12
de gener
del
2018
Actualitzat
el
13
de gener
a les
16:35h
L’exposició Carmel Biarnés, fotògraf de la Ribera d’Ebre es va impulsar coincidint amb la culminació de la primera fase del tractament del fons fotogràfic de Carmel Biarnés i Biarnés (Ascó, 1928-1992), gestionat des de l’any 2015 per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), al qual s’hi va sumar la producció d’esta exposició per a difondre a la ciutadania la ingent tasca que va desenvolupar l’asconenc en el món de la fotografia etnològica i de territori.
El fons fotogràfic de Carmel està format per unes 60.500 imatges originals, fixades fonamentalment en negatius de 35 mil·límetres, en blanc i negre, tot i que trobem també alguna fotografia en color. Conseqüentment, es tracta d’un conjunt força voluminós, especialment si ens situem en el context del nord de les Terres de l’Ebre, on no hi van haver grans nissagues de fotògrafs o establiments comercials que treballessen de forma perllongada.
En relació a l’orientació de l'obra, cal apuntar que Biarnés és un perfil polivalent, atès que combina la faena desenvolupada a l’estudi o la cobertura de casaments, comunions o batejos, amb l’exercici del fotoperiodisme. No obstant això, el leitmotiv principal de l'obra és la voluntat de deixar constància d’un món particular —el de les Terres de l’Ebre rurals, pageses i harmonioses amb l’entorn— que s’esgoten inexorablement de la mà de les transformacions econòmiques i socials que viu entre mitjans dels anys 60 dels segle XX i els primers anys 80, especialment al nord de la Ribera d’Ebre.
Biarnés, portant la comparació a un període i una realitat social diferent, s’emmiralla en els grans memorialistes catalans i, en especial, en l’obra literària del seu col·lega, l’escriptor Artur Bladé i Desumvila, de qui pren la determinació —en el camp de la fotografia— de capturar el seu propi ecosistema social; el de la pagesia i dels oficis tradicionals, el dels hòmens de riu, o el que pren vida a través de les festes populars riberenques, incloses les que estan associades al calendari religiós. Carmel Biarnés també vol retratar el paisatge humà del territori més immediat (el món dels escriptors, pintors o d’altres personatges del món de la cultura), que el fotògraf reivindica com emblemes del territori i que vol donar a conèixer més enllà de l’Ebre, servint-se tant de les imatges que capta com, en un altre àmbit d’actuació, de les seues col·laboracions en periòdics com el Diario Español de Tarragona o el Correo Catalán.
Tanmateix, la posició de Biarnés en el camp de la fotografia no és la de l’observador que no s’involucra, sinó més aviat la del fotògraf compromès, la d’aquell qui pren partit per denunciar situacions que considera intolerables. Per això, s’erigix en ambaixador de les reivindicacions pageses, dels moviments antinuclears o, entre altres causes, de les incipients demandes catalanistes en el marc d’un règim franquista que agonitza. Tots els àmbit temàtics que acabem d’exposar són, a grans trets, els que configuren l’obra fotogràfica de Carmel Biarnés, la qual mitjançant esta exposició hem volgut contextualitzar, dignificar, reivindicar i, en darrer terme, donar a conèixer a la ciutadania.
El fons fotogràfic de Carmel està format per unes 60.500 imatges originals, fixades fonamentalment en negatius de 35 mil·límetres, en blanc i negre, tot i que trobem també alguna fotografia en color. Conseqüentment, es tracta d’un conjunt força voluminós, especialment si ens situem en el context del nord de les Terres de l’Ebre, on no hi van haver grans nissagues de fotògrafs o establiments comercials que treballessen de forma perllongada.
En relació a l’orientació de l'obra, cal apuntar que Biarnés és un perfil polivalent, atès que combina la faena desenvolupada a l’estudi o la cobertura de casaments, comunions o batejos, amb l’exercici del fotoperiodisme. No obstant això, el leitmotiv principal de l'obra és la voluntat de deixar constància d’un món particular —el de les Terres de l’Ebre rurals, pageses i harmonioses amb l’entorn— que s’esgoten inexorablement de la mà de les transformacions econòmiques i socials que viu entre mitjans dels anys 60 dels segle XX i els primers anys 80, especialment al nord de la Ribera d’Ebre.
Biarnés, portant la comparació a un període i una realitat social diferent, s’emmiralla en els grans memorialistes catalans i, en especial, en l’obra literària del seu col·lega, l’escriptor Artur Bladé i Desumvila, de qui pren la determinació —en el camp de la fotografia— de capturar el seu propi ecosistema social; el de la pagesia i dels oficis tradicionals, el dels hòmens de riu, o el que pren vida a través de les festes populars riberenques, incloses les que estan associades al calendari religiós. Carmel Biarnés també vol retratar el paisatge humà del territori més immediat (el món dels escriptors, pintors o d’altres personatges del món de la cultura), que el fotògraf reivindica com emblemes del territori i que vol donar a conèixer més enllà de l’Ebre, servint-se tant de les imatges que capta com, en un altre àmbit d’actuació, de les seues col·laboracions en periòdics com el Diario Español de Tarragona o el Correo Catalán.
Tanmateix, la posició de Biarnés en el camp de la fotografia no és la de l’observador que no s’involucra, sinó més aviat la del fotògraf compromès, la d’aquell qui pren partit per denunciar situacions que considera intolerables. Per això, s’erigix en ambaixador de les reivindicacions pageses, dels moviments antinuclears o, entre altres causes, de les incipients demandes catalanistes en el marc d’un règim franquista que agonitza. Tots els àmbit temàtics que acabem d’exposar són, a grans trets, els que configuren l’obra fotogràfica de Carmel Biarnés, la qual mitjançant esta exposició hem volgut contextualitzar, dignificar, reivindicar i, en darrer terme, donar a conèixer a la ciutadania.