Els treballadors d'Agrofruit anuncien una vaga indefinida després de més de dos mesos sense cobrar

La principal exportadora de cítrics torna a retardar-se en el pagament de nòmines dos anys després de superar un concurs de creditors

ACN
12 de gener del 2018
Actualitzat el 13 de gener a les 16:13h
Instal·lacions d'Agrofruit, al polígon de Campredó.
Instal·lacions d'Agrofruit, al polígon de Campredó. | Sofia Cabanes
Els problemes amb el pagament als treballadors tornen a Agrofruit Export, la principal empresa exportadora de cítrics del país, ubicada a Tortosa, al polígon industrial Baix Ebre. Dos anys després de superar un concurs de creditors, els treballadors fa més de dos mesos que no cobren la nòmina i han convocat una vaga indefinida a partir del 25 de gener. A la plantilla d'Agrofruit, amb 75 empleats fixes i discontinus, també els deuen les pagues extra des del març de l'any passat, és a dir, almenys tres pagues extraordinàries. Agrofruit Export va sortir a final del 2015 del concurs de creditors al qual es va veure arrossegada per una acumulació de deutes de més de 50 milions d'euros i un patrimoni net negatiu d'uns 30 milions més. L'exgerent havia ocultat, suposadament, 15 milions d'euros de pèrdues de la companyia amb una facturació fictícia. El cas el va destapar el 2013 l'operació policial Àgora.

Com ha explicat José Luis Calabuig, secretari general de la Federació Agroalimentària d'UGT de les Terres de l'Ebre, el sindicat majoritari del comitè d'Agrofruit Export, la decisió de convocar la vaga indefinida ha rebut el suport gairebé unànime dels treballadors, "com a mesura de força" davant el silenci de l'empresa. "Arriba un moment que això es fa insostenible i esta gent fa més de 5 anys que van cobrant a quinzenes i arriba un moment que ja no poden", ha apuntat Calabuig. "Ara han dit prou i no sé com han pogut aguantar tant temps amb esta forma de pagament", ha denunciat.

Este divendres s'ha fet la petició d'autorització de vaga al departament de Treball i s'ha informat la companyia per tindre empara legal si abans del 25 de gener l'empresa no fa algun pas per resoldre la situació i evitar l'aturada. Si se celebra la vaga, la plantilla ja ha avançat que farà diferents mobilitzacions, sobretot concentracions a la porta de l'empresa.

El forat econòmic i la presumpta facturació falsa
Al setembre del 2013, Agrofruit va entrar en concurs de creditors amb un deute financer acumulat reconegut d'uns 24 milions d'euros. Els responsables van dissenyar un pla de viabilitat que convertia la societat vinculada Ebrefruit en la principal deutora però esta societat, que compartia accionistes amb Agrofruit, també va entrar en concurs de creditors per exigència dels bancs. Tan aviat com van presentar el preconcurs, al juliol del 2013, el consell d'administració de l'empresa va destituir el director general, Xavier Guarner, la gestió econòmica del qual generava desconfiança al consell i als socis.

L'empresa havia tingut dificultats de liquiditat per pagar proveïdors i socis, tot i el balanç econòmic positiu de Guarner, un balanç que es va haver de corregir aviat perquè algunes partides no eren correctes i no coincidien amb la realitat de la situació financera de la companyia.

El desembre del 2013, els Mossos d'Esquadra van escorcollar la companyia i van detindre quatre dels responsables: l'exdirector general d'Agrofruit, Xavi Guarner, investigat per set delictes de falsedat comptable, administració deslleial o fraudulenta, d'apropiació indeguda, d'insolvència punible, d'alçament de béns, contra l'hisenda pública i de falsedat documental; dos membres del consell d'administració d'Agrofruit, Josep Forés i Fernando Ferrer, investigats per delictes d'administració deslleial o fraudulenta i d'apropiació indeguda, i el president de l'empresa, Adolfo Alguer, a qui s'instruïx en una causa separada.

Després de dos anys de gestió concursal, al desembre del 2015, Agrofruit va sortir del concurs de creditors amb un acord amb els bancs i els subministradors, per una quitança de 10 dels més de 30 milions d'euros de deute que arrossegava. La previsió, llavors, era de tornar els 20 milions pendents amb una renegociació dels crèdits bancaris vençuts per nou anys més i del deute hipotecari per més de 20 anys.