«Estem aquí per la llibertat i perquè sàpiguen que persistim»

“Això tindrà un ressó internacional brutal”, afirma un dels ebrencs mentre espera el bus de tornada a La Ràpita. És un dels components de la comitiva de centenars de persones que, a bord d’una quarentena d’autobusos, han sortit de bon matí de les Terres de l’Ebre per participar en la manifestació convocada per l'Espai Democràcia i Convivència que ha unit 750.000 persones (segons l’organització, i 315.000 segons la Guàrdia Urbana) en defensa de la democràcia i la llibertat dels presos polítics, ara que fa sis mesos que els Jordis van entrar a la presó. El crit massiu de “llibertat, presos polítics”, repetit una i altra vegada, s’aixecava sobre un silenci espés, dens i d'una tristor especialment colpidora. Com si este crit anés tallant una angoixa col·lectiva. A les pancantes, la mateixa consigna: “Demà pots ser tú”, advertia una. Els rostres dibuixats sobre cartons i plàstics dels empresonats i exiliats, entre ells a la presó la xertolina Carme Forcadell i també Raül Romeva, molt vinculat a les Terres de l'Ebre, desfilaven junts en una avinguda del Paral·lel calorosa i atapeïda de gent vinguda, de nou, d’arreu del país.

“Aquí estem, els mateixos, i els que no estan és perquè no han pogut”, afirma Josep Curto, un dels coordinadors de l’Assemblea a La Ràpita. Tan bon punt com han arribat, els ebrencs s’han diluït entre la gernació que una hora abans de començar la manifestació omplia la plaça d’Espanya. Molts no s’han vist més fins tornar al punt de trobada per fer el viatge de retorn. Esta vegada els cartells de la manifestació no identificaven pobles ni territoris, només reclamaven democràcia, llibertat i justicia, com un sol poble massiu i transversal. “Free polítical prisoners”, clamava un dirigint-se a la comunitat internacional. “Les dones valentes fan la república”, exhibia un altre especialment dedicat a les polítiques exiliades i empresonades. “La república és bonica però de vegades, complicada”, deia una altra pancarta reinterpretant als Pets. “Tots som CDR”, es podia llegir en un altre, copsant el rebuig de la gent a la criminalització de la lluita ciutadana pacífica.
 

La música, com les consignes, també semblava desencaixada per a l’època. Sonava Llach amb l’Estaca, Comandante Che Guevara amb els acords de Buena Vista Social Club, el Cant dels Ocells, per algun guitarrista espontani, davant de fotografies ampliades de la brutalitat policial desplegada contra el referèndum de l’1 d’octubre… Per trencar la densitat de les proclames, de tant en tant, el to festiu feia renéixer algunes rialles.  “Bi-ba-Butzemann” (la tonada infantil alemanya que ha fet furor a les xarxes en els últims dies, per la similitud en la pronunciació respecte a “Viva Puigdemont”, animava de tant en tant l’ambient durant la protesta. Perquè a banda de la reivindicació massiva de llibertat, un dels clams que més s’ha repetit ha estat per defensar la presidència de Carles Puigdemont. “Els crits d’avui eren estos; jo no crec que hi haja garanties de formar govern i de treure el 155, però la sortida que tenim és persistir, i per això estem aquí, per la llibertat i perquè sàpiguen que persistim”, afirmava Dora Cervelló, arribada des de Flix amb un dels nou autobusos que s’han fletat des de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

En paral·lel, però, als clams de la ciutadania, l'Espai Democràcia i Convivència ha fet públic un manifest en el qual ha volgut transmetre dos missatges clars. Un d'ells anava adreçat directament a la situació de bloqueig polític a Catalunya i té com a principals destinataris els partits independentistes. "És necessari que de forma urgent, sense ingerències polítiques o jurídiques, s'elegeixi president de la Generalitat de Catalunya", recull el manifest, que també insta a constituir un nou Govern "que pugui exercir de forma plena les seves competències" i restablir el normal funcionament de totes les institucions de la Generalitat, ara arrabassat pel 155.

“Mira què diu The Guardian”, repassa Mariona Guiu a l’autobús, intentant començar a copsar el ressó internacional de la manifestació. “Jo no sé si erem 750.000 o quants, però som molta gent, no cal que ens conten aquí, que ens conten a les urnes”, sosté Josep.