13
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
15:35h
El sistema de pantans del tram final de l'Ebre, Mequinensa-Riba-roja-Flix, continua desembassant este divendres uns 1.700 metres cúbics per segon (m3/s) amb l'objectiu de generar la capacitat de resguard suficient que permeta contindre l'avinguda que baixa pel tronc central del riu. L'alliberament de cabal, en creixement progressiu fins que va assolir este nivell màxim dijous, es mantindrà durant els pròxims dies a l'espera que el pic màxim arribe a l'embassament de Mequinensa a partir del pròxim dimarts, segons apunten des de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).
Confien que la maniobra permeta encabir esta aigua i evitar que s'incremente el cabal desembassat al tram català del riu, fet que podria inundar alguns espais urbans pròxims. Este divendres al matí, l'estació d'aforament de la localitat navarresa de Castejón ha detectat el nivell més elevat de l'avinguda, amb 2.682 m3/s. Una avinguda "extraordinària", segons l'organisme de conca, que es dirigix lentament cap a Saragossa, on està previst que arribe diumenge al matí.
Al seu pas per Ascó, l'Ebre porta este divendres al migdia 1.671 m3/s, mentre que a Tortosa el cabal arriba als 1.762. Segons les dades que oferix el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de la CHE, la tendència, en tots dos casos, és que es mantinguen estables estes xifres. De l'embassament de Flix continuen sortint 1.700 metres cúbics per segon, un nivell que l'organisme de conca intentarà mantindre durant els pròxims dies, fins que es puga donar per controlada l'avinguda.
De moment, les maniobres al sistema de pantans de Mequinensa-Riba-roja-Flix per contindre l'avinguda–que puntualment va arribar a superar este dijous els 2.000 metres cúbics per segon- no han causat afectacions importants al tram català de l'Ebre més enllà de les inundacions en els punts habituals, com al club nàutic de Flix o als embarcadors fluvials, el pas de barca de Miravet no pot funcionar, la hidroelèctrica de Xerta ha hagut de paralitzar la producció elèctrica i el vaixell turístic de Tortosa, el Sirgador, va haver de ser retirat de l'embarcador per evitar danys. Un increment addicional d'este cabal, però, podria ja generar algunes inundacions en espais urbans pròxims al riu, uns efectes que es fan visibles especialment a partir dels 2.200 metres cúbics per segon en municipis com Miravet.
Des de la CHE confien que esta vegada no serà necessari arribar a estos extrems gràcies a les maniobres de laminació per dixar resguard als pantans. La punta màxima ha passat per la població navarresa de Castejón –amb gairebé 2.700 metres cúbics per segon de màxim a les deu del matí d'aquest divendres- i els cabals comencen a baixar en alguns dels afluents que havien experimentat crescudes els últims dies. Principalment, per la pluja caiguda a les conques d'afluents com el Zadorra, Arga, Irati, Arbas, Gállego, Alcandre, Leza, Cidacos, Huerva i Jalón però també l'inici del desgel. La previsió és que aquest volum arribi a Saragossa, amb una lleugera disminució del cabal –entre 2.100 i 2.500 m3/s- este pròxim diumenge al matí. Seguint un ritme lent, tenint en compte la magnitud, l'avinguda podria arribar a l'embassament de Mequinensa dimarts, generant petites inundacions a les ribes.
Precedents i crítiques
Tot i que l'organisme de conca ha qualificat la crescuda d'"extraordinària", confia que finalment no arribarà al nivell de l'última, la que va tenir lloc a principis de març de 2015. Llavors, la CHE va arribar a desembassar 1.900 metres cúbics per segon del sistema de pantans del tram final del riu, causant inundacions en nombroses finques de zones baixes de la riba i aixecant la indignació d'ajuntaments i entitats del territori, que van denunciar, novament, la mala gestió de l'episodi. Més enllà dels beneficis que, des del punt de vista ambiental suposa l'aportació extraordinària de cabals, acusaven l'organisme de cedir davant els interessos d'Endesa, la companyia elèctrica que gestiona les preses del tram final de l'Ebre, i l'acusaven de prioritzar la producció hidroelèctrica a la laminació efectiva i segura de l'avinguda.
