02
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
04
de febrer
a les
10:25h
El cens hivernal d’ocells aquàtics al Parc Natural del Delta de l’Ebre d’este 2018 ha registrat un increment de la població d’un 6% respecte la mitjana del període de referència anterior (2005-2010). Concretament, s’han identificat 257.215 ocells aquàtics de 94 espècies diferents.
Tècnics del parc, Agents Rurals i voluntaris han dut a terme les observacions necessàries per al recompte dels animals, entre el 6 i el 24 de gener en tot l’àmbit del parc. Este inventari s’integra dins del International Waterbird Census (IWC), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica, per conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i avaluar localment la capacitat d’acollida de les zones humides del territori.
En global, les dades d’este hivern indiquen que les espècies menys vinculades als arrossars han mantingut i, fins i tot, superat els valors de referència. Els experts ho atribueixen, en part, al fred intens que enguany s’ha registrat al nord i centre d’Europa, així com a la sequera climatològica generalitzada present en moltes zones humides mediterrànies. Això hauria atret ocells aquàtics al delta de l’Ebre, que ha mantingut nombroses zones d’aiguamolls inundats.
Encara que la població global d’ocells aquàtics ha mantingut un valor similar al període anterior de referència (2005-2010), la xifra es troba molt allunyada dels màxims històrics registrats en aquest àmbit el 2014, quan la inundació dels arrossars es va estendre a pràcticament al 70% de la superfície. És per això, que els experts preveuen que la reducció de superfície inundada d’arrossars, com a conseqüència de les mesures per lluitar contra la plaga del caragol poma, provocarà una minva significativa de la capacitat d’acollida del delta de l’Ebre i una disminució de moltes poblacions d’ocells aquàtics.
Del total dels ocells observats, la família més nombrosa són els anàtids (ànecs, oques i cignes), amb 122.556 exemplars, que representen el 48% del total, amb un lleuger increment (2%) respecte del període de referència (2005-2010). D’entre ells, el més present és l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), amb 53.992 unitats; el xarxet comú (Anas crecca), amb 25.319 exemplars, i l’ànec cullerot (Anas clypeata), amb 23.174 unitats.
La bona notícia és que enguany s’han detectat algunes espècies amenaçades d’aquest grup, com ara el xaret marbrenc (Marmoronetta angustirostris), amb 4 exemplars identificats; el morell xocolater (Aythya nyroca), amb 5 exemplars detectats; l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), amb 7 unitats, i la fotja banyuda (Fulica cristata), amb 4 exemplars.
Pel que fa als limícoles, és la segona família d’ocells aquàtics amb més presència al parc enguany, amb 72.828 exemplars, que representen el 28% del total. La presència d’este grup ha experimentat un increment notable este hivern, per sobre del nivell de referència, un 13% més. Concretament, els ocells associats als aiguamolls litorals han presentat valors molt alts, com ara el territ variant (Calidris alpina), amb un 56% més, o el terri tresdits (Calidris alba), amb un 50% més.
Tanmateix, les espècies vinculades als arrossars inundats han patit davallades significatives. Cal recordar que només el 32,6% de la superfície d’arrossars ha estat inundada aquest hivern, en el marc de les mesures aplicades en la lluita contra el cargol poma a la zona. És el cas de la fredeluga (Vanellus vanellus), que ha registrat un descens del 47%, o la daurada grossa (Pluvialis apricaria), amb un 65% menys.
Per la seva banda, una altra de les famílies més nombroses al Delta són els ràllids. Per exemple, la fotja vulgar (Fulica atra), ha superat lleugerament el valor mitjà de referència del període 2005-2010, amb un increment del 7%, arribant als 30.117 exemplars.
El delta de l’Ebre constitueix la zona humida més extensa i important de Catalunya i una de les més notables, pel que fa a la biodiversitat, del Mediterrani occidental. En este sentit, forma part del llistat de zones humides d‘importància Internacional (Conveni de Ramsar) i de les Zones de Protecció per a les Aus, ZEPA (Xarxa natura 2000).
Durant l’hivern, acull bona part de les poblacions migradores d’ocells aquàtics de la península Ibèrica, juntament amb Doñana i l’Albufera de València. A finals de 1990, la importància del delta de l’Ebre com a zona d’acollida es va incrementar significativament arran de l’aplicació de la inundació hivernal dels arrossars, com a mesura agroambiental, passant d’uns 125.000 a uns 215.000 ocells.
