23
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
11:04h
La Ràpita ha protegit durant últim any set oliveres ubicades al seu terme municipal com a arbres d’interès local. D’esta manera, són ja 31 les oliveres mil·lenàries i centenàries que formen part de l’inventari municipal iniciat el 2005, una acció que intenta, d'esta manera, preservar de l’espoli que estan patint altres zones del territori. Les últimes oliveres inventariades es troben ubicades a les partides de Racó Calent, Mundana, Mallada i Rajolar.
Ara fa tretze anys, arran de l’arrencada, per sorpresa, d’una quinzena d’oliveres monumentals al municipi, es va iniciar una tasca molt laboriosa de geolocalització, mesurament i catalogació de les oliveres mil·lenàries i centenàries de La Ràpita, a iniciativa del govern local. Des d’aleshores han estat 31 els arbres inclosos en l’inventari rapitenc, la forma trobada per protegir este important patrimoni paisatgístic. Set d'estps arbres han estat inclosos a l’inventari l’any passat. Es tracta d’arbres ubicats en diferents indrets del terme que compleixen els requisits de mesurar 3.50 metres de perímetre de soca a una alçada d’1,30 del terra.
“Anem actualitzant el catàleg davant la necessitat de preservar un bé patrimonial natural intrínsecament lligat a la nostra terra, una manera de posar en valor els arbres més antics que tenim al terme perquè el paisatge històric forma també part de la nostra cultura i costums”, ha afirmat l’alcalde, Josep Caparrós. “Esta és una feina administrativa que comporta tota una sèrie de tràmits i que sobretot precisa de l’acord dels propietaris per tal de protegir el que considerem un bé comú, per tant, volem donar les gràcies als pagesos que en tot moment han mostrat sensibilitat per accedir a la catalogació d'estos arbres”, ha apuntat el regidor de Medi Ambient, Carlos Sanchis.
Mentrestant continua l’espoli a altres termes de la comarca, amb un degoteig constant d’arrencada d’arbres per ser venuts amb finalitats bàsicament ornamentals, tal com denuncia la plataforma Salvem lo Montsià. Per a una protecció més general, que afectés el conjunt d’oliveres monumentals del territori, “el catàleg que va elaborar la Taula del Sénia podria ser un instrument molt vàlid com a base per a una protecció legal del paisatge, prèvia aprovació parlamentària”, segons defensa el guarda rural Lluís Arbó.
Ara fa tretze anys, arran de l’arrencada, per sorpresa, d’una quinzena d’oliveres monumentals al municipi, es va iniciar una tasca molt laboriosa de geolocalització, mesurament i catalogació de les oliveres mil·lenàries i centenàries de La Ràpita, a iniciativa del govern local. Des d’aleshores han estat 31 els arbres inclosos en l’inventari rapitenc, la forma trobada per protegir este important patrimoni paisatgístic. Set d'estps arbres han estat inclosos a l’inventari l’any passat. Es tracta d’arbres ubicats en diferents indrets del terme que compleixen els requisits de mesurar 3.50 metres de perímetre de soca a una alçada d’1,30 del terra.
“Anem actualitzant el catàleg davant la necessitat de preservar un bé patrimonial natural intrínsecament lligat a la nostra terra, una manera de posar en valor els arbres més antics que tenim al terme perquè el paisatge històric forma també part de la nostra cultura i costums”, ha afirmat l’alcalde, Josep Caparrós. “Esta és una feina administrativa que comporta tota una sèrie de tràmits i que sobretot precisa de l’acord dels propietaris per tal de protegir el que considerem un bé comú, per tant, volem donar les gràcies als pagesos que en tot moment han mostrat sensibilitat per accedir a la catalogació d'estos arbres”, ha apuntat el regidor de Medi Ambient, Carlos Sanchis.
Mentrestant continua l’espoli a altres termes de la comarca, amb un degoteig constant d’arrencada d’arbres per ser venuts amb finalitats bàsicament ornamentals, tal com denuncia la plataforma Salvem lo Montsià. Per a una protecció més general, que afectés el conjunt d’oliveres monumentals del territori, “el catàleg que va elaborar la Taula del Sénia podria ser un instrument molt vàlid com a base per a una protecció legal del paisatge, prèvia aprovació parlamentària”, segons defensa el guarda rural Lluís Arbó.