cultura

El mon del teatre ret homenatge a Carles Santos amb un espectacle que recollirà el seu imaginari

'Un Santos (sense el Santos)' s'estrenarà dissabte al Teatre Lliure i recollirà fragments d'una quinzena d'obres amb una quarantena d'artistes

, Barcelona | 11/01/2018 a les 14:07h
Arxivat a: Societat, Barcelona, teatre, homnatge, teatre lliure, Carles Santos, cultura
Carles Santos, en plena actuació | Cedida
El mon del teatre retrà este dissabte el seu particular homenatge a la figura de Carles Santos (Vinaròs, 1940 – Vinaròs, 2017) amb l'espectacle 'Un Santos (sense el Santos)' al Teatre Lliure. L'obra, dirigida per dues de les seues estretes col·laboradores -Montse Colomé i Anna Llopart-, gira durant una hora entorn a l'imaginari del compositor i músic amb la col·laboració d'una quarantena d'artistes, entre els quals destaca entre molts d'altres Frederic Amat, Cabo San Roque, Àngels Margarit, Josep Maria Mestres, Claudia Schneider, Francesc Orella, Cesc Gelabert, Sol Picó o Mónica López. La música, el text i la dansa seran l'element comú d''Un Santos (sense el Santos)', que recull fragments d'una quinzena d'obres. En paraules dels seus impulsors, l'espectacle és Santos en "estat pur", sense vestuari ni escenografia, concebut com una "festa sorpresa" i un "acte de fe".

L'espectacle repassa la seua trajectòria artística, inicialment molt centrada en la música per evolucionar posteriorment en la musicalitat dels textos. Així, inclou fragments d'obres com 'Beethoven, si tanco la tapa què passa?', estrenada el 25 de setembre de 1982 a la plaça del Rei de Barcelona o 'Té Xina la fina petxina de Xina' estrenada al Teatre Regina el 1984, arribant fins a l'última producció 'Collar de cranis Esquerdes parracs enderrocs' al Teatre Nacional de Catalunya l'any passat, però amb l'odre que a ell "li hauria agradat". Una història concebuda, segons Llopart, com un espectacle amb parts corals, cantades amb solistes, textuals i fragments de dansa per incloure totes les disciplines que va abordar durant la seua llarga i prolífica carrera. 

Pel director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, és "civil i civilitzat" honorar els morts en el mon del teatre, perquè son persones que "deixen emocions" en els espais on treballen. "Aquests fantasmes i l'energia creativa de gent com Carles Santos hi són sempre presents", ha reflexionat durant la roda de premsa de presentació de l'espectacle. 


Un espectacle de la "gran família" Santos

La intenció, segons les dues coordinadores de l'espectacle d'homenatge, ha estat que el màxim nombre de gent pogués col·laborar-hi, un conjunt que han definit com "la gran família de Santos". En este sentit, el mateix Pasqual ha bromejat sobre l'univers de Santos, fet a base de "marisc, paella, partides de domino a Vinaròs i les dones". 

La presentació de l'espectacle també ha servit per recordar la figura d'un creador polifacètic, que segons Colomé i Llopart, posava els actors en una "tessitura diferent", exigint "un pas més, sovint sense dir res". Per este motiu, és un recorregut "absolutament despullat", per definir una persona "honesta, generosa i lliure", que va deixar "petjada". 


Una obra impregnada de Miró i Brossa

Hereu de l'esperit avantguardista de l'obra de Joan Miró i Joan Brossa, estos artistes van marcar l'inici de la ¡ carrera de Santos, gestant uns espectacles que, segons han recordat avui els impulsors de 'Un Santos (sense el Santos)', avui "no serien possibles. 

La poètica surrealista de Joan Brossa i la plàstica simbòlica de Joan Miró van influir molt en la seua concepció escènica i la creació musical. Concretament, el 1967 va composar i interpretar el 'Concert irregular' (1967) de Joan Brossa, que es va estrenar a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty
01/01/1970
Gabriel Rufián qualifica la gestió de l'Estat de l'atemptat de "nefasta" i Feliu Guillaumes lamenta la "sensació d'inseguretat"
Més de 200 alumnes han assistit a les sessions del programa, a Alcanar. | Cedida
01/01/1970
L’edició del 2017 ha apostat amb força per la formació en citricultura, el motor econòmic del municipi
01/01/1970
Fins al 15 de març se celebraran 3 recitals gratuïts a la Sala d'actes del Patronat Obrer
Les institucions que formen part de la marca Delta Ebre Port s’han reunit avui al port de la Ràpita per valorar les actuacions realitzades l’any passat en matèria de creuers i xàrters nàutics i aprovar el Pla d’accions 2018 | Cedida
01/01/1970
Les insitucions que formen part de la marca es fixen per a este 2018 potenciar el port de la Ràpita i la destinació Terres de l’Ebre als mercats nàutics internacionals
El director del Museu de les Terres de l'Ebre, Àlex Farnós, i el president del Consorci, Adam Tomàs, a l'entrada de l'equipament amb la furgoneta adquirida per a les activitats del centre | ACN
01/01/1970
Per a este 2018, el Museu produirà tres exposicions pròpies: La cuina a Cataluna. El paisatge a la taula', 'Per bruixa i metzinera', així com una exposició sobre la Guerra Civil conjuntament amb el COMEBE
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu