treball i demografia

La URV vincula la disminució de l'atur a les Terres de l'Ebre amb la pèrdua de població activa

Un informe de la Càtedra d'Economia Local i Regional reclama mesures per retindre el talent i rejovenir l'estructura demogràfica del territori

per ACN, Terres de l'Ebre, 6 de febrer de 2018 a les 20:19 |
La reducció dels índex d'atur, entre el 2011 i el 2016, va relacionada a la pèrdua de població activa. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un informe de la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELIR) de la URV relaciona, per primer cop, la disminució de l'ocupació a les Terres de l'Ebre amb la pèrdua de població activa dels últims anys. Així, la reducció de l'índex d'atur d'un 17% registrada entre 2011 i 2016 –l'últim període estudiat- coincidix, a diferència del que succeïx a la resta de Catalunya, amb una disminució de la població activa de més de 9.800 persones. Segons el director del CELIR i coautor de l'informe 'Reducció de l'atur i migracions recents a les Terres de l'Ebre', Juan Antonio Duro, el territori no només ha experimentat una major pèrdua de població immigrant durant estos últims anys, sinó que, sobretot, veuen agreujada la seua situació per una estructura poblacional envellida i l'emigració de molts joves que marxen a estudiar i s'establixen, per la manca d'oportunitats laborals, a altres llocs de Catalunya.

Des de principis de la dècada del 2000 i fins l'any 2010 la població va créixer de forma considerable –unes 31.000 persones-, atribuït en bona mesura gràcies al saldo positiu que va aportar la immigració. La tendència, però, es va revertir de forma ostensible a partir del moment que la crisi econòmica dixa sentir els seus efectes de forma més pronunciada, des de 2011, amb una pèrdua de gairebé 10.800 habitants -180.855 en total-. Un descens del qual, en bona part, és també responsable la baixada del saldo migratori extern –amb el retorn de mols immigrant als seus països d'origen, que ja no podia compensar l'evolució negativa d'una població envellida i l'efecte d'una emigració selectiva persistent: la dels joves que marxen fora de les Terres de l'Ebre a estudiar i acaben fixant la seua residència allí on troben la seva primera feina, lluny del territori.


"Les variacions negatives en termes absoluts en la població tendeixen a correlacionar-se amb molta claredat amb les variacions negatives de l'atur als municipis ebrencs", sosté en este sentit l'estudi elaborat per Duro juntament amb Josep Maria Piñol, de la Fundació URV. En el cas ebrenc, sostenen els autors, la disminució de la població estrangera ha estat molt més significativa que a la resta de Catalunya, amb una coincidència entre el període de màxima reducció de l'atur i l'emigració d'estrangers. I si bé a la resta del país el creixement demogràfic ha estat positiu, un 0,22%, la reducció de l'atur ha estat superior, fet que indica que sí s'ha creat ocupació.

Tot plegat, segons Duro, obliga a posar el focus sobre els problemes demogràfics i econòmics que patixen les Terres de l'Ebre, amb una població envellida i un teixit socioeconòmic feble, fins i tot, a les zones urbanes. Malgrat la previsió que en el futur este ritme poblacional decreixent s'ature, Duro alerta que el saldo migratori extern serrà negatiu. "La demografia de les Terres de l'Ebre només es recuperarà si tornem a captar immigrants estrangers i això vol dir un canvi en el cicle econòmic que sigui expansiu; que es freni l'emigració cap a la resta de Catalunya, cosa complicada perquè no tenim la mateixa oferta formativa; i que siguem capaços de retenir i captar el talent per rejovenir l'estructura", subratlla, amb el retorn d'aquells que han marxat a estudiar i l'arribada de nous efectius. Això serà possible, continua, amb una "economia atractiva", un "territori atractiu" i la implementació de "polítiques de captació i retenció del talent, que fins ara encara intentem buscar".

 

Participació