19
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
15:59h
Contribuir a racionalitzar els 103 equipaments museístics existents a les Terres de l'Ebre, una xifra sense precedents a cap territori Catalunya fruit d'una "bombolla" d'inversions en projectes patrimonials per part dels governs municipals fa uns anys. Este és el gran repte que s'ha marcat el Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre a partir d'este 2018 en la línia de continuar prestant serveis a equipaments i centres patrimonials ebrencs, a partir d'ara també com a centre de suport territorial. Actualment, molts d'estos projectes són projectes que no acabaran prosperant, es troben tancats o, en la seua major part, només obren de forma puntual per a turistes i vistes concertades. La idea és que el Museu puga assessorar els ajuntaments per diverses vies amb l'objectiu de reorientar-los i fer viable el seu funcionament, així com tutelar la planificació per evitar que es torne a crear esta inflació i es pugua compatibilitzar la seua vocació majoritàriament turística amb l'ús per part de la població local.
El Museu treballa en la confecció d'una diagnosi de la situació dels més de cent equipaments existents a les Terres de l'Ebre. "No hi ha cap territori que tingui un cens tan elevat", confirma el director-gerent del Consorci, Àlex Farnós. El centre, que des de 2011 gestiona diversos equipaments del territori consorciats –a més del propi Museu de les Terres de l'Eebre ubicat a Amposta-, també presta, amb el suport del Departament de Cultura, serveis a d'altres museus de la demarcació de Tarragona. A partir d'este 2018, a més, funcionarà com a Museu de Suport Territorial i és, en este context, que podrà assumir esta nova tasca d'assessorament, que en qualsevol cas haurà de ser implementada i executada pels mateixos titulars, els municipis.
Segons ha precisat Farmós, dels més de cent equipaments, entre deu i dotze són projectes no executats; dels restants, "alguns no tenen viabilitat i s'han tancat"; d'altres, en canvi, siga per una aposta particular dels ajuntaments o vinculats a les xarxes dels parcs naturals dels Ports o del delta de l'Ebre disposen de personal tècnic de suport. Al marge d'estos, al voltant d'un 60% obren esporàdicament per visites concertades o tenen horaris de visita regular molt limitat. En este context, el Departament de Cultura ha volgut fer palesa la seua voluntat que "tot el que es creï nou amb el suport del Museu, respongue a uns estàndards de planificació: no podem invertir en patrimoni, crear nous equipaments que el dia després de la inauguració no estiga previst qui obrirà, qui tancarà i qui hi farà activitat". "Des del Museu tutelarem que no es creï una bombolla d'equipaments patrimonials sense haver planificat quin ús se'ls ha de donar", ha reblat Farnós.
Sobre els que ja funcionen "sota mínims", explica que se'ls pot ajudar a "millorar" entrant directament al Consorci, aportant recursos i rebent serveis; però també a través de convenis i assessoraments puntuals. "Algun ajuntament et truca i diu que un equipament no funciona i en volen fer un de nou: primer analitza per què no funciona", ha apuntat. També critica que molts dels equipaments, sense tenir en compte la realitat demogràfica del territori, s'han dissenyat "pensant només en la rendibilitat turística". "A les Terres de l'Ebre, un equipament patrimonial que pense que el seu públic només ha de ser turístic tindrà moltes dificultats per funcionar. Tenim turistes quan en tenim, i una part molt important venen a l'estiu a fer turisme de platja, no cultural. Quan comencem a restar, els que venen per cultura i patrimoni natural creixen però no dona per mantenir-los oberts tot l'any", apunta.
Com a possible solució a este escenari, considera Farnós que caldria dotar de serveis també pensats per a la població local, sales d'exposicions temporals o actes, en la línia que han treballat els municipis consorciats. "Entre setmana funcionen per a la població local i en cap de setmana per als turistes. Però si només els dissenyem pensant en el cap de setmana, fracassarem", tanca. Recorda el director del Museu de les Terres de l'Ebre, però, que més enllà d'esta voluntat manifestada per la Generalitat, els tècnics poden assessorar a les institucions que els requerixen però no tenen capacitat per imposar estos criteris de forma efectiva.