Este divendres, el pantà de Mequinensa es troba al 85,71% de la seva capacitat, mentre Riba-roja arriba als 96,68%. La companyia va anunciar aquest passat dimarts l'increment del desembassament fins els 1.000 metres cúbics per segon, que s'ha incrementat progressivament des de llavors -1.450 el passat dimecres- fins els 1.700 des d'aquest dijous amb l'objectiu de poder contenir la crescuda prevista.
Confien que la maniobra permeta encabir esta aigua i evitar que s'incremente el cabal desembassat al tram català del riu, fet que podria inundar alguns espais urbans pròxims. Este divendres al matí, l'estació d'aforament de la localitat navarresa de Castejón ha detectat el nivell més elevat de l'avinguda, amb 2.682 m3/s. Una avinguda "extraordinària", segons l'organisme de conca, que es dirigix lentament cap a Saragossa, on està previst que arribe diumenge al matí.
Al seu pas per Ascó, l'Ebre porta este divendres al migdia 1.671 m3/s, mentre que a Tortosa el cabal arriba als 1.762. Segons les dades que oferix el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de la CHE, la tendència, en tots dos casos, és que es mantinguen estables estes xifres. De l'embassament de Flix continuen sortint 1.700 metres cúbics per segon, un nivell que l'organisme de conca intentarà mantindre durant els pròxims dies, fins que es puga donar per controlada l'avinguda.
De moment, les maniobres al sistema de pantans de Mequinensa-Riba-roja-Flix per contindre l'avinguda–que puntualment va arribar a superar este dijous els 2.000 metres cúbics per segon- no han causat afectacions importants al tram català de l'Ebre més enllà de les inundacions en els punts habituals, com al club nàutic de Flix o als embarcadors fluvials, el pas de barca de Miravet no pot funcionar, la hidroelèctrica de Xerta ha hagut de paralitzar la producció elèctrica i el vaixell turístic de Tortosa, el Sirgador, va haver de ser retirat de l'embarcador per evitar danys. Un increment addicional d'este cabal, però, podria ja generar algunes inundacions en espais urbans pròxims al riu, uns efectes que es fan visibles especialment a partir dels 2.200 metres cúbics per segon en municipis com Miravet.
Des de la CHE confien que esta vegada no serà necessari arribar a estos extrems gràcies a les maniobres de laminació per dixar resguard als pantans. La punta màxima ha passat per la població navarresa de Castejón –amb gairebé 2.700 metres cúbics per segon de màxim a les deu del matí d'aquest divendres- i els cabals comencen a baixar en alguns dels afluents que havien experimentat crescudes els últims dies. Principalment, per la pluja caiguda a les conques d'afluents com el Zadorra, Arga, Irati, Arbas, Gállego, Alcandre, Leza, Cidacos, Huerva i Jalón però també l'inici del desgel. La previsió és que aquest volum arribi a Saragossa, amb una lleugera disminució del cabal –entre 2.100 i 2.500 m3/s- este pròxim diumenge al matí. Seguint un ritme lent, tenint en compte la magnitud, l'avinguda podria arribar a l'embassament de Mequinensa dimarts, generant petites inundacions a les ribes.
Precedents i crítiques
Tot i que l'organisme de conca ha qualificat la crescuda d'"extraordinària", confia que finalment no arribarà al nivell de l'última, la que va tenir lloc a principis de març de 2015. Llavors, la CHE va arribar a desembassar 1.900 metres cúbics per segon del sistema de pantans del tram final del riu, causant inundacions en nombroses finques de zones baixes de la riba i aixecant la indignació d'ajuntaments i entitats del territori, que van denunciar, novament, la mala gestió de l'episodi. Més enllà dels beneficis que, des del punt de vista ambiental suposa l'aportació extraordinària de cabals, acusaven l'organisme de cedir davant els interessos d'Endesa, la companyia elèctrica que gestiona les preses del tram final de l'Ebre, i l'acusaven de prioritzar la producció hidroelèctrica a la laminació efectiva i segura de l'avinguda.
Este divendres, el pantà de Mequinensa es troba al 85,71% de la seva capacitat, mentre Riba-roja arriba als 96,68%. La companyia va anunciar aquest passat dimarts l'increment del desembassament fins els 1.000 metres cúbics per segon, que s'ha incrementat progressivament des de llavors -1.450 el passat dimecres- fins els 1.700 des d'aquest dijous amb l'objectiu de poder contenir la crescuda prevista.