El BEI admet que va obviar avaluar el risc sísmic a l'hora de finançar amb més de 1.400 MEUR el projecte Castor

L'informe de resposta a la reclamació de la Plataforma del Sénia es limita a proposar millores internes en diversos àmbits però descarta assumir responsabilitats pel cas

El ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, el ministre d'Exteriors, José Manuel Margallo, i el president valencià Alberto Fabra, durant la seua visita al magatzem Castor
El ministre d'Indústria i Energia, José Manuel Soria, el ministre d'Exteriors, José Manuel Margallo, i el president valencià Alberto Fabra, durant la seua visita al magatzem Castor | Arxiu ACN
Redacció
25 d'abril del 2018
Actualitzat el 26 d'abril a les 10:17h
El Banc Europeu d'Inversions (BEI) admet que no va avaluar ni controlar adequadament aspectes com el risc sísmic associat al projecte Castor a l'hora d'aprovar el finançament de la seua construcció amb una emissió de bons per valor de 1.434 milions d'euros. Així consta a l'informe de resposta de les reclamacions presentades per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i un particular al qual ha tingut accés l'ACN. Tot i assumir també mancances a l'hora d'analitzar la fragmentació del projecte, els impactes sobre el patrimoni cultural o les condicions de consulta pública, l'organisme financer comunitari es limita a exposar algunes recomanacions de "millora" en els procediments interns i es nega a assumir responsabilitats sobre el finançament. Sosté que, després que l'exconcessionària Escal UGS li retornés els diners gràcies a la indemnització aprovada pel govern espanyol i ara anul·lada per la sentència del Tribunal Constitucional, s'ha desvinculat definitivament del projecte.

En un "informe de conclusions" on predomina l'ús del temps verbal condicional, l'organisme financer públic reconeix amb la boca petita que podia haver vigilat de forma més efectiva i diligent el desenvolupament del primer projecte escollit a la Unió Europea per posar en marxa el mecanisme de finançament milionari d'infraestructures estratègiques conegut com a Project Bond Credit Enhancement. Sobre el paper, l'organisme financer públic de la Unió Europea reconeix que tenia l'obligació d'efectuar una "adequada avaluació ambiental" per poder autoritzar l'operació, a partir de la informació aportada pel promotor, Escal UGS, filial del grup ACS, així com d'altres parts interessades. L'informe reconeix que es van ometre aspectes essencials que van portar al fracàs tècnic i econòmic del magatzem de gas submarí.

"El BEI hauria pogut anar més enllà en el seu procés de diligència deguda i examinar els riscos associats a la sismicitat i a la geologia", admet sobre l'aspecte clau en el fracàs i posterior tancament governamental de les instal·lacions. Concretament, afegix, podia haver sol·licitat dictàmens a terceres parts, diferents al promotor i als propis assessors tècnics de l'entitat. De fet, l'informe revela que l'aprovació de l'emissió de bons l'estiu de 2013, just abans de l'onada sísmica, es va fer sobre la base d'una avaluació de riscos de l'any 2010 –quan Escal UGS va presentar la primera sol·licitud de finançament- i reconeix que el banc no disposava de "cap anàlisi de risc de sismicitat des d'una perspectiva tècnica". 

Malgrat això i els més de mil terratrèmols causats per la injecció de gas en període de proves al jaciment submarí, els tècnics de la Divisió del Mecanisme de Reclamacions del BEI encarregats de redactar la resposta, consideren que la reclamació al respecte que va presentar al desembre de 2013 la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia és "infundada". Argumenten, emparant-se en les conclusions de l'informe encarregat pel govern espanyol al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Harvard, que en el moment d'efectuar-se les avaluacions "no existien estàndards o directrius industrials" per valorar estos riscos i tampoc existia "regulació específica" sobre la matèria. Una afirmació que contrasta amb el fet que la mateixa Escal UGS reconegués explícitament en el document informatiu destinats als potencials inversors que, efectivament, la possibilitat de provocar terratrèmols existia.

A la pràctica, el reconeixement es traduix únicament en la inclusió de "suggeriments de millora" gràcies a les "lliçons apreses" amb el Castor. En el cas de la sismicitat, planteja que s'efectuen "avaluacions de risc exhaustives i documentades, que podrien portar la imposició de condicions específiques i/o altres requisits" en el cas d'existir baixa probabilitat o incertesa sobre l'impacte sobre les persones i el medi, recorrent, com han fet en altres casos, a "consultors especialitzats" i documentant els dictàmens. En termes similars es manifesta sobre la possibilitat de vessaments de petroli: si bé entén que es van seguir correctament els procediments interns d'acord amb la normativa, constata que la possibilitat, per baixa que fos, de poder fer fracassar el projecte o causar danys requeriria un estudi del risc de forma "exhaustiva i documentada" amb la possibilitat d'imposar "condicions específiques".

Fragmentació del projecte

En la mateixa línia, els responsables d'examinar les reclamacions ventilen també per la via ràpida altres aspectes controvertits del projecte Castor que denunciava la Plataforma del Sénia i que, admeten, no es van gestionar de la forma més adequada. Així, constaten que no van avaluar la fragmentació del projecte com a maniobra per eludir el control ambiental de l'administració. Un extrem confirmat per una sentència del Tribunal Suprem, que ha anul·lat el gasoducte d'interconnexió de la planta terrestre amb la xarxa general perquè el seu traçat no va ser sotmès a estudi d'impacte ambiental. En este àmbit, proposen que s'emeten dictàmens i es documenten els resultats de les avaluacions de risc de projectes, inclosos casos judicials i amb anàlisis d'impacte per fonamentar la presa de decisions. En el cas dels impactes sobre la biodiversitat, demana aprofundir en el procediment per verificar si els projectes disposen del vistiplau de l'autoritat competent d'acord amb la Directiva d'Hàbitats, més enllà d'haver superat la Declaració d'Impacte Ambiental.

El BEI, d'altra banda, accepta també que "no es van avaluar" el impactes de les instal·lacions del projecte Castor sobre el patrimoni cultural del territori, en concret, del gasoducte d'interconnexió sobre la Via Augusta. Suggerix verificar que, en endavant, estos aspectes són "avaluats i atesos adequadament", a partir de l'elaboració de dictàmens i anàlisis de riscos per comprovar la seua rellevància perquè que siguen resolts pel promotor. L'informe també reconeix mancances importants en l'àmbit de la transparència durant la tramitació. Tot i considerar que els procediments de consulta pública es van desenvolupar segons la legislació espanyola i assegura que els documents tècnics den anglès presentats per l'empresa es van acabar traduint, qüestiona la "idoneïtat dels terminis i la disponibilitat dels terminis durant la consulta". Proposa, en este àmbit, l'establiment d'una "directriu apropiada" per avaluar la rellevància del procés de consulta pública, implementant i millorant les pràctiques, "verificant que les preocupacions i riscos rellevants" sorgits d'estos processos "siguen avaluats i atesos adequadament pel promotor".

El reconeixement d'errors dels responsables del mecanisme de reclamacions del BEI no va més enllà i acaba descartant la resta de les al·legacions de la Plataforma del Sénia qualificant-les d'"infundades". És el cas de la ubicació de la planta terrestre en sòl agrícola, fet que va portar a un jutjat de Castelló a anul·lar la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament de Vinaròs. "Es va donar prioritat a les consideracions relatives a la seguretat de les poblacions pròximes sobre l'ús del sòl", és justifica, tot afegint que es tracta d'un escenari "habitual en estos projectes". També considera correcta les mesures en matèria de contaminació i gestió dels residus. Per últim, el BEI rebutja que els promotors del Castor aprofitessen la major laxitud de la normativa valenciana: "aplicar la normativa catalana no hauria suposat cap canvia a l'Avaluació d'Impacte Ambiental", al·leguen. 

Cop de carpeta al Castor

Tot i el 'mea culpa' condicional, l'organisme no es planteja en cap cas la possibilitat de revisar o assumir responsabilitats pel finançament del fallit magatzem de gas submarí. "L'explotació del projecte ha estat posada en hibernació. El finançament del Banc ha estat reemborsat i el Banc ja no està involucrat en el projecte. El Mecanisme de Reclamació del BEI tancarà este cas amb el present informe", sentencia. Atribuïx les deficiències esmentades a les "dificultats" en el procés previ d'avaluació per la "complexitat" d'un projecte que comptava amb l'etiqueta de "prioritari" dins del programa de Xarxes Transeuropees d'Energia. També per l'elevat nombre d'al·legacions rebudes, la seua "canviant situació" i el "gran nombre de parts interessades". Apunta, a més, cap al promotor i beneficiari del finançament, Escal UGS, com a era el "responsable" d'aplicar els requisits que exigia el banc i la normativa. La redacció d'estes conclusions –en les quals han participat "perits externs"- arriba després d'un procés de cinc anys que va incloure desplaçaments de representants de l'organisme a les Terres del Sénia per entrevistar-se tant els reclamants com la promotora i recollir tota la informació necessària,

El BEI havia imposat com a condició a Escal UGS retornar de forma immediata l'import del finançament si el magatzem de gas Castor no es posava en marxa abans del 30 de novembre de 2014. Clausurat provisionalment pel govern espanyol des de setembre de 2013 i després de la renúncia de la filial d'ACS a la concessió el juliol de 2014, el decret aprovat pel govern espanyol dos mesos i mig després, ara suspès en bona mesura pel Tribunal Constitucional, va permetre els promotors cobrar 1.350 milions d'euros i retornar els bons als inversors del BEI dins del termini. El ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va justificar esta rapidesa amb el pretext de que un impagament podia generar un conflicte amb el BEI i una crisi de pagaments del sistema gasista espanyol en un moment financerament delicat per a l'euro. La fórmula de carregar la indemnització en la factura del gas als consumidors al llarg de 30 anys ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional.

L'estiu de 2013, l'accés al 'project bond' del BEI va permetre a la filial d'ACS accedir a una viva de finançament molt més avantatjosa respecte la que havia subscrit per finançar la construcció. En aquell moment, l'organisme tenia com a vicepresidenta l'exminista socialista Magdalena Álvarez. Així, just pràcticament en el moment que començaven les injeccions en període de proves al magatzem que van acabar desencadenant la crisi sísmica a partir de setembre, Escal UGS va poder substituir el crèdit sindicat amb dinou bancs a un 9,2% d'interès anual pels 1.434 milions d'euros de l'emissió de bons garantida per la mateixa institució a un 5,76% d'interès. El BEI, fins i tot, va comprar directament 300 milions de en bons i va habilitar una línia de liquiditat de 200. Uns recursos que, malgrat el miler de terratrèmols que les injeccions de gas van acabar provocant a partir de setembre de 2013, els inversors –bancs, fons de pensions o inversors particulars- van acabar recuperant sense haver assumit cap risc.