Gastronomia, bruixeria i Guerra Civil, exposicions d'este 2018
Els responsables del Consorci han presentat este divendres el programa anual del 2018 i la memòria de 2017. A banda de la gestió directa dels ens consorciats i prestació de serveis –com el Projecte per a la creació de l'equipament i l'ens de gestió del patrimoni de l'Ametlla de Mar o el suport al finançament de l'exposició 'Gaites i Dolçaines. Present i futur' del Museu de Tortosa -, el centre treballarà en la producció de tres exposicions pròpies: 'La cuina a Catalunya. El paisatge a la taula', que anirà acompanyada d'un congrés sobre patrimoni i gastronomia'; 'Per bruixa i metzinera', amb continguts inèdits sobre la bruixeria al territori; així com una exposició sobre la Guerra Civil conjuntament amb el COMEBE. Les exposicions sobre els 120 anys de cine al territori i el projecte Migratoebre es faran itinerants. Paral·lament, la voluntat del Consorci és també consolidar el programa de Museu inclusiu, per combatre l'exclusió i afavorir la integració amb la participació d'alumnes de cicles de l'institut Montsià. S'iniciarà també uel programa Escola Amiga per donar suport a la tasca formativa dels centres educatius dels municipis consorciats i es continuaran treballant en activitats tècniques com excavacions, itineraris o la difusió dels continguts del centre en el projecte Google Arts Project.
Segons dades aportades pel Consorci, durant 2017 els usuaris de tots els serveis i activitats del museu va ser de 40.047 persones, gairebé la meitat de les quals a la seu central d'Amposta. Es van efectuar 65 activitats públiques, amb 31 exposicions, i les instal·lacions centrals van acollir una vintena d'activitats culturals. Els tècnics del Consorci van documentar 309 béns culturals i van restaurar 49 objectes. Per este 2018, disposen d'un pressupost d'uns 450.000 euros, on no s'inclouen els sous de treballadors a càrrec de Cultura o dels consistoris. L'alcalde d'Amposta i president del Consorci, Adam Tomàs, ha destacat el paper de "referent territorial" i l'ha qualificat de "model d'èxit". Aposta perquè el centre continue creixent al territori donant major cobertura a d'altres centres que ho puguen requerir.
El Museu treballa en la confecció d'una diagnosi de la situació dels més de cent equipaments existents a les Terres de l'Ebre. "No hi ha cap territori que tingui un cens tan elevat", confirma el director-gerent del Consorci, Àlex Farnós. El centre, que des de 2011 gestiona diversos equipaments del territori consorciats –a més del propi Museu de les Terres de l'Eebre ubicat a Amposta-, també presta, amb el suport del Departament de Cultura, serveis a d'altres museus de la demarcació de Tarragona. A partir d'este 2018, a més, funcionarà com a Museu de Suport Territorial i és, en este context, que podrà assumir esta nova tasca d'assessorament, que en qualsevol cas haurà de ser implementada i executada pels mateixos titulars, els municipis.
Segons ha precisat Farmós, dels més de cent equipaments, entre deu i dotze són projectes no executats; dels restants, "alguns no tenen viabilitat i s'han tancat"; d'altres, en canvi, siga per una aposta particular dels ajuntaments o vinculats a les xarxes dels parcs naturals dels Ports o del delta de l'Ebre disposen de personal tècnic de suport. Al marge d'estos, al voltant d'un 60% obren esporàdicament per visites concertades o tenen horaris de visita regular molt limitat. En este context, el Departament de Cultura ha volgut fer palesa la seua voluntat que "tot el que es creï nou amb el suport del Museu, respongue a uns estàndards de planificació: no podem invertir en patrimoni, crear nous equipaments que el dia després de la inauguració no estiga previst qui obrirà, qui tancarà i qui hi farà activitat". "Des del Museu tutelarem que no es creï una bombolla d'equipaments patrimonials sense haver planificat quin ús se'ls ha de donar", ha reblat Farnós.
