14
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
10:57h
El Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb la col·laboració del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals, durà a terme fins a finals de febrer cremes controlades del senillar present a les basses de les Olles, l’Encanyissada, la Platjola, la Tancada i als Ullals de Baltasar. En total, es preveu actuar en 130 ha de superfície, si la climatologia ho permet.
Es tracta d’una actuació que es duu a terme cada any durant el mes de febrer com a eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits. Així, l’objectiu és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en espais humits per a facilitar el moviment de la fauna present.
La planificació dels treballs s’ha dissenyat amb l’objectiu de minimitzar l’impacte en l’entorn, de manera que les cremes s’efectuen per fraccions, repetint l’operació cada quatre o cinc anys a la mateixa fracció.
El senill (Phragmites australis) és una planta de la família de les gramínies o poàcies semblant a la canya. En condicions favorables, s’estén per grans extensions i desplaça altres espècies. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes (arrels) per expandir-se, de manera que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
Al Delta de l’Ebre, els senillars es troben en molt bon estat, al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Estos són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus, com per exemple de la família dels ardeids (martinets i agrons), els ràl·lids (polles i rasclons), i els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). A conseqüència del seu ràpid creixement, any darrere any, el senill produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes, que provoca una manca d’oxigen i un envelliment progressiu de la planta.
El foc serveix per eliminar les restes vegetals mortes de senill perquè el nou surte amb més vigor a la primavera. Per tal d’evitar afectacions sobre altres espècies, les cremes es duen a terme amb precaució, especialment en esta època de l’any, quan la vegetació reuneix les condicions òptimes per realitzar esta operació, i fora del període reproductiu de les aus.
Es tracta d’una actuació que es duu a terme cada any durant el mes de febrer com a eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits. Així, l’objectiu és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en espais humits per a facilitar el moviment de la fauna present.
La planificació dels treballs s’ha dissenyat amb l’objectiu de minimitzar l’impacte en l’entorn, de manera que les cremes s’efectuen per fraccions, repetint l’operació cada quatre o cinc anys a la mateixa fracció.
El senill (Phragmites australis) és una planta de la família de les gramínies o poàcies semblant a la canya. En condicions favorables, s’estén per grans extensions i desplaça altres espècies. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes (arrels) per expandir-se, de manera que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
Al Delta de l’Ebre, els senillars es troben en molt bon estat, al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Estos són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus, com per exemple de la família dels ardeids (martinets i agrons), els ràl·lids (polles i rasclons), i els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). A conseqüència del seu ràpid creixement, any darrere any, el senill produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes, que provoca una manca d’oxigen i un envelliment progressiu de la planta.
El foc serveix per eliminar les restes vegetals mortes de senill perquè el nou surte amb més vigor a la primavera. Per tal d’evitar afectacions sobre altres espècies, les cremes es duen a terme amb precaució, especialment en esta època de l’any, quan la vegetació reuneix les condicions òptimes per realitzar esta operació, i fora del període reproductiu de les aus.