30
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
11:26h
L'Audiència de Barcelona ha imposat una multa de 1.500 euros als diputats d'ERC al Parlament i exalts càrrecs del Govern català, el rapitenc Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, per presentar un escrit de recusació contra el jutge que intrueix el cas, Juan Antonio Ramírez Sunyer, una maniobra que l’Audiència de Barcelona conclou que s’ha realitzat “amb mala fe”, segons publica El Periódico.
El tribunal de la Secció Segona ha imposat la mateixa sanció a Josep Masoliver Puig, de la fundació PuntCat i a Juan Manel Gómez Sanz, cap de riscos del Centre de Seguretat de la Infomació a Catalunya (Cesicat).
Salvadó i Jové es troben com a investigats en este procés judicial pel qual van ser detinguts el passat 20 de setembre. Tots dos van presentar un escrit de recusació contra el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer en considerar que tenia un "interès directe o indirecte" en el plet. A la petició s’hi van afegir els altres dos multats.
L’Audiència de Barcelona ha rebutjat tots els motius al·legats per Salvadó i Jové per recusar el jutge i considera que l’acció s’ha fet “amb mala fe” amb l'objectiu d'“apartar del coneixement de la causa el jutge que ja la coneixia, sent conscients que la seva pretensió mancava del més mínim fonament, en basar-se en simples al·legacions no sustentades en cap element probatori que les avalessin”, conclou l’Audiència.
El tribunal de la Secció Segona ha imposat la mateixa sanció a Josep Masoliver Puig, de la fundació PuntCat i a Juan Manel Gómez Sanz, cap de riscos del Centre de Seguretat de la Infomació a Catalunya (Cesicat).
Salvadó i Jové es troben com a investigats en este procés judicial pel qual van ser detinguts el passat 20 de setembre. Tots dos van presentar un escrit de recusació contra el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer en considerar que tenia un "interès directe o indirecte" en el plet. A la petició s’hi van afegir els altres dos multats.
L’Audiència de Barcelona ha rebutjat tots els motius al·legats per Salvadó i Jové per recusar el jutge i considera que l’acció s’ha fet “amb mala fe” amb l'objectiu d'“apartar del coneixement de la causa el jutge que ja la coneixia, sent conscients que la seva pretensió mancava del més mínim fonament, en basar-se en simples al·legacions no sustentades en cap element probatori que les avalessin”, conclou l’Audiència.