El nou Govern tindrà 14 conselleries i recuperarà l'aparell exterior de la Generalitat

Una de les mesures estrella amb les quals Mariano Rajoy es va presentar a la Moncloa després de l'aprovació de l'article 155 va ser la supressió de l'aparell exterior de la Generalitat. El govern espanyol tenia la tesi que les delegacions catalanes a l'estranger havien estat una part fonamental en el relat independentista -amb àmplia presència a la premsa internacional- i va considerar urgent tombar-lo. Dos mesos després de les eleccions del 21-D i en plena recta final de les negociacions per formar Govern, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC preveuen recuperar les delegacions en el disseny del programa que seguirà un executiu amb 14 conselleries durant els propers quatre anys.

Les converses dels últims dies també han servit per definir l'estructura de l'executiu. Segons les fonts de les dues formacions consultades, Junts per Catalunya i ERC tenen molt definit un Govern que encara té incògnites. La principal és si es recupera el departament d'Exteriors, liderat per Raül Romeva en l'anterior legislatura, tenint en compte que Puigdemont insisteix que les competències haurien de desplaçar-se a Presidència. La segona discrepància no resolta és qui ha d'assumir Interior -Junts per Catalunya l'ha ofert als republicans- i Presidència, cobejada per ERC. Els republicans també tenen l'aspiració de disposar de la figura de portaveu de l'executiu.

Discrepàncies entre Junts per Catalunya i ERC sobre qui ha d'assumir Presidència i Interior, dos departaments políticament rellevants

En tot cas, el disseny governamental podria incloure la creació de dues noves conselleries si Exteriors perd rang. Els nous departaments sorgirien de la separació de les actuals carteres de Treball, Benestar Social i Famílies i d'Empresa i Coneixement. En el primer cas, Treball apareixeria en solitari, mentre que en el segon hi hauria una conselleria d'Universitats. La idea és que l'executiu es forme el més aviat possible per foragitar el 155 i permetre un reconeixement al Govern a l'exili, al qual també se li reservaran atribucions polítiques per mantenir viva la flama de Brussel·les.

Segons va avançar ahir NacióDigital, Puigdemont té decidit renunciar a la investidura al Parlament per tal de propiciar el desbloqueig de la investidura. La situació es desencadenarà al llarg dels propers dies, i la primera opció que té Junts per Catalunya per posar damunt la taula és la de Jordi Sànchez, president del grup parlamentari i número dos de la candidatura. Si la seva situació de presó li impossibilités postular-se, el nom triat seria el de Jordi Turull, conseller de la Presidència.

Els nous departaments sorgirien de la separació de les actuals carteres de Treball, Benestar Social i Famílies i d'Empresa i Coneixement

"Hem de tornar al punt de partida previ a l'aplicació del 155", ressalten les fonts consultades. "Forma part de l'esquema de restitució i de reparació", manté un dels implicats. "Si la gran majoria de les comunitats autònomes pot fer política exterior, per què no ho pot fer la Generalitat?", es pregunta un tercer dirigent, en relació a l'activitat diplomàtica catalana. El govern espanyol només va mantenir en funcionament la delegació a Brussel·les, tot i que la va tancar temporalment per tal que no s'hi produís la trobada entre Carles Puigdemont i Roger Torrent del 24 de gener.
 
En canvi, les vuit delegacions que va tancar en virtut del 155 van ser les de París, Londres, Berlín, Viena, Washington, Roma, Lisboa i Copenhaguen. Les sis primeres, de fet, existeixen de fa temps, mentre que el Govern va aprovar el juny de 2015 crear-ne tres de noves, a Lisboa, Rabat (Marroc) i Ciutat del Vaticà, per bé que tan sols s'havia impulsat la portuguesa, fins al moment de la intervenció de la Generalitat.

Deu delegacions projectades

Així mateix, el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, va anunciar un any més tard que, a més d'estes tres, projectava set delegacions més per obrir abans del juny de 2017, tot i que ho condicionava a l'aprovació dels pressupostos del 2016, els quals van ser finalment tombats. Estarien ubicades a Dinamarca, Polònia, Suïssa, Croàcia, Corea del Sud, Mèxic i l'Argentina. Com que els comptes van caure, el Govern va crear per decret tan sols les quatre primeres delegacions, a Copenhaguen, Varsòvia, Ginebra i Zagreb, per bé que tan sols s'ha activat la primera d'estes.

Les últimes delegacions que es van obrir van ser les de Dinamarca, els Balcans, davant les delegacions internacionals a Ginebra i als països de l'Est

D'esta manera, el Govern tenia previst obrir vuit delegacions més de les que finalment s'han inaugurat, cinc de les quals fins i tot havien estat aprovades en el consell executiu. Reobrir les vuit delegacions tancades i reprendre les tasques per obrir les vuit pendents, per tant, és un dels punts de l'acord de legislatura que ultimen JxCat i ERC, per bé que una de les opcions per esquivar possibles vetos judicials a esta mesura seria canviar el nom d'estes oficines. I és que la llei d'exteriors espanyola subordina l'acció exterior de la Generalitat a la de l'Estat i, en virtut d'esta, el TC ja va anul·lar el nom de la conselleria d'Afers Exteriors i el govern espanyol havia recorregut la creació de delegacions catalanes.

El Diplocat, també suprimit

Així mateix, el govern espanyol també va minimitzar l'acció exterior catalana amb el 155 suprimint el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), un consorci públic-privat per internacionalitzar Catalunya. L'Associació Catalana de Municipis, que en formava part, va recórrer la decisió al Tribunal Suprem, però aquest va avalar la mesura, la qual també va ser recorreguda per part de l'ajuntament de Barcelona.

Per això, refer l'acció exterior serà un dels objectius centrals del Govern -la manca de suports de governs internacionals al procés va ser un dels elements clau que es va evidenciar després de l'1-O-, tot i que, en els últims esborranys en negociació, Afers Exteriors podia perdre la categoria de conselleria i cedir les competències al departament de Presidència. Este objectiu, en tot cas, està subordinat a un acord global que inclogui qüestions com la investidura efectiva o el nou rol de Carles Puigdemont des de Brussel·les.