11
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
15:49h
La ciutat de Tortosa commemorarà el pròxim diumenge el bombardeig feixista que va assolar la ciutat un 15 d'abril de fa 80 anys. Amics i Amigues de l'Ebre, Amics dels Castells i l'empresa Terra Enllà han organitzat un acte que, a banda de recordar la funesta efemèride, vol fer una crida a la "reconciliació i la pau" a partir del reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil, independentment del seu bàndol. L'acte tindrà lloc al Pont Roig, per on la línia fèrria creuava el riu Ebre, i comptarà amb la lectura de relats –en català, castellà i anglès- d'escriptors tortosins com Josep Subirats Piñana, Manuel Pérez Bonfill o Gerard Vergès o la crònica que Ernest Hemingway va escriure des de la mateixa ciutat, 'Bombing of Tortosa'. El llançament de 80 clavells al riu des del mateix port, per part d'assistents i supervivents de l'episodi, posarà punt i final a l'homenatge.
Els pilots de l'aviació feixista italiana, alida de Franco, van deixar caure més d'una vintena de tones de bombes sobre Tortosa a partir de les dotze del migdia el 15 d'abril de 1938. Un dels bombardejos més destructius de la Guerra Civil a Catalunya. Oficialment hi van morir 92 persones, tot i que un recompte més acurat podria disparar la xifra. Uns 3.000 edificis del nucli històric van resultar afectats i 600 van quedar completament destruïts. Un episodi que va dixar tocada la societat tortosina i va llastar la recuperació posterior de la ciutat, però que havia quedat enterrat en el silenci forçós imposat pels vencedors.
Juntament amb Lleida, Tortosa va ser una de les ciutats més castigades pels bombardejos. Segons recorda Andreu Caralt, responsable de l'empresa especialitzada en rutes sobre el conflicte bèl·lic, el front va dividir la ciutat i l'aviació franquista va obsessionar-se amb la destrucció dels dos ponts, el del ferrocarril entre Barcelona i València així com el de l'Estat, per on transcorria la carretera nacional que unia també estes dos ciutats. En segon terme, l'estació de tren, des d'on s'enviaven tropes i subministraments al front, o la petita indústria de guerra també eren objectius. Caralt apunta que esta voluntat de dinamitar les infraestructures per tallar la comunicació entre Barcelona i València es troba en l'origen dels cruents bombardejos. "Com els avions llençaven bombes des d'una alçada molt considerable, de vegades tocaven els ponts i d'altres la trama urbana propera. Això explica la gran destrucció de la ciutat", abunda.
L'acte de diumenge vol servir per rememorar este cruent capítol de la història de la ciutat i del país. Però vol anar també més enllà. "No ens limitarem al 80 aniversari sinó que vol ser un acte de la ciutadania en memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil, o en van haver de tots els colors. Un homenatge per la reconciliació i la pau", ha explicat el president d'Amics i Amigues de l'Ebre, tot excloent qualsevol filiació partidista de l'acte i la voluntat de centrar-se en el "record de la gent que va morir". Estudis recents, com l'elaborat per Esther Galindo i Cristina Favà, xifren en un miler el nombre de víctimes tortosines al llarg de l'episodi bèl·lic –incloent els morts al front, a la rereguarda, en els bombardejos o en episodis concrets com els fets de Maig de 1937-.
A banda de les lectures de textos previstes, que es tancaran amb un poema reivindicant la pau, la banda de l'Escola de Música de Tortosa participarà també interpretant peces de clarinet en els interludis.
Els pilots de l'aviació feixista italiana, alida de Franco, van deixar caure més d'una vintena de tones de bombes sobre Tortosa a partir de les dotze del migdia el 15 d'abril de 1938. Un dels bombardejos més destructius de la Guerra Civil a Catalunya. Oficialment hi van morir 92 persones, tot i que un recompte més acurat podria disparar la xifra. Uns 3.000 edificis del nucli històric van resultar afectats i 600 van quedar completament destruïts. Un episodi que va dixar tocada la societat tortosina i va llastar la recuperació posterior de la ciutat, però que havia quedat enterrat en el silenci forçós imposat pels vencedors.
Juntament amb Lleida, Tortosa va ser una de les ciutats més castigades pels bombardejos. Segons recorda Andreu Caralt, responsable de l'empresa especialitzada en rutes sobre el conflicte bèl·lic, el front va dividir la ciutat i l'aviació franquista va obsessionar-se amb la destrucció dels dos ponts, el del ferrocarril entre Barcelona i València així com el de l'Estat, per on transcorria la carretera nacional que unia també estes dos ciutats. En segon terme, l'estació de tren, des d'on s'enviaven tropes i subministraments al front, o la petita indústria de guerra també eren objectius. Caralt apunta que esta voluntat de dinamitar les infraestructures per tallar la comunicació entre Barcelona i València es troba en l'origen dels cruents bombardejos. "Com els avions llençaven bombes des d'una alçada molt considerable, de vegades tocaven els ponts i d'altres la trama urbana propera. Això explica la gran destrucció de la ciutat", abunda.
L'acte de diumenge vol servir per rememorar este cruent capítol de la història de la ciutat i del país. Però vol anar també més enllà. "No ens limitarem al 80 aniversari sinó que vol ser un acte de la ciutadania en memòria de totes les víctimes de la Guerra Civil, o en van haver de tots els colors. Un homenatge per la reconciliació i la pau", ha explicat el president d'Amics i Amigues de l'Ebre, tot excloent qualsevol filiació partidista de l'acte i la voluntat de centrar-se en el "record de la gent que va morir". Estudis recents, com l'elaborat per Esther Galindo i Cristina Favà, xifren en un miler el nombre de víctimes tortosines al llarg de l'episodi bèl·lic –incloent els morts al front, a la rereguarda, en els bombardejos o en episodis concrets com els fets de Maig de 1937-.
A banda de les lectures de textos previstes, que es tancaran amb un poema reivindicant la pau, la banda de l'Escola de Música de Tortosa participarà també interpretant peces de clarinet en els interludis.