11
de gener
del
2018
Actualitzat
a les
14:17h
El mon del teatre retrà este dissabte el seu particular homenatge a la figura de Carles Santos (Vinaròs, 1940 – Vinaròs, 2017) amb l'espectacle 'Un Santos (sense el Santos)' al Teatre Lliure. L'obra, dirigida per dues de les seues estretes col·laboradores -Montse Colomé i Anna Llopart-, gira durant una hora entorn a l'imaginari del compositor i músic amb la col·laboració d'una quarantena d'artistes, entre els quals destaca entre molts d'altres Frederic Amat, Cabo San Roque, Àngels Margarit, Josep Maria Mestres, Claudia Schneider, Francesc Orella, Cesc Gelabert, Sol Picó o Mónica López. La música, el text i la dansa seran l'element comú d''Un Santos (sense el Santos)', que recull fragments d'una quinzena d'obres. En paraules dels seus impulsors, l'espectacle és Santos en "estat pur", sense vestuari ni escenografia, concebut com una "festa sorpresa" i un "acte de fe".
L'espectacle repassa la seua trajectòria artística, inicialment molt centrada en la música per evolucionar posteriorment en la musicalitat dels textos. Així, inclou fragments d'obres com 'Beethoven, si tanco la tapa què passa?', estrenada el 25 de setembre de 1982 a la plaça del Rei de Barcelona o 'Té Xina la fina petxina de Xina' estrenada al Teatre Regina el 1984, arribant fins a l'última producció 'Collar de cranis Esquerdes parracs enderrocs' al Teatre Nacional de Catalunya l'any passat, però amb l'odre que a ell "li hauria agradat". Una història concebuda, segons Llopart, com un espectacle amb parts corals, cantades amb solistes, textuals i fragments de dansa per incloure totes les disciplines que va abordar durant la seua llarga i prolífica carrera.
Pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, és "civil i civilitzat" honorar els morts en el mon del teatre, perquè son persones que "deixen emocions" en els espais on treballen. "Aquests fantasmes i l'energia creativa de gent com Carles Santos hi són sempre presents", ha reflexionat durant la roda de premsa de presentació de l'espectacle.
Un espectacle de la "gran família" Santos
La intenció, segons les dues coordinadores de l'espectacle d'homenatge, ha estat que el màxim nombre de gent pogués col·laborar-hi, un conjunt que han definit com "la gran família de Santos". En este sentit, el mateix Pasqual ha bromejat sobre l'univers de Santos, fet a base de "marisc, paella, partides de domino a Vinaròs i les dones".
La presentació de l'espectacle també ha servit per recordar la figura d'un creador polifacètic, que segons Colomé i Llopart, posava els actors en una "tessitura diferent", exigint "un pas més, sovint sense dir res". Per este motiu, és un recorregut "absolutament despullat", per definir una persona "honesta, generosa i lliure", que va deixar "petjada".
Una obraimpregnada de MiróiBrossa
Hereu de l'esperit avantguardista de l'obra de Joan Miró i Joan Brossa, estos artistes van marcar l'inici de la ¡ carrera de Santos, gestant uns espectacles que, segons han recordat avui els impulsors de 'Un Santos (sense el Santos)', avui "no serien possibles.
La poètica surrealista de Joan Brossa i la plàstica simbòlica de Joan Miró van influir molt en la seua concepció escènica i la creació musical. Concretament, el 1967 va composar i interpretar el 'Concert irregular' (1967) de Joan Brossa, que es va estrenar a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró.
L'espectacle repassa la seua trajectòria artística, inicialment molt centrada en la música per evolucionar posteriorment en la musicalitat dels textos. Així, inclou fragments d'obres com 'Beethoven, si tanco la tapa què passa?', estrenada el 25 de setembre de 1982 a la plaça del Rei de Barcelona o 'Té Xina la fina petxina de Xina' estrenada al Teatre Regina el 1984, arribant fins a l'última producció 'Collar de cranis Esquerdes parracs enderrocs' al Teatre Nacional de Catalunya l'any passat, però amb l'odre que a ell "li hauria agradat". Una història concebuda, segons Llopart, com un espectacle amb parts corals, cantades amb solistes, textuals i fragments de dansa per incloure totes les disciplines que va abordar durant la seua llarga i prolífica carrera.
Pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, és "civil i civilitzat" honorar els morts en el mon del teatre, perquè son persones que "deixen emocions" en els espais on treballen. "Aquests fantasmes i l'energia creativa de gent com Carles Santos hi són sempre presents", ha reflexionat durant la roda de premsa de presentació de l'espectacle.
Un espectacle de la "gran família" Santos
La intenció, segons les dues coordinadores de l'espectacle d'homenatge, ha estat que el màxim nombre de gent pogués col·laborar-hi, un conjunt que han definit com "la gran família de Santos". En este sentit, el mateix Pasqual ha bromejat sobre l'univers de Santos, fet a base de "marisc, paella, partides de domino a Vinaròs i les dones".
La presentació de l'espectacle també ha servit per recordar la figura d'un creador polifacètic, que segons Colomé i Llopart, posava els actors en una "tessitura diferent", exigint "un pas més, sovint sense dir res". Per este motiu, és un recorregut "absolutament despullat", per definir una persona "honesta, generosa i lliure", que va deixar "petjada".
Una obraimpregnada de MiróiBrossa
Hereu de l'esperit avantguardista de l'obra de Joan Miró i Joan Brossa, estos artistes van marcar l'inici de la ¡ carrera de Santos, gestant uns espectacles que, segons han recordat avui els impulsors de 'Un Santos (sense el Santos)', avui "no serien possibles.
La poètica surrealista de Joan Brossa i la plàstica simbòlica de Joan Miró van influir molt en la seua concepció escènica i la creació musical. Concretament, el 1967 va composar i interpretar el 'Concert irregular' (1967) de Joan Brossa, que es va estrenar a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró.