14
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
19:02h
La Taula de Congestió per millorar el sector aqüícola del delta de l'Ebre ja està en marxa. Després de dos anys d'estudis per determinar els primers models matemàtics i tindre dades suficients, sobretot al Fangar, científics, aqüicultors i Govern s'han posat a treballar per aplicar les primeres mesures. De moment, com han avançat este dimecres, s'obriran més desguassos dels canals de reg –no només el del Penal- per millorar la renovació de l'aigua a les badies deltaiques. Es determinarà quins son més eficients i quin cabal mínim es necessita perquè tinga un efecte positiu en el marisc, i s'aprofitarà la meteorologia i les dades oceanogràfiques per fixar uns models. Estos càlculs es presentaran en la propera reunió de la Taula de Cogestió, d'aquí uns tres mesos. També es presentarà el projecte a Costes, l'ACA o el Parcs Natural del delta de l'Ebre, entre altres administracions, implicar-los en les futures mesures en favor de l'aqüicultura.
La Taula de Cogestió de l'Aqüicultura ha fet la primera reunió este dimecres, a la seu dels serveis territorials d'Agricultura i Pesca de les Terres de l'Ebre, i s'ha posat els primers deures. "Estem extrapolant este principi de la cogestió de la pesca, amb diverses iniciatives molt reeixides, a l'activitat aqüícola a la zona on la producció és més important", ha defensat Sergi Tudela.
Els estudis de l'IRTA i del CIIRC (Centre Internacional d'Investigació de Recursos Costaners) han posat els bases de coneixement sobre la dinàmica dels sediments i les masses d'aigua a les badies del delta i ha identificat les primeres línies d'actuació per millorar l'aqüicultura a la zona. Tudela ha apuntat que es canvia una estratègia "reactiva", -"entomàvem els problemes i reaccionàvem", ha apuntat-, però una manera de treballar proactiva, a través d'un "projecte de país de l'aqüicultura".
Es començarà per "maximitzar" el flux d'aigua dolça a les badies del Delta per potenciar la renovació de l'aigua que en este moment, en el cas del Fangar, per exemple, és de cicles de 16,5 dies, un període d'estancament "excessiu". Tudela ha apuntat que "per cada metre cúbic d'aigua dolça incrementa el flux d'aigua marina en 10 metres cúbics", és a dir, es tracta "d'un element potenciador molt important".
Com ha detallat Agustín Sánchez-Arcilla, vicepresident del CIIRC, s'han identificat, amb l'ajuda dels propis aqüicultors que han ubicat tots els punts sobre un mapa, els punts de desguàs dels canals de reg per on pot sortir l'aigua de més qualitat i es faran simulacions per veure quins són els més eficients i quin cabal mínim s'ha "d'ultrapassar" per què tinga un efecte positiu en el cultiu dels bivalves. "S'analitzarà el comportament biòtic de l'aigua i es posarà sobre taula una proposta prioritzada d'actuacions i després tocarà provar. Per poder dir: funciona millor esta descàrrega, obrint estes dos comportes i amb garbinada", ha posat com exemple el científic.
Sánchez-Arcilla ha defensat que cal aprofitar la informació avançada de la meteorologia i oceanografia per comprovar si allò que tenen en paper funciona o si cal seguir perfilant-ho. Este seguiment científic l'ha garantit Tudela perquè tota la feina feta fins ara tinga continuïtat. "Els productors han de veure que allò que hem calculat està d'acord amb la seva experiència. Si en algun cas no es dona, s'haurà d'ajustar", ha apuntat el vicepresident del CIIRC.
Estos primers càlculs estaran sobre la taula en la propera reunió del grup, que es preveu d'aquí a uns tres mesos. Ara bé, els beneficis, des de la federació de productors Fepromodel, tenen clar que seran a llarg termini. "Això és una estratègia que també beneficiarà a la pesca professional i esportiva i el marisqueig, no només els productors de musclo, cloïssa i ostra", ha apuntat el president de la federació, Miquel Carles. "És una feina que ens toca fer perquè s'ha adulterat el sistema de la biodiversitat del Delta", ha afegit. Carles ha agraït la feina del Departament i ha recordat que els sectors que se'n beneficiaran són sostenibles que no viuen d'ajudes i que cal evitar que depereixin.
Treball de cooperació ampliable
La directora del centre IRTA d'aqüicultura de Sant Carles de la Ràpita, Dolors Furones, ha destacat que ara hi haja les eines per superar "la intuïció i l'empirisme" per anar cap a un "càlcul " davant del qual s'ha de ser "intel·ligents". "La cogestió se sustenta en una cooperació històrica amb la UPC i avui s'ha exemplificat i s'ha determinat com sortir fora i interactuar amb altres sectors i fonts per donar-li més riquesa a les decisions a l'exercici que comencem avui", ha destacat Furones.
Els departaments de Costes, l'ACA o el Parc Natural del Delta de l'Ebre, són algunes dels exemples d'institucions, organismes i administracions, que no formen part de la Taula de Cogestió de l'Aqüicultura, on es presentarà el projecte per trobar-hi noves complicitats i per treballar conjuntament en les vies de solució.
La Taula de Cogestió de l'Aqüicultura ha fet la primera reunió este dimecres, a la seu dels serveis territorials d'Agricultura i Pesca de les Terres de l'Ebre, i s'ha posat els primers deures. "Estem extrapolant este principi de la cogestió de la pesca, amb diverses iniciatives molt reeixides, a l'activitat aqüícola a la zona on la producció és més important", ha defensat Sergi Tudela.
Els estudis de l'IRTA i del CIIRC (Centre Internacional d'Investigació de Recursos Costaners) han posat els bases de coneixement sobre la dinàmica dels sediments i les masses d'aigua a les badies del delta i ha identificat les primeres línies d'actuació per millorar l'aqüicultura a la zona. Tudela ha apuntat que es canvia una estratègia "reactiva", -"entomàvem els problemes i reaccionàvem", ha apuntat-, però una manera de treballar proactiva, a través d'un "projecte de país de l'aqüicultura".
Es començarà per "maximitzar" el flux d'aigua dolça a les badies del Delta per potenciar la renovació de l'aigua que en este moment, en el cas del Fangar, per exemple, és de cicles de 16,5 dies, un període d'estancament "excessiu". Tudela ha apuntat que "per cada metre cúbic d'aigua dolça incrementa el flux d'aigua marina en 10 metres cúbics", és a dir, es tracta "d'un element potenciador molt important".
Com ha detallat Agustín Sánchez-Arcilla, vicepresident del CIIRC, s'han identificat, amb l'ajuda dels propis aqüicultors que han ubicat tots els punts sobre un mapa, els punts de desguàs dels canals de reg per on pot sortir l'aigua de més qualitat i es faran simulacions per veure quins són els més eficients i quin cabal mínim s'ha "d'ultrapassar" per què tinga un efecte positiu en el cultiu dels bivalves. "S'analitzarà el comportament biòtic de l'aigua i es posarà sobre taula una proposta prioritzada d'actuacions i després tocarà provar. Per poder dir: funciona millor esta descàrrega, obrint estes dos comportes i amb garbinada", ha posat com exemple el científic.
Sánchez-Arcilla ha defensat que cal aprofitar la informació avançada de la meteorologia i oceanografia per comprovar si allò que tenen en paper funciona o si cal seguir perfilant-ho. Este seguiment científic l'ha garantit Tudela perquè tota la feina feta fins ara tinga continuïtat. "Els productors han de veure que allò que hem calculat està d'acord amb la seva experiència. Si en algun cas no es dona, s'haurà d'ajustar", ha apuntat el vicepresident del CIIRC.
Estos primers càlculs estaran sobre la taula en la propera reunió del grup, que es preveu d'aquí a uns tres mesos. Ara bé, els beneficis, des de la federació de productors Fepromodel, tenen clar que seran a llarg termini. "Això és una estratègia que també beneficiarà a la pesca professional i esportiva i el marisqueig, no només els productors de musclo, cloïssa i ostra", ha apuntat el president de la federació, Miquel Carles. "És una feina que ens toca fer perquè s'ha adulterat el sistema de la biodiversitat del Delta", ha afegit. Carles ha agraït la feina del Departament i ha recordat que els sectors que se'n beneficiaran són sostenibles que no viuen d'ajudes i que cal evitar que depereixin.
Treball de cooperació ampliable
La directora del centre IRTA d'aqüicultura de Sant Carles de la Ràpita, Dolors Furones, ha destacat que ara hi haja les eines per superar "la intuïció i l'empirisme" per anar cap a un "càlcul " davant del qual s'ha de ser "intel·ligents". "La cogestió se sustenta en una cooperació històrica amb la UPC i avui s'ha exemplificat i s'ha determinat com sortir fora i interactuar amb altres sectors i fonts per donar-li més riquesa a les decisions a l'exercici que comencem avui", ha destacat Furones.
Els departaments de Costes, l'ACA o el Parc Natural del Delta de l'Ebre, són algunes dels exemples d'institucions, organismes i administracions, que no formen part de la Taula de Cogestió de l'Aqüicultura, on es presentarà el projecte per trobar-hi noves complicitats i per treballar conjuntament en les vies de solució.