treball i demografia

La URV vincula la disminució de l'atur a les Terres de l'Ebre amb la pèrdua de població activa

Un informe de la Càtedra d'Economia Local i Regional reclama mesures per retindre el talent i rejovenir l'estructura demogràfica del territori

, Terres de l'Ebre | 06/02/2018 a les 20:19h
Arxivat a: Economia, URV, Juan Antonio Duro, Catalunya, decreixement, CELIR, demografia, població activa, ocupació, immigració, universitat, treball, Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV
La reducció dels índex d'atur, entre el 2011 i el 2016, va relacionada a la pèrdua de població activa. | Adrià Costa
Un informe de la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELIR) de la URV relaciona, per primer cop, la disminució de l'ocupació a les Terres de l'Ebre amb la pèrdua de població activa dels últims anys. Així, la reducció de l'índex d'atur d'un 17% registrada entre 2011 i 2016 –l'últim període estudiat- coincidix, a diferència del que succeïx a la resta de Catalunya, amb una disminució de la població activa de més de 9.800 persones. Segons el director del CELIR i coautor de l'informe 'Reducció de l'atur i migracions recents a les Terres de l'Ebre', Juan Antonio Duro, el territori no només ha experimentat una major pèrdua de població immigrant durant estos últims anys, sinó que, sobretot, veuen agreujada la seua situació per una estructura poblacional envellida i l'emigració de molts joves que marxen a estudiar i s'establixen, per la manca d'oportunitats laborals, a altres llocs de Catalunya.

Des de principis de la dècada del 2000 i fins l'any 2010 la població va créixer de forma considerable –unes 31.000 persones-, atribuït en bona mesura gràcies al saldo positiu que va aportar la immigració. La tendència, però, es va revertir de forma ostensible a partir del moment que la crisi econòmica dixa sentir els seus efectes de forma més pronunciada, des de 2011, amb una pèrdua de gairebé 10.800 habitants -180.855 en total-. Un descens del qual, en bona part, és també responsable la baixada del saldo migratori extern –amb el retorn de mols immigrant als seus països d'origen, que ja no podia compensar l'evolució negativa d'una població envellida i l'efecte d'una emigració selectiva persistent: la dels joves que marxen fora de les Terres de l'Ebre a estudiar i acaben fixant la seua residència allí on troben la seva primera feina, lluny del territori.

"Les variacions negatives en termes absoluts en la població tendeixen a correlacionar-se amb molta claredat amb les variacions negatives de l'atur als municipis ebrencs", sosté en este sentit l'estudi elaborat per Duro juntament amb Josep Maria Piñol, de la Fundació URV. En el cas ebrenc, sostenen els autors, la disminució de la població estrangera ha estat molt més significativa que a la resta de Catalunya, amb una coincidència entre el període de màxima reducció de l'atur i l'emigració d'estrangers. I si bé a la resta del país el creixement demogràfic ha estat positiu, un 0,22%, la reducció de l'atur ha estat superior, fet que indica que sí s'ha creat ocupació.

Tot plegat, segons Duro, obliga a posar el focus sobre els problemes demogràfics i econòmics que patixen les Terres de l'Ebre, amb una població envellida i un teixit socioeconòmic feble, fins i tot, a les zones urbanes. Malgrat la previsió que en el futur este ritme poblacional decreixent s'ature, Duro alerta que el saldo migratori extern serrà negatiu. "La demografia de les Terres de l'Ebre només es recuperarà si tornem a captar immigrants estrangers i això vol dir un canvi en el cicle econòmic que sigui expansiu; que es freni l'emigració cap a la resta de Catalunya, cosa complicada perquè no tenim la mateixa oferta formativa; i que siguem capaços de retenir i captar el talent per rejovenir l'estructura", subratlla, amb el retorn d'aquells que han marxat a estudiar i l'arribada de nous efectius. Això serà possible, continua, amb una "economia atractiva", un "territori atractiu" i la implementació de "polítiques de captació i retenció del talent, que fins ara encara intentem buscar".

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un dels forats en una finestra, i en una pared, amb la porta oberta on s'observen altres desperfectes. | Cedides
01/01/1970
Els lladres han trencat vidres, han fet forats a la paret, han rebentat guarda-robes i dos màquines de vending per endur-se la recaptació
El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, atenent els mitjans de comunicació aquest dimarts | ACN
01/01/1970
El ministre reunix els alcaldes del Pacte de Berà, que demanen "resoldre el problema" i aparcar els retrets sobre l'incompliment de l'1 de gener
Imatge d'arxiu d'un cotxe dels Mossos. | Josep M. Montaner
01/01/1970
Els arrestats acumulen fins a 14 antecedents policials per delictes contra el patrimoni
Imatge de l'exterior del taller mecànic no autoritzat, ubicat en terreny rural a Alcanar. | Cedida
La Rambla, pocs dies després de l'atemptat | Albert Alemany
01/01/1970
Els tres arrestats estan directament relacionats amb Driss Oukabir, que es troba actualment a la presó
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Pilar Poy, fent fotografies preparant el nou blog que estrenarà a l'aguaita.cat. | Cedida
01/01/1970
"Menja't l'Ebre" és el nom del nou espai de cuina que signa la periodista ebrenca