23
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
15:20h
L'alcalde de la Torres de l'Espanyol, Joan Juncà, ha estripat la carta que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va enviar a tots els consistoris catalans demanant que mantinguessen la "neutralitat" als espais públics. "És ridícula i indignant", ha declarat a l'ACN. Tot i assegurar que faran cas omís del seu contingut, l'alcalde ha avançat que respondrà oficialment la missiva. Segons ha argumentat, "és totalment fals" que existisquen "símbols partidistes" als espais públics: "si de cas, són símbols demanant la llibertat d'uns presos que han estat empresonats injustament per motius polítics i sense judici previ". "Que ens demane que garantim la tranquil·litat als nostres pobles és de riure, quan ells el dia 1 d'octubre es van dedicar a atonyinar-nos a tots pel simple fet de posar urnes", ha assegurat Juncà, tot recordant que Millo "no representa ningú perquè no l'ha votat el poble de Catalunya".
L'alcalde d'estr petit municipi de la Ribera d'Ebre, que va guanyar les eleccions sota les sigles de Junts per la Torre-Acord Municipal –aconseguint els cinc regidors possibles-, ha acusat Millo i el govern espanyol d'haver estat "els primers a trencar la convivència de la ciutadania". Entén que la carta "forma part del joc de perseguir tot el que fa olor de català" i que suposa una "amenaça" als alcaldes. "Si pensen que així faran menys independentistes i ens abraçarem a la seua causa, ho porten clar", ha reblat Juncà, indignat especialment per les referències a "enfrontaments". "S'han produït atacs de grups feixistes cap a gent que es manifestava per la llibertat de presos polítics. És una carta indignant i el poc que podíem fer era trencar-la", ha tancat.
En este sentit, Juncà vol plasmar en la seua resposta oficial a Millo, "paràgraf per paràgraf", que el consistori "sempre vetllem per tots els veïns, pensin com pensen i voten com voten, faltaria més". "Cosa que ells no fan", retreu. Considera que este plantejament no topa amb la seua ideologia independentista i de suport al "govern legítim de la Generalitat". "Ens sembla molt bé l'article que cita –Millo es referia al 103 de la Constitució Espanyola sobre la neutralitat de les administracions- però ja el complim en la nostra tasca dia a dia com a servei públic", tanca. Relata que en el cas concret el cas de la Torre, fins este moment, la presència de símbols reclamant la llibertat dels presos no ha estat objecte de conflicte ni de problemes. Únicament, apunta que durant els últims dies de la campanya electoral per les eleccions del 21-D, la Junta Electoral va obligar el consistori a retirar una bandera "que feia deu anys que i era" així com retirar llaços grogs de la plaça.
L'alcalde d'estr petit municipi de la Ribera d'Ebre, que va guanyar les eleccions sota les sigles de Junts per la Torre-Acord Municipal –aconseguint els cinc regidors possibles-, ha acusat Millo i el govern espanyol d'haver estat "els primers a trencar la convivència de la ciutadania". Entén que la carta "forma part del joc de perseguir tot el que fa olor de català" i que suposa una "amenaça" als alcaldes. "Si pensen que així faran menys independentistes i ens abraçarem a la seua causa, ho porten clar", ha reblat Juncà, indignat especialment per les referències a "enfrontaments". "S'han produït atacs de grups feixistes cap a gent que es manifestava per la llibertat de presos polítics. És una carta indignant i el poc que podíem fer era trencar-la", ha tancat.
En este sentit, Juncà vol plasmar en la seua resposta oficial a Millo, "paràgraf per paràgraf", que el consistori "sempre vetllem per tots els veïns, pensin com pensen i voten com voten, faltaria més". "Cosa que ells no fan", retreu. Considera que este plantejament no topa amb la seua ideologia independentista i de suport al "govern legítim de la Generalitat". "Ens sembla molt bé l'article que cita –Millo es referia al 103 de la Constitució Espanyola sobre la neutralitat de les administracions- però ja el complim en la nostra tasca dia a dia com a servei públic", tanca. Relata que en el cas concret el cas de la Torre, fins este moment, la presència de símbols reclamant la llibertat dels presos no ha estat objecte de conflicte ni de problemes. Únicament, apunta que durant els últims dies de la campanya electoral per les eleccions del 21-D, la Junta Electoral va obligar el consistori a retirar una bandera "que feia deu anys que i era" així com retirar llaços grogs de la plaça.