14
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
16:44h
L’Associació de Veïns de la Pobla ha organitzat el cap de semana les I Jornades dels Maquis, que han repassat el seu perfil, els escenaris, els fets històrics de la repressió i els principals protagonistas. L’Ajuntament i l’associació han descobert una placa en memòria seua.
Eren guerrillers que escapaven de la Guàrdia Civil i van ser fidels als principis democràtics i a les seues idees antifranquistes. Les muntanyes de la Tinença de Benifassà van ser l'escenari perfecte pel qual es van moure entre masies, senders i campaments, mantenint viva la flama de la lluita contra el feixisme.
Unes 200 persones han participat este cap de setmana en els actes programats en el marc de les I Jornades, que s'han desenvolupat en diversos espais com la Societat, el mas de la Pastora, la Teuleria i diferents immobles de la Pobla, escenaris de fets relacionats amb els maquis, que es van dixar veure per la comarca on adquirien productes d'alimentació i neteja, van realitzar actes polítics, ajusticiaments, etc. La població es va relacionar amb els guerrillers de forma més o menys voluntària i van veure la seua vida complicada per la presència de contrapartides, mesures decretades en la lluita contra els maquis i repressió.
La Tinença de Benifassà ha reunit este cap de setmana a ponents que han analitzat l'existència d'estos grups des de diferents òptiques. Així, Miquel Ibáñez, director conservador del Parc Natural, va analitzar l'impacte que van suposar les mesures de terra cremada, les restriccions al tancament de masies, les contrapartides i execucions. La periodista Clàudia Ruiz va presentar algunes de les seues conclusions sobre les entrevistes realitzades pel territori, cançons, pel·lícules i llibres. El catedràtic de la URV autor de ‘Maquis, el puño que golpeó al franquismo’, Josep Sánchez Cervelló, va desgranar l'activitat guerrillera de la zona i va destacar "l'alt nivell acadèmic dels mateixos". Per la seua banda Raúl González, autor de Maquis i masovers (Onada Edicions, 2018) va analitzar la sort dels masovers, que van col·laborar amb els maquis, els seus motius ideològics i repressió de la Guàrdia Civil. Josep Prades va realizar una emotiva narració d’episodis viscuts a la comarca de la Tinença.
Les jornades van servir per segellar amb abraçades entre famílies de masies fets històrics que van tindrelloc fa dècades, van intervindre ancians que van presenciar la presència de maquis i contrapartides quan eren xiquets i, fins i tot, familiars de Florencio Pla 'La Pastora', com la seua neboda-néta Elena. Raúl González ha indicat que "este maqui s'ha mitificat probablement, ja que va ser un supervivent, no estava especialment ideologitzat, va saber adaptar-se a les adversitats i per a res va ser el terror i manipuladort de què parlava la premsa franquista de l'època, ja que va tindre molt poc protagonisme en les accions del AGLA. Encara no s'ha fett una biografia d'ell".
Per la seua banda, Elena, que porta 10 anys investigant sobre el record de Florencio Pla, ha indicat que "era volgut per la família i s'ha escrit de forma molt falsa de tots nosaltres. Els nostres avantpassats van patir la repressió i la por. Amb 49 anys no vaig poder conèixer al meu oncle, ens van dir que havia mort el 2004, no ens van permetre conèixer-lo, no sabem la seua història, com es va sentir. La lluita és ara treure el morbo i posar en el lloc que li toca al meu oncle. Va ser un supervivent que es va haver de fer maqui, però era pastor. Ens deien que no anessem a Vallibona que no el volien i resulta que allà l'adoren i fins i tot ens van oferir fer una associació d'amics de Florencio Pla Meseguer, on volem buscar la seua història i la de la comarca dels Ports a través d'activitats de recuperació de la memòria. A poc a poc se’n va la por i s'està dignificant la memòria del meu oncle, amb jornades, obres de teatre i poesia", ha explicat una satisfeta Elena.
Per la seua banda Joan Beltrán, coordinador de les jornades, ha remarcat el "absolut èxit", de les I Jornades, que han conclòs amb un sentit homenatge d'Ajuntament i veïns cap a les víctimes d'aquells convulsos anys. Es va descobrir un monòlit i es va destapar una placa al cementiri vell de record cap a les víctimes de la repressió franquista.
Eren guerrillers que escapaven de la Guàrdia Civil i van ser fidels als principis democràtics i a les seues idees antifranquistes. Les muntanyes de la Tinença de Benifassà van ser l'escenari perfecte pel qual es van moure entre masies, senders i campaments, mantenint viva la flama de la lluita contra el feixisme.
Unes 200 persones han participat este cap de setmana en els actes programats en el marc de les I Jornades, que s'han desenvolupat en diversos espais com la Societat, el mas de la Pastora, la Teuleria i diferents immobles de la Pobla, escenaris de fets relacionats amb els maquis, que es van dixar veure per la comarca on adquirien productes d'alimentació i neteja, van realitzar actes polítics, ajusticiaments, etc. La població es va relacionar amb els guerrillers de forma més o menys voluntària i van veure la seua vida complicada per la presència de contrapartides, mesures decretades en la lluita contra els maquis i repressió.
La Tinença de Benifassà ha reunit este cap de setmana a ponents que han analitzat l'existència d'estos grups des de diferents òptiques. Així, Miquel Ibáñez, director conservador del Parc Natural, va analitzar l'impacte que van suposar les mesures de terra cremada, les restriccions al tancament de masies, les contrapartides i execucions. La periodista Clàudia Ruiz va presentar algunes de les seues conclusions sobre les entrevistes realitzades pel territori, cançons, pel·lícules i llibres. El catedràtic de la URV autor de ‘Maquis, el puño que golpeó al franquismo’, Josep Sánchez Cervelló, va desgranar l'activitat guerrillera de la zona i va destacar "l'alt nivell acadèmic dels mateixos". Per la seua banda Raúl González, autor de Maquis i masovers (Onada Edicions, 2018) va analitzar la sort dels masovers, que van col·laborar amb els maquis, els seus motius ideològics i repressió de la Guàrdia Civil. Josep Prades va realizar una emotiva narració d’episodis viscuts a la comarca de la Tinença.
Les jornades van servir per segellar amb abraçades entre famílies de masies fets històrics que van tindrelloc fa dècades, van intervindre ancians que van presenciar la presència de maquis i contrapartides quan eren xiquets i, fins i tot, familiars de Florencio Pla 'La Pastora', com la seua neboda-néta Elena. Raúl González ha indicat que "este maqui s'ha mitificat probablement, ja que va ser un supervivent, no estava especialment ideologitzat, va saber adaptar-se a les adversitats i per a res va ser el terror i manipuladort de què parlava la premsa franquista de l'època, ja que va tindre molt poc protagonisme en les accions del AGLA. Encara no s'ha fett una biografia d'ell".
Per la seua banda, Elena, que porta 10 anys investigant sobre el record de Florencio Pla, ha indicat que "era volgut per la família i s'ha escrit de forma molt falsa de tots nosaltres. Els nostres avantpassats van patir la repressió i la por. Amb 49 anys no vaig poder conèixer al meu oncle, ens van dir que havia mort el 2004, no ens van permetre conèixer-lo, no sabem la seua història, com es va sentir. La lluita és ara treure el morbo i posar en el lloc que li toca al meu oncle. Va ser un supervivent que es va haver de fer maqui, però era pastor. Ens deien que no anessem a Vallibona que no el volien i resulta que allà l'adoren i fins i tot ens van oferir fer una associació d'amics de Florencio Pla Meseguer, on volem buscar la seua història i la de la comarca dels Ports a través d'activitats de recuperació de la memòria. A poc a poc se’n va la por i s'està dignificant la memòria del meu oncle, amb jornades, obres de teatre i poesia", ha explicat una satisfeta Elena.
Per la seua banda Joan Beltrán, coordinador de les jornades, ha remarcat el "absolut èxit", de les I Jornades, que han conclòs amb un sentit homenatge d'Ajuntament i veïns cap a les víctimes d'aquells convulsos anys. Es va descobrir un monòlit i es va destapar una placa al cementiri vell de record cap a les víctimes de la repressió franquista.