Sobre els que ja funcionen "sota mínims", explica que se'ls pot ajudar a "millorar" entrant directament al Consorci, aportant recursos i rebent serveis; però també a través de convenis i assessoraments puntuals. "Algun ajuntament et truca i diu que un equipament no funciona i en volen fer un de nou: primer analitza per què no funciona", ha apuntat. També critica que molts dels equipaments, sense tenir en compte la realitat demogràfica del territori, s'han dissenyat "pensant només en la rendibilitat turística". "A les Terres de l'Ebre, un equipament patrimonial que pense que el seu públic només ha de ser turístic tindrà moltes dificultats per funcionar. Tenim turistes quan en tenim, i una part molt important venen a l'estiu a fer turisme de platja, no cultural. Quan comencem a restar, els que venen per cultura i patrimoni natural creixen però no dona per mantenir-los oberts tot l'any", apunta.
Com a possible solució a este escenari, considera Farnós que caldria dotar de serveis també pensats per a la població local, sales d'exposicions temporals o actes, en la línia que han treballat els municipis consorciats. "Entre setmana funcionen per a la població local i en cap de setmana per als turistes. Però si només els dissenyem pensant en el cap de setmana, fracassarem", tanca. Recorda el director del Museu de les Terres de l'Ebre, però, que més enllà d'esta voluntat manifestada per la Generalitat, els tècnics poden assessorar a les institucions que els requerixen però no tenen capacitat per imposar estos criteris de forma efectiva.
Gastronomia, bruixeria i Guerra Civil, exposicions d'este 2018
Els responsables del Consorci han presentat este divendres el programa anual del 2018 i la memòria de 2017. A banda de la gestió directa dels ens consorciats i prestació de serveis –com el Projecte per a la creació de l'equipament i l'ens de gestió del patrimoni de l'Ametlla de Mar o el suport al finançament de l'exposició 'Gaites i Dolçaines. Present i futur' del Museu de Tortosa -, el centre treballarà en la producció de tres exposicions pròpies: 'La cuina a Catalunya. El paisatge a la taula', que anirà acompanyada d'un congrés sobre patrimoni i gastronomia'; 'Per bruixa i metzinera', amb continguts inèdits sobre la bruixeria al territori; així com una exposició sobre la Guerra Civil conjuntament amb el COMEBE. Les exposicions sobre els 120 anys de cine al territori i el projecte Migratoebre es faran itinerants. Paral·lament, la voluntat del Consorci és també consolidar el programa de Museu inclusiu, per combatre l'exclusió i afavorir la integració amb la participació d'alumnes de cicles de l'institut Montsià. S'iniciarà també uel programa Escola Amiga per donar suport a la tasca formativa dels centres educatius dels municipis consorciats i es continuaran treballant en activitats tècniques com excavacions, itineraris o la difusió dels continguts del centre en el projecte Google Arts Project.
Segons dades aportades pel Consorci, durant 2017 els usuaris de tots els serveis i activitats del museu va ser de 40.047 persones, gairebé la meitat de les quals a la seu central d'Amposta. Es van efectuar 65 activitats públiques, amb 31 exposicions, i les instal·lacions centrals van acollir una vintena d'activitats culturals. Els tècnics del Consorci van documentar 309 béns culturals i van restaurar 49 objectes. Per este 2018, disposen d'un pressupost d'uns 450.000 euros, on no s'inclouen els sous de treballadors a càrrec de Cultura o dels consistoris. L'alcalde d'Amposta i president del Consorci, Adam Tomàs, ha destacat el paper de "referent territorial" i l'ha qualificat de "model d'èxit". Aposta perquè el centre continue creixent al territori donant major cobertura a d'altres centres que ho puguen requerir.