Ensenyament

Ensenyament convocarà unes 5.000 places de mestres cada curs fins al 2023

L'objectiu final d'aquesta injecció de funcionariat és la millora de la qualitat del sistema educatiu, segons el departament

| 07/02/2018 a les 09:52h
Arxivat a: Societat, Generalitat, laboral, departament d'Ensenyament, mestre, professor

Una professora en una escola de Granollers. Foto: Ajuntament de Granollers


El departament d'Ensenyament convocarà, d'aquí al 2023, 15.658 places d'oposició de docents, una mesura que ha de permetre reduir la taxa d'interinitat del cos de mestres i professors al 8% i estabilitzar el sector, després d'uns anys afectats per les limitacions de les taxes de reposició. A estes 15.000 places, que depenen de la llei de pressupostos de l'Estat i estan planificades en base a un acord de Govern del mes d'octubre, se li han de sumar les baixes, sobretot per jubilacions, que s'aniran donant els propers anys i, per això, fonts de la conselleria xifren al voltant de les 5.000 les places que es convocaran cada curs, des del 2019 fins el 2023. L'objectiu final d'esta injecció de funcionariat és la millora de la qualitat del sistema educatiu.

Tot i que no està tancat, fonts del Departament han explicat que es planificaran estes proves per poder donar, a cada especialitat, dues oportunitats per accedir a les oposicions. Tenint en compte, doncs, que les oposicions de l'any passat van ser d'FP i les d'enguany, previstes pel mes d'abril, principalment de Secundària, podria ser que les properes fossin de l'etapa d'Infantil i Primària. En els cursos següents, s'anirien alternat les especialitats per poder complir esta premissa de facilitar l'accés de cada docent en com a mínim dues ocasions. El gruix de cada convocatòria dependrà dels percentatges d'interinatge actual de cada cos, i es calcula que a Secundària són, actualment, bastant més alts que a Primària. Estos temes s'estan començant a discutir a la Mesa de funció pública per poder arribar un acord entre l'administració i el sindicats.

Fonts del departament han recalcat que l'alta taxa d'interinatge provoca inestabilitat que no permet la consolidació dels equips docents compromesos amb un projecte educatiu concret de cada centre. A més, els mateixos professionals pateixen una situació amb menys garanties quan treballen com a interins.

Les futures proves es regiran pel nou reial decret que regula estos exàmens i que ha incorporat, tot i que encara no està publicat, algun canvi respecte el darrer decret. Des d'Ensenyament s'utilitzarà este decret i les pròpies competències per poder donar un caire ''el més qualitatiu'' possible. En este sentit, es preveu que la part teòrica es pondere amb un 30% de la prova, mentre que la part pràctica valdrà el 70%, amb un caràcter eliminatori. 

Amb estos percentatges, des del departament es preveu poder identificar les persones ''més competents'' per a l'exercici docent. Per això, se'ls permet mostrar quins procediments didàctics utilitzarien i com s'enfocaria l'aprenentatge dins d'una aula, sense deixar de banda els coneixements específics. La presentació de la programació i la unitat didàctica que es presenta de forma oral, serà la segona fase de la prova, mentre que els mèrits formen part de la darrera. 

Este curs, el Departament ha ofert 2.000 places, sobretot de Secundària, a més de determinades especialitats de Primària i dels ensenyaments d'Arts Plàstiques. Les proves es duran a terme a mitjans del mes d'abril i de moment, 20.000 aspirants han presentat la sol·licitud. La llista definitiva d'admesos i exclosos es publicarà el mes de març vinent. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un dels forats en una finestra, i en una pared, amb la porta oberta on s'observen altres desperfectes. | Cedides
01/01/1970
Els lladres han trencat vidres, han fet forats a la paret, han rebentat guarda-robes i dos màquines de vending per endur-se la recaptació
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, atenent els mitjans de comunicació aquest dimarts | ACN
01/01/1970
El ministre reunix els alcaldes del Pacte de Berà, que demanen "resoldre el problema" i aparcar els retrets sobre l'incompliment de l'1 de gener
Imatge d'arxiu d'un cotxe dels Mossos. | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els arrestats acumulen fins a 14 antecedents policials per delictes contra el patrimoni
Imatge de l'exterior del taller mecànic no autoritzat, ubicat en terreny rural a Alcanar. | Cedida
La Rambla, pocs dies després de l'atemptat | Albert Alemany
01/01/1970
Els tres arrestats estan directament relacionats amb Driss Oukabir, que es troba actualment a la presó
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Pilar Poy, fent fotografies preparant el nou blog que estrenarà a l'aguaita.cat. | Cedida
01/01/1970
"Menja't l'Ebre" és el nom del nou espai de cuina que signa la periodista ebrenca