montsià

Un projecte treballarà per salvaguardar el bosc de Mata-redona del canvi climàtic

Joves amb risc d’exclusió social o amb alguna discapacitat psíquica treballaran en la millora d'aquest espai, a través del conveni signat per l’Ajuntament de La Ràpita, la Fundació Astres i el Consorci de Polítiques Ambientals.

, La Ràpita | 12/03/2018 a les 11:52h
Arxivat a: Medi ambient, conveni, Mata-redona, Canvi climàtic, La Ràpita
Treballs de poda al camí de Mata-redona.
Treballs de poda al camí de Mata-redona. | Cedida
L’Ajuntament de La Ràpita, la fundació Astres i el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) han signat aquest divendres al matí un conveni que permetrà desenvolupar el projecte “Minimització dels efectes del canvi climàtic i prevenció d’incendis forestals al bosc del Burgar”, al Montsià. Hi treballaran, durant un termini d’entre 4 i 5 mesos, sis joves en risc d’exclusió social o amb alguna discapacitat psíquica.

El projecte consisteix a desenvolupar actuacions per a la conservació, defensa i promoció del medi ambient a la zona natural coneguda com el bosc del Burgar, dintre la finca de Mata-redona. Esta finca és de titularitat municipal i, és un dels indrets més emblemàtics de la serra del Montsià.

Es tracta d’un bosc mediterrani que té l'alzina com a arbre dominant i que presenta una gran biodiversitat. La seua vegetació densa i exuberant, d'un enorme valor ecològic i paisatgístic, ha sofert un gran retrocés a la serra, així com a tota la conca mediterrània en general.

La tendència climàtica actual ens porta a un clima més càlid i sec, la qual cosa tindrà uns efectes en els bens i serveis forestals. El pi blanc i l’alzina, les dues especies principals de la finca de Mata-redona, es veuran limitades per les sequeres i, conjuntament amb el matollar, seran més vulnerables. Així doncs, a la finca de Mata-redona és necessària una gestió adaptativa que minimitze els impactes negatius del canvi climàtic.

Per este motiu, l’ajuntament, la Fundació Astres Terres de l’Ebre i el Consorci de polítiques ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) proposen uns treballs que milloren la resiliència de les masses de pi blanc (Pinus halepensis) davant dels riscos del canvi climàtic, sequera i incendis forestals. Els tractaments proposats es basen en reduir la competència per l’aigua que tenen les espècies vegetals i l’eliminació dels combustibles d’escala. Així, s’eliminarà el matollar vora dels arbres i es podaran els arbres. La desbrossada serà arreu en els rodals de pi blanc i en els peus isolats únicament es realitzarà vora de l’arbre.

A més de la vessant ambiental, és de principal importància la social, atès que seran persones en risc d’exclusió o que patixen alguna discapacitat psíquica, les que a través de la fundació Astres, treballaran en este projecte. A més a més, per tal de dirigir els treballs, es comptarà amb l’assessorament dels serveis tècnics municipals i dels tècnics forestals del COAPTE.

COMENTARIS

Salvaguardar del canvi climàtic???
Pep Badia, 12/03/2018 a les 22:31
+21
-8
Com molt bé diu l'article: el bosc del Burgar, "es tracta d’un bosc mediterrani que té l'alzina com a arbre dominant i que presenta una gran biodiversitat. La seua vegetació densa i exuberant, d'un enorme valor ecològic i paisatgístic, ha sofert un gran retrocés a la serra, així com a tota la conca mediterrània en general".
El plantejament és salvaguardar del canvi climàtic, d'acord, però què es pretén salvaguardar?
L'alzinar té unes característiques consistents en un sotabosc frondós, i sovint inaccessible. L'arbre predominant és l'alzina, "la carrasca" que també està patint la sequera, conseqüencia directa del camvi climàtic, però també l'estan patint totes les plantes que conformen aquest ecosistema: arítjols, matissa, arboç, heures... fins i tot el coscoll; i per descomptat tots els animals que hi viuen en aquest ecosistema: fagines, teixons, senglars...; les fonts de tot el Montsià presenten un aspecte deplorable, fonts com la del Bassiol, que tota la vida l'havia conegut amb aigua està completament seca.
Fins i tot al bosc de Burgar hi ha algunes espècies especialment protegides per la legislació forestal que també estan patint, com el Teix.
I amb aquest acord o conveni es pretén protegir el Pi blanc??? Una especie que es podria classificar com a invasora, en el sentit que en l'estat actual de la serra, sense ramats, amb nombrosos montes abandonats, ha tendit a col·lonitzar tots aquests espais erms ja que es tracta d'una espècie molt poc exigent, arrasant amb la vegetació autòctona d'alzinar amb un sotabosc molt pobre.
Netejant el sotabosc o el voltant d'aquests pins el que es farà serà empobrir el sotabosc, trencar l'ecosistema fràgil i també "tocat de mort" per la pròpia sequera, deixar sense casa a nombrosos animalons i aus que fan vida a l'alzinar, afavorir encara més l'erosió...

