14
de maig
del
2018
Actualitzat
el
17
de maig
a les
17:14h
Els paisatges d’Amposta i el delta de l’Ebre, Split (Croàcia) i Vittoria (Sicília) confluiran en una mateixa exposició a Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre, que s’inaugurarà este dijous 17 de maig, a les 19:00 hores, i que porta per títol One land, one thousand landscapes 1L1000L. Mapping the experience of living and being in a place.
Esta mostra és la culminació d’un projecte d’abast internacional que s’emmarca en el programa de la Comissió Europea per a l’educació, la formació, la joventut i l’esport, Erasmus+ en la qual durant dos cursos acadèmics hi han intervingut uns 400 estudiants de secundària de l’Institut de Tecnificació d’Amposta, de l’Instituto Comprensivo Filippo Traina de Vittoria (Sicília) i del III Gimnazija Split d’Split (Croàcia), així com també el professorat d'estos tres centres educatius. De fet, en el muntatge d’esta mostra, que s’està duent a terme estos dies al Centre d’Art, hi intervindran 40 estudiants de l’Institut de Tecnificació, 10 estudiants de l’institut italià i 10 més del croat.
Des del primer moment, el projecte ha comptat amb la implicació directa del Centre d’Art, a través de l’Aula al Pati, que coordina l’artista Alfred Porres, per l’especial vinculació amb el paisatge, una de les singularitats del Centre d’Art ebrenc, i també perquè representa una important oportunitat d’expandir l’art contemporani als centres educatius. “És un dels aspectes en què estem treballant”, apunta Aida Boix, directora de Lo Pati.
One land, on thousand landscapes o Un territori, mil paisatges compta també amb el suport del Parc Natural del Delta de l’Ebre i pretén indagar i reinterpretar el paisatge que ens envolta a través de la creació comunitària i l’intercanvi cultural. La proposta parteix de la base que d’un espai geogràfic definit i concret poden sorgir tants paisatges com mirades s’hi projecten. Tot depèn dels relats que hi teixim i de la intersecció de múltiples vectors (econòmics, polítics, socials i culturals). El propòsit ha estat cartografiar estos paisatges superposats al territori de cadascun dels centres educatius per articular una descripció densa i complexa de l’entorn que s’habita. “És un tema molt transversal que a nivell didàctic ha permès treballar-lo dins de pràcticament totes les matèries, des de les ciències socials i naturals fins a les matemàtiques”, apunta Alfred Porres, que ja fa anys que explora esta interessant simbiosi entre art i pedagogia.
Des de l’Institut de Tecnificació destaquen que ha estat encertat treballar el paisatge amb d’altres països mediterranis, per les similituds que han donat molt de joc a l’intercanvi, i també assenyalen que ha estat interessant incorporar alumnes de diferents edats: de 10 a 12, els italians; de 13 a 15 els d’Amposta; i de 17 i 18 els de Croàcia.
La mostra, que fins al 27 de maig es podrà visitar al Pati, consta de quatre àmbits diferents:
BATSCAPE INITIATIVE. Un dels objectius del projecte ha estat transformar el paisatge i ho han fet a través dels ratpenats, uns petits mamífers voladors i en retrocés poblacional. La intervenció en l’espai ha consistit en la instal·lació de caixes niu per a ratpenats en diferents punts. En el cas d’Amposta a la vora del canal. A l’exposició es podran veure algunes d’estes caixes, reproduccions de diferents espècies de ratpenats com el més petit del món, i també una ala articulada a escala humana de ratpenat, entre altres elements.
1 m2 OF LANDSCAPE. Són nou peces d’un metre quadrat cadascuna, tres per territori, dins de les quals hi ha un material que representa parcialment el paisatge natural d’aquell territori. Així en el cas del delta de l’Ebre s’han buscat tres materials que reflecteixin els canvis del delta al llarg de l’any: terrossos de terra de l’arrossar, aigua i pallús d’arròs. En el cas d’Split, pedres de platja, ginesta i sal. I en el cas de Vittoria, olivera, palla i marge de pedra.
OVERLAPPING LANDSCAPES. És el leimotiv del projecte. Comprendre que a partir de les diferents mirades d’un mateix territori es poden projectar molts paisatges. Dins de cada territori s’ha fet el mateix exercici de buscar quins són els llocs referents d’aquell territori a nivell institucional (ajuntaments, museus,...), comercial (empreses, webs turístiques...) o marginals (xarxes socials, entitats...). Això s’ha plasmat a través de tres mapes marcats amb icones de localització de diferents colors. Després, s’ha fet una cerca a Google del nom de cada ciutat i s’han referenciat les 100 primeres entrades. Un núvol de paraules recull el resultat d’esta cerca. La mida dels mots és proporcional al número de vegades que un lloc apareix a la cerca.
DIALOGUING LANDSCAPES. Aquí es tracta de posar en diàleg els paisatges possibles dels territoris dels tres centres participants. Per dur a terme l’activitat es va proposar a cada centre que aportés cinc imatges del seu territori i les descrigués en un text, la resta de centres havien de buscar cinc imatges que es poguessen associar al text rebut. El resultat són 15 panells cadascun del quals recull una descripció i tres imatges, una de cada territori sense saber ben bé quina de totes les imatges va originar el text i quines en van ser conseqüència.
