mostra

Els paisatges d'Amposta, Split i Sicília conflueixen en una exposició a Lo Pati

La mostra 'One land, one thousand landscapes' s'inaugura este 17 de maig i es podrà veure fins al 27

Explora la simbiosi entre educació, art i paisatge

, Amposta | 14/05/2018 a les 12:05h
Arxivat a: Medi ambient, delta de l'Ebre, paisatges, exposició, Lo Pati, Amposta, Split, Sicília
Un detall de la mostra, amb un grup dels estudiants que l'han muntat.
Un detall de la mostra, amb un grup dels estudiants que l'han muntat. | Cedida
Els paisatges d’Amposta i el delta de l’Ebre, Split (Croàcia) i Vittoria (Sicília) confluiran en una mateixa exposició a Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre, que s’inaugurarà este dijous 17 de maig, a les 19:00 hores, i que porta per títol One land, one thousand landscapes 1L1000L. Mapping the experience of living and being in a place.

Esta mostra és la culminació d’un projecte d’abast internacional que s’emmarca en el programa de la Comissió Europea per a l’educació, la formació, la joventut i l’esport, Erasmus+ en la qual durant dos cursos acadèmics hi han intervingut uns 400 estudiants de secundària de l’Institut de Tecnificació d’Amposta, de l’Instituto Comprensivo Filippo Traina de  Vittoria (Sicília) i del III Gimnazija Split d’Split (Croàcia), així com també el professorat d'estos tres centres educatius. De fet, en el muntatge d’esta mostra, que s’està duent a terme estos dies al Centre d’Art, hi intervindran 40 estudiants de l’Institut de Tecnificació, 10 estudiants de l’institut italià i 10 més del croat.

Des del primer moment, el projecte ha comptat amb la implicació directa del Centre d’Art, a través de l’Aula al Pati, que coordina l’artista Alfred Porres, per l’especial vinculació amb el paisatge, una de les singularitats del Centre d’Art ebrenc, i també perquè representa una important oportunitat d’expandir l’art contemporani als centres educatius. “És un dels aspectes en què estem treballant”, apunta Aida Boix, directora de Lo Pati.

One land, on thousand landscapes o Un territori, mil paisatges compta també amb el suport del Parc Natural del Delta de l’Ebre i pretén indagar i reinterpretar el paisatge que ens envolta a través de la  creació comunitària i l’intercanvi cultural. La proposta parteix de la base que d’un espai geogràfic definit i concret poden sorgir tants paisatges com mirades s’hi projecten. Tot depèn dels relats que hi teixim i de la intersecció de múltiples vectors (econòmics, polítics, socials i culturals). El propòsit ha estat cartografiar estos paisatges superposats al territori de cadascun dels centres educatius per articular una descripció densa i complexa de l’entorn que s’habita. “És un tema molt transversal que a nivell didàctic ha permès treballar-lo dins de pràcticament totes les matèries, des de les ciències socials i naturals fins a les matemàtiques”, apunta Alfred Porres, que ja fa anys que explora esta interessant simbiosi entre art i pedagogia.

Des de l’Institut de Tecnificació destaquen que ha estat encertat treballar el paisatge amb d’altres països mediterranis, per les similituds que han donat molt de joc a l’intercanvi,  i també assenyalen que ha estat interessant incorporar alumnes de diferents edats: de 10 a 12, els italians; de 13 a 15 els d’Amposta; i de 17 i 18 els de Croàcia.

La mostra, que fins al 27 de maig es podrà visitar al Pati, consta de quatre àmbits diferents:

BATSCAPE INITIATIVE. Un dels objectius del projecte ha estat transformar el paisatge i ho han fet a través dels ratpenats, uns petits mamífers voladors i en retrocés poblacional. La intervenció en l’espai ha consistit en la instal·lació de caixes niu per a ratpenats en diferents punts. En el cas d’Amposta a la vora del canal. A l’exposició es podran veure algunes d’estes caixes, reproduccions de diferents espècies de ratpenats com el més petit del món, i també una ala articulada a escala humana de ratpenat, entre altres elements. 

1 m2 OF LANDSCAPE. Són nou peces d’un metre quadrat cadascuna, tres per territori, dins de les quals hi ha un material que representa parcialment el paisatge natural d’aquell territori. Així en el cas del delta de l’Ebre s’han buscat tres materials que reflecteixin els canvis del delta al llarg de l’any: terrossos de terra de l’arrossar, aigua i pallús d’arròs. En el cas d’Split, pedres de platja, ginesta i sal. I en el cas de Vittoria, olivera, palla i marge de pedra.

OVERLAPPING LANDSCAPES. És el leimotiv del projecte. Comprendre que a partir de les diferents mirades d’un mateix territori es poden projectar molts paisatges. Dins de cada territori s’ha fet el mateix exercici de buscar quins són els llocs referents d’aquell territori a  nivell institucional (ajuntaments, museus,...), comercial (empreses, webs turístiques...) o marginals (xarxes socials, entitats...). Això s’ha plasmat a través de tres mapes marcats amb icones de localització de diferents colors. Després, s’ha fet una cerca a Google del nom de cada ciutat i s’han referenciat les 100 primeres entrades. Un núvol de paraules recull el resultat d’esta cerca. La mida dels mots és proporcional al número de vegades que un lloc apareix a la cerca.

DIALOGUING LANDSCAPES. Aquí es tracta de posar en diàleg els paisatges possibles dels territoris dels tres centres participants. Per dur a terme l’activitat es va proposar a cada centre que aportés cinc imatges del seu territori i les descrigués en un text, la resta de centres havien de buscar cinc imatges que es poguessen associar al text rebut.  El resultat són 15 panells cadascun del quals recull una descripció i tres imatges, una de cada territori sense saber ben bé quina de totes les imatges va originar el text i quines en van ser conseqüència.

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Exteriors de la cooperativa de Soldebre.
Exteriors de la cooperativa de Soldebre.
01/01/1970
L'home, de 71 anys, és veí de Roquetes
Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell, al Suprem
Dolors Bassa, Raül Romeva i Carme Forcadell, al Suprem | ACN
01/01/1970
La germana de Bassa explica que el canvi és per evitar que l'exconsellera haja de fer esforços a l'hora de pujar a la llitera
Una estació d'ITV
Una estació d'ITV
01/01/1970
Entra en vigor la modificació del reglament de la inspecció tècnica de vehicles
Imatge de recurs d'un uniforme de la Policia Local d'Amposta.
Imatge de recurs d'un uniforme de la Policia Local d'Amposta. | Cedida
01/01/1970
L'home hauria sostret un telèfon mòbil, una cartera i alguns objectes personals
Un moment de la trobada amb la premsa, dillus al matí a la Diputació de Tarragona.
Un moment de la trobada amb la premsa, dillus al matí a la Diputació de Tarragona. | Cedida
01/01/1970
Esta setmana hi haurà una sessió de treball a Tortosa, a més d'Alcover i el Vendrell
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència.
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP.
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts