09
de maig
del
2018
Actualitzat
el
10
de maig
a les
9:50h
L'Associació Professional de Tècnics en seguretat nuclear i protecció radiològica del Consell de Seguretat Nuclear (ASTECSN) ha exigit que l'organisme regulador tinga més funcions i més capacitat de supervisió en el futur reglament de protecció de la salut enfront de la radioactivitat.
Així consta en les al·legacions que l'ASTECSN ha presentat al projecte de Reglament sobre Protecció de la Salut contra els riscos derivats de l'exposició a les radiacions ionitzants, perquè consideren que aquesta normativa té "importància" pel que fa a la protecció radiològica de la societat.
L'entitat ha presentat un conjunt de més de 70 al·legacions al text perquè segons ha explicat a Europa Press la presidenta de ASTECSN, Neus Sánchez Guitián, és "l'única via" que els han dixat per poder traslladar les seues inquietuds en este procés, atès que assegura que han tancat altres possibles vies de participació d'esta associació amb l'organisme regulador.
Per això, afegix que l'associació exigix que el CSN treballe amb més transparència i que es faça públic un informe per comprovar que es complixen "totes i cadascuna de les exigències" que establix la Directiva EURATOM 2013/59, que establix les normes de seguretat bàsiques per a la protecció contra els perills derivats de l'exposició a radiacions ionitzants.
"Entenem que el primer és que el CSN faci públic un informe de conjunt que permeti conèixer l'aplicació de cada un dels articles de la Directiva en el seu ordenament jurídic. De vegades, en legislar per parts, es perd aquesta visió global que és necessària per assegurar amb transparència aquest compliment", ha afegit.
En concret, veu que cal "aclarir i debatre" en quina mesura el CSN està renunciant a algunes de les funcions establertes en la seua Llei de creació, en qualitat de "únic organisme responsable en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica" i afegix que precisament, una d'elles és la protecció del medi ambient enfront de la radioactivitat d'origen artificial.
Per exemple, opina que "no està clar" en la redacció actual proposta del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital, que siga el CSN qui ha d'aprovar pràctiques per a les quals calga estimar les dosis rebudes pels membres del públic, o bé indicar situacions en què ja no siga necessària esta avaluació.
"L'estimació de les dosis a llarg termini i els efectes mediambientals són debats que estan pendents i que en altres països europeus tenen la seva legislació al respecte", ha comparat la presidenta del col·lectiu. Segons la seua opinió, es poden establir regulacions sobre això que consideren la protecció radiològica de tot l'ecosistema.
Altres de les al·legacions de l'entitat són les qüestions relacionades amb els efectes de radiació d'origen natural, com és el cas del gas radó (gas radioactiu que sorgix des del terra i que s'acumula en interiors i pot arribar a generar malalties greus).
A este respecte, l'associació valora que s'estan fent "avenços" però advertix que, segons ells el CSN "no pot quedar fora de decisions tan rellevants com el Pla Nacional contra el Radó que, segons la redacció actual del text quedaria gestionada pel Ministeri de Sanitat".
Per a Sánchez, el CSN ha d'estar "en tot cas supervisant, avaluant, marcant criteris i fent un seguiment continuat dels resultats perquè" no s'ha de baixar la guàrdia en un assumpte "que té efectes perniciosos en la salut de la població en zones amb alt risc"
En este context, ha informat que ha sol·licitat al Congrés dels Diputats que aprovi les propostes de la ASTECSN dirigides a millorar el funcionament del regulador nuclear al qual acusa de no aplicar en estos moments els criteris de transparència i independència que són fonamentals per garantir la seguretat i la protecció radiològica.
"Cal que les sessions del ple del CSN siguin públiques i que les actes del ple permetin conèixer els debats tècnics que tenen lloc en el seu si, si és que els tenen", ha reclamat un cop més Sánchez, ja que l'organització persistix des de fa dos anys en aquesta petició.