Els entesos amb la matèria que han fet aquest estudi, s'han patejat el Montsià???
Han vist l'estat general en que es troba??? Saben que és un ecosistema i són sabedors de la biodiversitat que el conforma? El PEIN dóna el vist-i-plau?
Les cuabarrades estan d'acord?

Perdoneu però no me'n sé avenir de com es pot vanalitzar aquesta qüestió i ser tant simplista. Com es pot titular a la brava: Salvaguardar del Canvi climàtic, a cop de motoserra, una zona que com molt bé diu l'article és d'un gran valor ecològic.

I una darrera qüestió, un cop els pins ben aïllats de tota la vegetació que li pot comportar una "insolidària competència"... quin serà el següent pas? S'han dignat a mirar les capçades dels pins???

Ja poden amanir un altre conveni, i treure de sota les pedres un "pastissal" de diners, perquè els hauran de tractar contra la processionària... Se'ls estan foten vius!!!!
als del bosc de Burgar, als de tot el Montsià, Ports, Cardó, Irta, Tinença, Montsant, Tivissa...

Només cal sortir d'un despatx i posar-se les botes.

Sense sentit
Anònim, 13/03/2018 a les 00:56
+19
-7
Com diu lo comentari de dalt, los que han fet este estudi no tenen ni idea de la vegetació del Montsià ni del canvi climàtic (o si tenen idea lo que no volen fer és preservar lo Montsià). Lo que té més inri és que vulguen protegir lo pi blanc, una espècie la presència de la qual a la serra indica un ecosistema perturbat, però que a més en lo canvi climàtic està de lujo, ja que com la majoria de gimnospermes no li va malament lo clima càlid i sec, per no dir que també és una espècie piròfita i los incendis dels últims anys lo fan rebrotar en més força.

Lo pi a hores d'ara domina tot lo que abans eren conreus, a mitja muntanya trobem los alzinars i quan estos s'acaben torna la màquia i a les crestes la vegetació rupícola. En mesures com la que pretenen realitzar l'únic que aconseguiran és ajudar al pi a anar colonitzant tota la serra cap amunt.

Com comenta lo company, té molt més valor per la seua diversitat una hectàrea de sotabosc arbustiu i herbaci que se volen carregar que los peus de pi que se volen millorar. Qui ha redactat lo pla està al tanto de que durant l'actuació no se desbrossarà cap peu de grèvol (Ilex aquifolium), lliri gínjol (Iris xiphium) o de clavell violaci (Limodorum trabutianum)? Són espècies raríssimes que gaudeixen de figures de protecció a tota Catalunya i Espanya. N'hi han moltes més que és un autèntic luxe poder disfrutar-les a muntanyes d'altura modesta ii de latituds baixes com lo Montsià, com ara lo teix.

Sense criticar la part d'inclusió social del projecte, sí que seria convenient que tant lo COPATE com l'Ajuntament de la Ràpita mediten la naturalesa d'esta actuació sí realment lo que volen és que la flora del Montsià continue en bon estat, perquè sinó pecaran d'ignorants o de massa ambiciosos.
Un projecte poc coherent
Bioleg preocupat, 13/03/2018 a les 17:04
+12
-7
No veig quin és el paper del Pi blanc (Pinus halepensis) en l'alentiment o disminució dels efectes del canvi climàtic. No veig cap tipus de sentit en afavorir la presència de Pi blanc al Montsià, una espècie que s'obre camí fins i tot als descampats o terrenys abandonats amb total facilitat. Els boscos de Pi blanc tenen una biodiversitat mínima, a banda que augmentes el perill en cas d'incendi. En el millor dels casos aquests pins es plenaran de processionària.

