«Pijes i xonis», l'estigmatització de les adolescents a les xarxes socials segons l'estètica i la conducta sexual

Set grups de joves d’entre 16 i 20 anys han participat en un treball de la URV explicant com valoren les seves autopresentacions

Set grups de joves d’entre 16 i 20 anys han participat en el treball del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc.
Set grups de joves d’entre 16 i 20 anys han participat en el treball del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc. | URV
ACN
04 d'abril del 2018
Actualitzat a les 18:29h
Un estudi dut a terme per investigadores del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc de la URV ha posat en evidència com els nois i noies adolescents creen dinàmiques d'estigmatització a partir de la imatge que projecten ells mateixos i els altres a les xarxes socials. 7 grups de joves d'entre 16 i 20 anys han explicat com valoren els seues autopresentacions. En este procés, les etiquetes de “pija i xoni” apareixen reiteradament per classificar i jerarquitzar l'estètica i la conducta sexual de les noies. La distinció es fa referent a biaixos de gènere i no per les condicions socioeconòmiques. Per exemple, el de “xoni” recau en noies qualificades com a "vulgars, que se salten el bon gust o que tenen una sexualitat excessiva". De fet, les noies, a diferència dels nois, són criticades des d'un doble estàndard, el del sexe i el del gust personal i el de la cultura i els estudis.

Este doble estàndard genera un menyspreu cap a les noies que s'estereotipen com a “xonis”, a les quals s'atribuïxen autopresentacions i pràctiques en xarxa d'acord amb este judici de classe i gènere. Este perfil s'identifica amb símbols culturals molt específics com ara pantalons molt ajustats, tangues, pírcings, tatuatges, cua de cavall o monyos, maquillatge excessiu i postures provocadores a les fotografies que són llegides en clau sexual. L'estereotip de “pija” és com una noció neutra, un marcador d'identitat estàndard utilitzat com a contrari de l'etiqueta "veritablement despectiva" que seria la de “xoni”, un estigma que els adolescents reconeixen col·lectivament.

L'estudi mostra que els mitjans de comunicació socials són un espai clau on es jutgen les feminitats de classe en un lloc públic compartit pels joves. Els discursos elaborats en les autopresentacions reproduïxen estos estereotips més que no pas contribuïxen a transformar-los. Tots els adolescents es mostren conscients d'estos prejudicis però manifesten dificultat o impossibilitat per superar-los, la qual cosa legitima un bagatge cultural masclista.

De fet, estos marcadors de classe els servixen a les noies per establir límits a les xarxes socials, on la norma és l'autosexualització. La preocupació de les noies que han participat en els grups de discussió ha estat evitar que les etiqueten com a “xonis” quan construïxen una imatge atractiva. Senten pressió erotitzar a través del reforç positiu del grup d'iguals però també pel pes d'una cultura mediàtica que cosifica les dones. Després són jutjades a causa d'esta sexualització.

Les professores que han fet l'informe són Cilia Willem, Núria Araüna i Iolanda Tortajada. Els resultats coincidixen amb estereotips de dones de classe treballadora en altres contextos culturals, per exemple, al Regne Unit on existix la figura de 'chav', vista com una exhibició contínua de falta de cultura, d'estil i de gust.