07
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
21:17h
L'Acord Social de l'Aigua en Defensa dels nostres Rius i de l'Aigua Pública s'ha posat en marxa amb l'objectiu de contrarestar les polítiques de construcció d'embassaments, transvasaments i mercantilització de l'aigua que pot plantejar el futur Pla Hidrològic Nacional. Sota esta denominació, un centenar de representants d'entitats i de grups ecologistes, diputats, càrrecs institucionals, científics o investigadors universitaris de l'àmbit de la Península Ibérica –Estat espanyol i Portugal- han creat un front comú ampli per contrarestar les propostes que el govern espanyol posa sobre la taula en les negociacions, principalment amb els regants, per tancar un Pacte Nacional de l'Aigua. La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), un dels col·lectius instigadors d'este acord, reclama obrir el debat a tots els agents implicats en polítiques d'aigua alternatives i compromesos a actuar contra el canvi climàtic amb la idea de traslladar la discussió a tots els territoris i trencar el que considera un monòleg de l'executiu del PP.
El manifest, que s'ha fet públic este dimecres –quan es complixen dos anys de l'última manifestació antitransvasament a Amposta-, reclama un "gran acord social" en matèria d'aigua sobre la base de recuperar rius, llacs i aqüífers com un "patrimoni ambiental públic" que estiga al "servei de l'interès general" en el context d'una previsió futura amb una "dràstica" reducció de l'aigua disponible pel canvi climàtic. Per això reclamen paralitzar el creixement de demandes de regadiu i la construcció de nous embassaments i transvasaments, a més de la necessitat d'evitar el deteriorament, apropiació i sobreexplotació de rius i aqüífers, mantenint el bon estat ecològic, respectant els cabals ambientals i complint les exigències de la Directiva Marc de l'Aigua. També insten a redimensionar a la baixa la superfície de regadiu i els consums urbans expansius; revertir els processos de mercantilització i privatització dels serveis d'abastament i sanejament, perquè passen a mans públiques; així com posa fi a la corrupció al voltant d'estos negocis relacionats amb l'aigua.
La idea d'este front, forjat durant les últimes setmanes per un grup reduït de vuit persones sota la coordinació de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i amb la participació de la PDE, és obrir el meló del debat a la Península Ibèrica i a l'Estat espanyol en concret sobre el Pacte Nacional de l'Aigua que intenta tancar en els pròxims mesos el govern del PP. Exclosos d'estes converses directament amb el Ministeri d'Agricultura, segons ha recordat el portaveu antitransvasasment, Manolo Tomàs, l'objectiu és poder confrontar i "guanyar la batalla de les idees", contrarestant els posicionaments prefixats per consagrar la necessitat irrefutable d'un suposat reequilibri hidràulic del territori estatal a partir dels transvasaments de conques excedentàries des del punt de vista legal, que no fàctic. Este és el cas de l'Ebre, recorda, que podria ser el subjecte d'una gran detracció dins del futur Pla Hidrològic Nacional que, a posteriori, ha de posar negre sobre blanc les propostes del pacte. "Si no podem aturar el Pacte Nacional de l'Aigua, almenys que algunes coses no es puguen fer", apunta Tomàs.
A l'espera de rebre adhesions encara més nombroses i potents, els impulsors de l'acord intenten traslladar la idea de que cal aplicar els criteris de la Nova Cultura de l'Aigua dins del Pla Hidrològic Nacional, proposant mesures per redefinir-lo, especialment davant l'actual situació de sequera, que pot tindre repercussions molt importants des del punt ambiental i econòmic. "Es tracta de preveure el que preparen, que no puga sortir un pla hidrològic basat en embassaments, transvasaments i la mercantilització de l'aigua. Hem d'agafar la iniciativa i aconseguir el suport de la societat. Tenim aliats i és l'hora que es facen notar", ha subratllat Tomàs. Recorda el portaveu de la PDE que, fora de Catalunya, el debat a l'Estat espanyol està resultant especialment intens. En este sentit, el paper de la lluita social a les Terres de l'Ebre vol convertir-se en el catalitzador per fer arribar este missatge a tota la societat, més enllà de marcs polítics ideològics i territorials concrets.
Setzena assemblea al març
De moment, assegura, el govern del PP ha aconseguit monopolitzar el debat amb un "monòleg". La PDE, en este context, s'havia senti sola, fins ara, defensant la nova cultura de l'aigua o "una altra forma de gestionar els rius és possible" enfront de les demandes que advoquen per un repartiment del que consideren un "recurs" econòmic de primer ordre. Este és el punt de partida d'este front comú fa uns mesos i que, a curt termini, abordarà la concreció dels seus objectius en una trobada prevista a Saragossa el pròxim dia 17 de febrer. Les conclusions a les quals arriben els seus impulsors, seran el principal punt de partida.
Tot això, però, ha recordat Tomàs, no alterarà, ni modificarà ni alentirà els objectius i la política del mateix moviment antitransvasament ebrenc. De fet, segons ha anunciat el també portaveu , Joan Antoni Panisello, la PDE celebrarà la seua setzena assemblea general el pròxim mes de març –el dia està pendent de precisar- amb la idea d'informar la població sobre l'estat de la qüestió i el possible plantejament de noves mobilitzacions.
El manifest, que s'ha fet públic este dimecres –quan es complixen dos anys de l'última manifestació antitransvasament a Amposta-, reclama un "gran acord social" en matèria d'aigua sobre la base de recuperar rius, llacs i aqüífers com un "patrimoni ambiental públic" que estiga al "servei de l'interès general" en el context d'una previsió futura amb una "dràstica" reducció de l'aigua disponible pel canvi climàtic. Per això reclamen paralitzar el creixement de demandes de regadiu i la construcció de nous embassaments i transvasaments, a més de la necessitat d'evitar el deteriorament, apropiació i sobreexplotació de rius i aqüífers, mantenint el bon estat ecològic, respectant els cabals ambientals i complint les exigències de la Directiva Marc de l'Aigua. També insten a redimensionar a la baixa la superfície de regadiu i els consums urbans expansius; revertir els processos de mercantilització i privatització dels serveis d'abastament i sanejament, perquè passen a mans públiques; així com posa fi a la corrupció al voltant d'estos negocis relacionats amb l'aigua.
La idea d'este front, forjat durant les últimes setmanes per un grup reduït de vuit persones sota la coordinació de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua i amb la participació de la PDE, és obrir el meló del debat a la Península Ibèrica i a l'Estat espanyol en concret sobre el Pacte Nacional de l'Aigua que intenta tancar en els pròxims mesos el govern del PP. Exclosos d'estes converses directament amb el Ministeri d'Agricultura, segons ha recordat el portaveu antitransvasasment, Manolo Tomàs, l'objectiu és poder confrontar i "guanyar la batalla de les idees", contrarestant els posicionaments prefixats per consagrar la necessitat irrefutable d'un suposat reequilibri hidràulic del territori estatal a partir dels transvasaments de conques excedentàries des del punt de vista legal, que no fàctic. Este és el cas de l'Ebre, recorda, que podria ser el subjecte d'una gran detracció dins del futur Pla Hidrològic Nacional que, a posteriori, ha de posar negre sobre blanc les propostes del pacte. "Si no podem aturar el Pacte Nacional de l'Aigua, almenys que algunes coses no es puguen fer", apunta Tomàs.
A l'espera de rebre adhesions encara més nombroses i potents, els impulsors de l'acord intenten traslladar la idea de que cal aplicar els criteris de la Nova Cultura de l'Aigua dins del Pla Hidrològic Nacional, proposant mesures per redefinir-lo, especialment davant l'actual situació de sequera, que pot tindre repercussions molt importants des del punt ambiental i econòmic. "Es tracta de preveure el que preparen, que no puga sortir un pla hidrològic basat en embassaments, transvasaments i la mercantilització de l'aigua. Hem d'agafar la iniciativa i aconseguir el suport de la societat. Tenim aliats i és l'hora que es facen notar", ha subratllat Tomàs. Recorda el portaveu de la PDE que, fora de Catalunya, el debat a l'Estat espanyol està resultant especialment intens. En este sentit, el paper de la lluita social a les Terres de l'Ebre vol convertir-se en el catalitzador per fer arribar este missatge a tota la societat, més enllà de marcs polítics ideològics i territorials concrets.
Setzena assemblea al març
De moment, assegura, el govern del PP ha aconseguit monopolitzar el debat amb un "monòleg". La PDE, en este context, s'havia senti sola, fins ara, defensant la nova cultura de l'aigua o "una altra forma de gestionar els rius és possible" enfront de les demandes que advoquen per un repartiment del que consideren un "recurs" econòmic de primer ordre. Este és el punt de partida d'este front comú fa uns mesos i que, a curt termini, abordarà la concreció dels seus objectius en una trobada prevista a Saragossa el pròxim dia 17 de febrer. Les conclusions a les quals arriben els seus impulsors, seran el principal punt de partida.
Tot això, però, ha recordat Tomàs, no alterarà, ni modificarà ni alentirà els objectius i la política del mateix moviment antitransvasament ebrenc. De fet, segons ha anunciat el també portaveu , Joan Antoni Panisello, la PDE celebrarà la seua setzena assemblea general el pròxim mes de març –el dia està pendent de precisar- amb la idea d'informar la població sobre l'estat de la qüestió i el possible plantejament de noves mobilitzacions.