Menys sentit encara té fer aquesta actuació a la Font del Burgar, que resulta que està a l'obaga del Montsià, territori on predomina l'alzinar amb un sotabosc frondós i amb molta biodiversitat de plantes i d'animals. A banda de tot això, tenim que l'espècie "clímax" d'un bosc mediterrani és l'alzina (Quercus ilex), si vols afavorir alguna espècie poder hauria de ser aquesta.

D'altra banda, en cas que l'acció tirès endavant, tenim el tema de la "neteja" del sotabosc per afavorir els pins... Em sembla bé que la tasca estigui en mans de joves amb risc d'exclusió social o amb alguna discapacitat psiquica. S'ha de tenir en compte que aquesta tasca hauria de ser curosament supervisada per experts o tècnics en la matèria... no fos cas que ens carreguessim algun Teix per exemple...

No li veig el sentit, és tot.
Pla d'actuació
Anònim, 13/03/2018 a les 22:59
+10
-6
Pel que diuen al video "

" lo COPATE es lo responsable de l'assessoria tècnica i ambiental. Podrien fer públic lo Pla d'actuació i veure si no atempta contra la figura del PEIN en general o cap de les espècies rares, endèmiques o protegides que hi han a la zona en particular.
Precisament la majoria de les comunitats arbustives del Montsià recollides al Manual dels hàbitats
de Catalunya tenen com a principal amenaça per a la seva conservació el degradar-se i convertir-se en pinedes, que és precisament lo que fomenta lo COPATE i l'Ajuntament en aquest projecte.
El burgar, nou parc urbà?
Anònim, 14/03/2018 a les 09:46
+8
-6
Segle XIX. Els aiguamolls s’han de dessecar. Són terrenys no productius, “insalubres” i font d’infermetats.
Segle XXI. El sotabosc de l’alzinar s’ha de netejar, està format per males herbes, són causa dels incendis i afavoreixen el canvi climàtic.
Segle XXII. L’inteligència causa el canvi climàtic. Sort que és escassa.
Comentaris sense sentit
Arjub, 14/03/2018 a les 12:49
+6
-11
Llegeixo el què teòricament han escrit experts en la matèria i em quedo al·lucinat. Fins i tot hi ha gent del territori que ni s'ha cuidat d'anar a preguntar a l'ajuntament quin és el document tècnic del projecte.
Seré breu, envieu els vostres comentaris a centres científics de referència com el CREAF i que us tornen a explicar com es lluita contra el canvi climàtic per tal de mantenir les masses forestals i lluitar contra els incendis forestals. També els pregunteu per tots els projectes LIFE que s'han desenvolupat i encara s'hi desenvolupen que han parlat de com mantenir les masses forestals de tot tipus, en un clima canviant, a veure què us diuen. I en segon lloc, si a alguns us fa tanta fòbia les motosserres, digueu públicament que voleu tornar a la destral i a les serres de mà. Que així potser acabarem demanant tornar en carro i matxo a per anar a treballar a les oficines.

Començo a estar cansat dels qui es pensen que s'estimen la natura i el que fan és menystenir-la. Veuen dos branques a terra i quatre arbres tallats i foten el crit al cel. Com si visquessem envoltats de boscos primaris.
Cada eina per a la seva funció.
Anònim, 14/03/2018 a les 17:12
+6
-4
El comentari d'aquí dalt està confundint la velocitat amb el tocino. El Burgar està molt bé com està. Els diners els podrien utlitzar per a coses necesàries de veritat. En agricultura estem copian a la natura amb el tema de les cobertes vegetals per a retenció d'humitat i de nutriens i ara és veu que no!!! que s'han d'eliminar!!! Mare meva!!!
Actuació al Burgar
Pep Badia, 16/03/2018 a les 10:22
+1
-0
Ahir vaig tenir una xerrada amb el tècnic responsable del COPATE i m'ha aclarit dubtes sobre l'actuació que es pretén fer al Bosc de Burgar. La noticia, plantejada des de l'ajuntament i des d'aquesta publicació, que en va fer ressó, dóna una informació molt ambigua i poc aclaridora, generalitzant a tot el bosc de Burgar, una actuació molt puntual, en una zona fora de l'alzinar. . L'actuació sembla molt coherent. Crec, un cop aclarit el malentès, que el projecte és bo.