Tècnics del parc, Agents Rurals i voluntaris han dut a terme les observacions necessàries per al recompte dels animals, entre el 6 i el 24 de gener en tot l’àmbit del parc. Este inventari s’integra dins del International Waterbird Census (IWC), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica, per conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i avaluar localment la capacitat d’acollida de les zones humides del territori.
En global, les dades d’este hivern indiquen que les espècies menys vinculades als arrossars han mantingut i, fins i tot, superat els valors de referència. Els experts ho atribueixen, en part, al fred intens que enguany s’ha registrat al nord i centre d’Europa, així com a la sequera climatològica generalitzada present en moltes zones humides mediterrànies. Això hauria atret ocells aquàtics al delta de l’Ebre, que ha mantingut nombroses zones d’aiguamolls inundats.
Encara que la població global d’ocells aquàtics ha mantingut un valor similar al període anterior de referència (2005-2010), la xifra es troba molt allunyada dels màxims històrics registrats en aquest àmbit el 2014, quan la inundació dels arrossars es va estendre a pràcticament al 70% de la superfície. És per això, que els experts preveuen que la reducció de superfície inundada d’arrossars, com a conseqüència de les mesures per lluitar contra la plaga del caragol poma, provocarà una minva significativa de la capacitat d’acollida del delta de l’Ebre i una disminució de moltes poblacions d’ocells aquàtics.
Del total dels ocells observats, la família més nombrosa són els anàtids (ànecs, oques i cignes), amb 122.556 exemplars, que representen el 48% del total, amb un lleuger increment (2%) respecte del període de referència (2005-2010). D’entre ells, el més present és l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), amb 53.992 unitats; el xarxet comú (Anas crecca), amb 25.319 exemplars, i l’ànec cullerot (Anas clypeata), amb 23.174 unitats.
La bona notícia és que enguany s’han detectat algunes espècies amenaçades d’aquest grup, com ara el xaret marbrenc (Marmoronetta angustirostris), amb 4 exemplars identificats; el morell xocolater (Aythya nyroca), amb 5 exemplars detectats; l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), amb 7 unitats, i la fotja banyuda (Fulica cristata), amb 4 exemplars.
Pel que fa als limícoles, és la segona família d’ocells aquàtics amb més presència al parc enguany, amb 72.828 exemplars, que representen el 28% del total. La presència d’este grup ha experimentat un increment notable este hivern, per sobre del nivell de referència, un 13% més. Concretament, els ocells associats als aiguamolls litorals han presentat valors molt alts, com ara el territ variant (Calidris alpina), amb un 56% més, o el terri tresdits (Calidris alba), amb un 50% més.
Tanmateix, les espècies vinculades als arrossars inundats han patit davallades significatives. Cal recordar que només el 32,6% de la superfície d’arrossars ha estat inundada aquest hivern, en el marc de les mesures aplicades en la lluita contra el cargol poma a la zona. És el cas de la fredeluga (Vanellus vanellus), que ha registrat un descens del 47%, o la daurada grossa (Pluvialis apricaria), amb un 65% menys.
Per la seva banda, una altra de les famílies més nombroses al Delta són els ràllids. Per exemple, la fotja vulgar (Fulica atra), ha superat lleugerament el valor mitjà de referència del període 2005-2010, amb un increment del 7%, arribant als 30.117 exemplars.
El delta de l’Ebre constitueix la zona humida més extensa i important de Catalunya i una de les més notables, pel que fa a la biodiversitat, del Mediterrani occidental. En este sentit, forma part del llistat de zones humides d‘importància Internacional (Conveni de Ramsar) i de les Zones de Protecció per a les Aus, ZEPA (Xarxa natura 2000).
Durant l’hivern, acull bona part de les poblacions migradores d’ocells aquàtics de la península Ibèrica, juntament amb Doñana i l’Albufera de València. A finals de 1990, la importància del delta de l’Ebre com a zona d’acollida es va incrementar significativament arran de l’aplicació de la inundació hivernal dels arrossars, com a mesura agroambiental, passant d’uns 125.000 a uns 215.000 ocells.