Esta mostra és la culminació d’un projecte d’abast internacional que s’emmarca en el programa de la Comissió Europea per a l’educació, la formació, la joventut i l’esport, Erasmus+ en la qual durant dos cursos acadèmics hi han intervingut uns 400 estudiants de secundària de l’Institut de Tecnificació d’Amposta, de l’Instituto Comprensivo Filippo Traina de Vittoria (Sicília) i del III Gimnazija Split d’Split (Croàcia), així com també el professorat d'estos tres centres educatius. De fet, en el muntatge d’esta mostra, que s’està duent a terme estos dies al Centre d’Art, hi intervindran 40 estudiants de l’Institut de Tecnificació, 10 estudiants de l’institut italià i 10 més del croat.
Des del primer moment, el projecte ha comptat amb la implicació directa del Centre d’Art, a través de l’Aula al Pati, que coordina l’artista Alfred Porres, per l’especial vinculació amb el paisatge, una de les singularitats del Centre d’Art ebrenc, i també perquè representa una important oportunitat d’expandir l’art contemporani als centres educatius. “És un dels aspectes en què estem treballant”, apunta Aida Boix, directora de Lo Pati.
One land, on thousand landscapes o Un territori, mil paisatges compta també amb el suport del Parc Natural del Delta de l’Ebre i pretén indagar i reinterpretar el paisatge que ens envolta a través de la creació comunitària i l’intercanvi cultural. La proposta parteix de la base que d’un espai geogràfic definit i concret poden sorgir tants paisatges com mirades s’hi projecten. Tot depèn dels relats que hi teixim i de la intersecció de múltiples vectors (econòmics, polítics, socials i culturals). El propòsit ha estat cartografiar estos paisatges superposats al territori de cadascun dels centres educatius per articular una descripció densa i complexa de l’entorn que s’habita. “És un tema molt transversal que a nivell didàctic ha permès treballar-lo dins de pràcticament totes les matèries, des de les ciències socials i naturals fins a les matemàtiques”, apunta Alfred Porres, que ja fa anys que explora esta interessant simbiosi entre art i pedagogia.
Des de l’Institut de Tecnificació destaquen que ha estat encertat treballar el paisatge amb d’altres països mediterranis, per les similituds que han donat molt de joc a l’intercanvi, i també assenyalen que ha estat interessant incorporar alumnes de diferents edats: de 10 a 12, els italians; de 13 a 15 els d’Amposta; i de 17 i 18 els de Croàcia.
La mostra, que fins al 27 de maig es podrà visitar al Pati, consta de quatre àmbits diferents:
BATSCAPE INITIATIVE. Un dels objectius del projecte ha estat transformar el paisatge i ho han fet a través dels ratpenats, uns petits mamífers voladors i en retrocés poblacional. La intervenció en l’espai ha consistit en la instal·lació de caixes niu per a ratpenats en diferents punts. En el cas d’Amposta a la vora del canal. A l’exposició es podran veure algunes d’estes caixes, reproduccions de diferents espècies de ratpenats com el més petit del món, i també una ala articulada a escala humana de ratpenat, entre altres elements.
1 m2 OF LANDSCAPE. Són nou peces d’un metre quadrat cadascuna, tres per territori, dins de les quals hi ha un material que representa parcialment el paisatge natural d’aquell territori. Així en el cas del delta de l’Ebre s’han buscat tres materials que reflecteixin els canvis del delta al llarg de l’any: terrossos de terra de l’arrossar, aigua i pallús d’arròs. En el cas d’Split, pedres de platja, ginesta i sal. I en el cas de Vittoria, olivera, palla i marge de pedra.
OVERLAPPING LANDSCAPES. És el leimotiv del projecte. Comprendre que a partir de les diferents mirades d’un mateix territori es poden projectar molts paisatges. Dins de cada territori s’ha fet el mateix exercici de buscar quins són els llocs referents d’aquell territori a nivell institucional (ajuntaments, museus,...), comercial (empreses, webs turístiques...) o marginals (xarxes socials, entitats...). Això s’ha plasmat a través de tres mapes marcats amb icones de localització de diferents colors. Després, s’ha fet una cerca a Google del nom de cada ciutat i s’han referenciat les 100 primeres entrades. Un núvol de paraules recull el resultat d’esta cerca. La mida dels mots és proporcional al número de vegades que un lloc apareix a la cerca.
DIALOGUING LANDSCAPES. Aquí es tracta de posar en diàleg els paisatges possibles dels territoris dels tres centres participants. Per dur a terme l’activitat es va proposar a cada centre que aportés cinc imatges del seu territori i les descrigués en un text, la resta de centres havien de buscar cinc imatges que es poguessen associar al text rebut. El resultat són 15 panells cadascun del quals recull una descripció i tres imatges, una de cada territori sense saber ben bé quina de totes les imatges va originar el text i quines en van ser conseqüència.