Sr. Arjub, no tinc res en contra del progrés, ni cap fòbia a les motoserres, com tampoc tinc res contra els matxos i els carros... però coincidirà amb mi, suposo, que tot i que en ocasions es fa necessari portar a terme actuacions radicals a cop de motoserra o de desbrossadora, en llocs com l'alzinar del Burgar, amb moltes espècies susceptibles, cal ser molt curós a l'hora d'aplicar-les.

M'estimo la natura i per això em preocupo i busco explicacions, a coses que a priori, em semblen desproporcionades, tal i com es pot entendre amb la informació proporcionada en principi. Menystenir, tot i ser una paraula preciosa, és un a altra cosa.

Abans de dir res, m'assessoro, i totes les persones consultades: IRTA, tècnics forestals, biòlegs... coincideixen en que actuacions radicals, tot i que a cops necessàries, són com a mínim discutibles i sovint poc efectives.

De la mateixa manera que quan veig una cosa que em preocupa la qüestiono, també sóc el primer en reconèixer, com és el cas, que l'actuació "real" que es portarà a terme, és coherent.

Si està justificat "tallar quatre arbres" em sembla bé, sinó no. I tinc tot el dret a criticar-ho.

A diferència d'altra gent, signo les meves opinions, i no me'n amago, ni darrera un anònim ni dins d'un cocó.


Explicacions.
Carlos Sanchis , 16/03/2018 a les 23:04
+1
-0
Crec que la reunió mantinguda ahir a l'Ajuntament, per un técnic responsable del projecte, dos persones que van manifestar la seua preocupació pel mateix i jo, va ser clarificadora i es van poder abordar els diferents aspectes que podien suscitar dubtes o inquietuds.
Es van donar dades objectives, motivacions i fonaments des del punt de vista polític i també tècnic que seria complicat resumir en un comentari aquí.
Per a tranquilitat d'aquelles persones amants del Montsià i preocupats pel seu futur, els asseguro que el projecte, efectivament, s'ha plantejat seguint criteris científics i tècnics de referència com els del CREAF i de experts de contrastada solvència als camps de la lluita contra incendis forestals i canvi global.
Així mateix el projecte conta amb la supervisió i control dels organismes tècnics i administratius competents que garantitzen que la seua execució s'ajusta a les normatives i previsions en vigor.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els agents van localitzar el ciclista perdut z la zona del barranc del Pare Pasqual.
Els agents van localitzar el ciclista perdut z la zona del barranc del Pare Pasqual. | Cedida
01/01/1970
Estava enmig del barranc del Pare Pasqual, en un indret de molta vegetació, amb una pendent molt pronunciada, marges de pedra desfets pel pas del temps, i de molt difícil accés
Aparcament de vehicles pesants a Riuclar, a Tarragona, este dilluns.
Aparcament de vehicles pesants a Riuclar, a Tarragona, este dilluns. | ACN
01/01/1970
Temen que l'alliberament d'autopistes porte una "lletra petita" que conduïsca a l'eurovinyeta
Matteo Guidi, al centre de la imatge entre Manel Margalef i Juan Canela, durant la inauguració
Matteo Guidi, al centre de la imatge entre Manel Margalef i Juan Canela, durant la inauguració | Cedida
01/01/1970
Es tracta d’una peça d’àudio i vídeo creada a la presó de dones de Brians
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l'alcalde de la Palma d'Ebre, Gil Martí; la tinent d'alcalde de Vinebre, Maria Pilar Rams, entre altres autoritats, este 16 de juny del 2018.
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; l'alcalde de la Palma d'Ebre, Gil Martí; la tinent d'alcalde de Vinebre, Maria Pilar Rams, entre altres autoritats, este 16 de juny del 2018. | Cedida
01/01/1970
Josep Poblet va inaugurar esta via que s'ha ampliat i condicionat en gairebé dos quilòmetres
Olivera mil·lenària de la finca de l'Arión a Ulldecona.
Olivera mil·lenària de la finca de l'Arión a Ulldecona. | Sofia Cabanes
01/01/1970
El SIPAM Oliveres Mil·lenàries Territori Sénia té com a objectiu la conservació i posada en valor d'estos autèntics monuments vius i de tot el seu entorn
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència.
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP.
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
NacióDigital
NacióDigital | ND
01/01/1970
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts