«‘Sóc un fréstec’ és una mescla d’aventura macarra, història d’amor i narrativa costumista xunga»

L’escriptor faldut Antoni Manel Muñoz, més conegut com 'Lo Mascarat' és l’autor d’una novel·la satírica que fa una caricatura dels arquetips més ebrencs

L’escriptor faldut Antoni Manel Muñoz, tanca la gira de “Fréstec” este Sant Jordi, posant a la venda els últims 50 exemplars
L’escriptor faldut Antoni Manel Muñoz, tanca la gira de “Fréstec” este Sant Jordi, posant a la venda els últims 50 exemplars | Cedida
Redacció
22 d'abril del 2018
Actualitzat a les 19:13h

-Ja tornes a estar de gira?
-Sí, per clausurar-la, que ja va des de l'estiu passat i la gent me començarà a dir pesat. Queden uns 50 exemplars i què millor que Sant Jordi, que la gent se torna mariana per comprar llibres, per donar-li final, fer punt i a part, i seguir treballant amb la segona part, que serà una fantasia molt forta.
 
-I quin balanç ens pots fer?

-De cine. Ha anat molt bé, als que se l'han llegit los ha agradat i mos han fet arribar que esperen la segona part en candeleta. El personatge ha arribat al cor de la gent, que és el que comptava. A Paco Fonollosa se'l reconeix a la família, amb el veí, el vell pudent del carrer, este era l'objectiu, que passés a formar part del nostre folklore. Amb "A l'americana" els vam fer pixar de riure, amb "Soc un fréstec", cagar de riure, i amb "Me cago'n los gats de Déu", la segona part, esperem fer-los boçar de riure.
 
–D’on surt Paco Fonollosa? És un personatge real?
–Real dins del meu cap socarrat, que a vegades fins i tot me parla. Seria l’equivalent a un Clint Eastwood «nostrat» (aprofito que està la paraula de moda) que està destinat a fer justícia contra la penya xunga de les Terres de l’Ebre, o que baixa per aquí a tocar els nassos. 
 
–I està inspirat en algú en concret?
–No està inspirat en ningú en concret, i a la vegada en moltes persones. És un híbrid que concentra lo pitjoret i lo milloret del que jo n’anomeno un «fréstec». És un personatge molt autòcton, tancat i regionalista que té extrema devoció i sent fervor per tot allò que té a casa i detesta de forma sistemàtica tot lo que ve de fora. Està estancat en la mentalitat de quan era jove i li rebenta que el món continue pegant voltes. A banda solt ser bastant fòbic de tot el que li ve de nou i acostuma a tindre una mentalitat bastant de dretes.
 
–I a què se dedica un fréstec?
–Sobretot a treballs manuals, però en este cas, Paco Fonollosa té un somni que li ve d’herència de son pare: aconseguir la millor clementina de les Terres de l’Ebre. I quan se pensa que cobrarà la collita i la podrà invertir fent els seus experiments, un pardalet li xerra que una multinacional s’ha instal·lat a la regió, que la cooperativa no li pagarà un duro i que ha de vendre la terra. I en lloc de ser «intel·ligent» i fer com tothom, ell contesta: «los collons».
 
–Quin poble és Veremari?
–Cap en concret, i tots a la vegada. He creat unes Terres de l’Ebre imaginàries per evitar que la gent se sente ofesa, que ja saps que aquí la gent té la pell molt fina i si toques festes, bous o marededéus, ets pell de mala manera. Així que per curar-me en salut he creat municipis inspirats en els reals, i això em permet fer el que vull.
 
–Què hi podem trobar dins la novel·la i quin vincle té amb «A l’americana»?
–El poble dels protagonistes és Veremari en els dos casos. Després, les dos són novel·les satíriques que a partir de la caricatura ens retraten dues societats diferents: mentre que «A l’americana» era una caricatura de la societat dels Estats Units des del punt de vista d’un descobridor, «Soc un fréstec» segueix l’estil caricaturesc però vista amb els ulls d’aquell que l’ha viscut i patit. És una mescla d’una aventura macarra, una història d’amor i una narrativa costumista xunga que recull des de què fan les velles xafarderes a la perruqueria fins a les fantasies sexuals d’un fréstec.
 
–Quin futur li espera a Paco Fonollosa?

–Dins de l’àmbit real, el terrenal, poc. El fréstec està en perill d’extinció i li queden, per sort, quatre telediaris. La mala notícia és que està sent substituït per una nova espècie, el garrulo. Dins del literari, seguirà fent riure en les seues aventures bucòliques. Ja anuncio que tindrà una segona part que s’està coent on hi haurà ‘cameos’ molt interessants. I tinc altres projectes en ment.

–Per exemple?
–Una novel·la on un alcalde vol fer un referèndum per a preguntar a la població si cal reinterpretar un símbol feixista.
 
–Això no és real?
–Pos també tens raó. Si és que al final la realitat supera qualsevol ficció. De totes formes, l’alcalde en qüestió, Ferran Bel, té tots els números de tindre un paper hegemònic a la propera novel·la de Paco Fonollosa. Podria dir-se que és el meu polític fetitxe, font inesgotable d’inspiració. I visc en l’esperança que farà el pròleg de la propera novel·la.
 
–I acceptarà?

–Si ve a la presentació, el vaig invitar per Twitter, em farà el més feliç de la contrada i em comprometo a dedicar-li el proper llibre i no rajar del PdeCat durant un any.