorial, totes les comarques tenen una evolució positiva interanual. Amb tot, el Baix Ebre, amb un augment del 8,1%, encapçala la llista de forma destacada, seguida del Montsià (5,3%), la Terra Alta (4,9%) i la Ribera d'Ebre (1,3%). En este últim cas, un reduït increment que podria estar relacionat amb els acomiadaments pel tancament de la producció de clor a la fàbrica d'Ercros a Flix. De fet, l'anàlisi dels 21 municipis amb més de 400 afiliats, situat precisament Flix al capdavant de l'evolució negativa de l'ocupació, entre -1,6 i 0,4%, seguit de Roquetes, l'Aldea i Móra la Nova. Per contra, el turisme hauria portat a l'Ampolla a créixer un 17,5% i els serves socials explicarien l'11,4% de Tortosa, amb Amposta com a tercera amb un 6,4%.
L'atur registrat també ha continuat caient de forma visible durant el primer trimestre de 2018, segons les dades del departament d'Empresa i Ocupació. En xifres totals, el nombre de persones a l'atur se situa en les 10.661, 886 menys que el primer trimestre de fa un any –un 7,7% menys percentualment, mentre que respecte el trimestre anterior va ser només del -1,8%. Una dada que, malgrat tot, l'informe considera favorable i confirma la tendència a la baixa per tercer trimestre consecutiu.
"Sembla confirmar-se la desacceleració en la caiguda de l'atur, en part explicada pels elevats decreixements anteriors", analitzar Duro. La reducció s'ha experimentat en totes les comarques, tot i que també de forma més suau: al Baix Ebre s'ha reduït un 9,7%; al Montsià, un 7,1%; a la Terra Alta, un 4,7%, i a la Ribera d'Ebre, un 7,1%. Una tendència que s'ha reproduït a tots els municipis estudiats amb Roquetes, amb un 13,3%, al capdavant- excepte a Ulldecona, Batea i Flix. Móra la Nova, amb un 11,9%, la Sénia -11,8%- i Tortosa -10,7%- se situen entre les que més han baixat. "Per primer cop, després de la crisi, el municipi de la Sénia no lidera el rànquing de l'atur, fet que indica el seu redreçament econòmic", subratlla Duro.
Finalment, els contractes laborals formalitzats a les Terres de l'Ebre entre gener i març de 2018 s'ha situat en els 4.166, només 451 dels quals són indefinits. En relació al mateix trimestre del 2017, s'han signat 187 contractes més, 107 temporals i 80 d'indefinits. La majoria dels temporals d'este període més recent estan classificats com a eventuals en circumstàncies de producció, de durada de menys de tres mesos o indeterminada en empreses de deu o menys treballadors. La major part dels contractes es formalitzen amb persones d'entre 30 i 45 anys, amb estudis secundaris principalment, tot i que també pugen els contractes amb el col·lectiu que acredita estudis superiors.
En xifres absolutes, durant els tres primers mesos d'enguany s'han registrat 3.030 nous afiliats a la Seguretat Social que el mateix període anterior, que arriben a les 52.180 persones en total. "Es tracta del valor més elevat registrat en un primer trimestre" des que la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV analitza l'economia del territori, segons el director, Juan Antonio Duro. No només això: per tercer trimestre consecutiu, este increment supera el de la mitjana catalana. Bona part d'esta tendència, ha afegit Duro, s'explica pel creixement del sector serveis, amb una evolució interanual rècord del 8%, i també de la indústria, amb un ritme interanual del 4% i 4,4% més que el mateix període del 2017.
En menor mesura ha contribuït a l'increment de l'ocupació al territori la construcció, amb 2,1% més, i de forma molt més modesta el sector primari, amb 0,1% respecte al primer trimestre de fa un any. Per a Duro, resulta especialment significatiu el comportament de l'activitat industrial. "És el millor semestre pel que fa a evolució industrial des que analitzem les dades. Per a nosaltres, no només quantitativament sinó qualitativament, pel model econòmic i el funcionament del mercat de treball, és una dada que ens produïx una especial satisfacció", ha subratllat. Este ha estat el quinzè informe trimestral de conjuntura econòmica que elabora la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV.
Des de la perspectiva territorial, totes les comarques tenen una evolució positiva interanual. Amb tot, el Baix Ebre, amb un augment del 8,1%, encapçala la llista de forma destacada, seguida del Montsià (5,3%), la Terra Alta (4,9%) i la Ribera d'Ebre (1,3%). En este últim cas, un reduït increment que podria estar relacionat amb els acomiadaments pel tancament de la producció de clor a la fàbrica d'Ercros a Flix. De fet, l'anàlisi dels 21 municipis amb més de 400 afiliats, situat precisament Flix al capdavant de l'evolució negativa de l'ocupació, entre -1,6 i 0,4%, seguit de Roquetes, l'Aldea i Móra la Nova. Per contra, el turisme hauria portat a l'Ampolla a créixer un 17,5% i els serves socials explicarien l'11,4% de Tortosa, amb Amposta com a tercera amb un 6,4%.
L'atur registrat també ha continuat caient de forma visible durant el primer trimestre de 2018, segons les dades del departament d'Empresa i Ocupació. En xifres totals, el nombre de persones a l'atur se situa en les 10.661, 886 menys que el primer trimestre de fa un any –un 7,7% menys percentualment, mentre que respecte el trimestre anterior va ser només del -1,8%. Una dada que, malgrat tot, l'informe considera favorable i confirma la tendència a la baixa per tercer trimestre consecutiu.
"Sembla confirmar-se la desacceleració en la caiguda de l'atur, en part explicada pels elevats decreixements anteriors", analitzar Duro. La reducció s'ha experimentat en totes les comarques, tot i que també de forma més suau: al Baix Ebre s'ha reduït un 9,7%; al Montsià, un 7,1%; a la Terra Alta, un 4,7%, i a la Ribera d'Ebre, un 7,1%. Una tendència que s'ha reproduït a tots els municipis estudiats amb Roquetes, amb un 13,3%, al capdavant- excepte a Ulldecona, Batea i Flix. Móra la Nova, amb un 11,9%, la Sénia -11,8%- i Tortosa -10,7%- se situen entre les que més han baixat. "Per primer cop, després de la crisi, el municipi de la Sénia no lidera el rànquing de l'atur, fet que indica el seu redreçament econòmic", subratlla Duro.
Finalment, els contractes laborals formalitzats a les Terres de l'Ebre entre gener i març de 2018 s'ha situat en els 4.166, només 451 dels quals són indefinits. En relació al mateix trimestre del 2017, s'han signat 187 contractes més, 107 temporals i 80 d'indefinits. La majoria dels temporals d'este període més recent estan classificats com a eventuals en circumstàncies de producció, de durada de menys de tres mesos o indeterminada en empreses de deu o menys treballadors. La major part dels contractes es formalitzen amb persones d'entre 30 i 45 anys, amb estudis secundaris principalment, tot i que també pugen els contractes amb el col·lectiu que acredita estudis superiors.